divendres, 18 de setembre de 2009

Expressions idiosincràtiques (II): Quins vòmits!

Els meus amics sempre han destacat especialment una expressió que no sé d'on vaig treure, però que és prou explícita i fins i tot gràfica. La base principal consisteix en dir "Quins vòmits" quan alguna situació no m'agrada o la trobo injusta. També accepta algunes variacions com "això són vòmits" o intercalar-hi algun adjectiu que magnifiqui l'expressió com "vòmits majúsculs". A més a més, segons el context també pot aparèixer la paraula sola: vòmits...! O bé de forma més elaborada: Aquest polític em genera vòmits.

Potser imaginar-ne el significat no és gaire agradable però la veritat és que crec que ja ho dic sense fer-me'n la imatge. És una simple expressió de rebuig.

12 comentaris:

caterina ha dit...

Jo dic més aviat vomitiu. Expressió teva, a part de les que has comentat pel teu blog, només en conec una hehe.

Xitus ha dit...

De fet, vomitiu també l'uso força, tot i que em centro més en el substantiu jejeje. Em sembla que et deus referir a la "colla de..."? És aquesta? Sortirem de dubtes en la pròxima entrada.

caterina ha dit...

Si la paraula comença per N sí, és aquesta a la que me referesc :P

Tuti ha dit...

Hola Xitus!!!!
He escollit un gran dia per visitar-te.
Et convido a visitar el meu nou blog, Espero que no sentis ganes de dir expressions d'aquestes... ai em fa riure això dels vòmits, és així com una barreja de mot amb contingut fort però dit de forma elegant, clar, com ha de ser.

Una salutació,

XeXu ha dit...

Aquesta no m'agrada tant com l'altra, vòmit és una paraula especialment lletja, i no només pel seu significat.

Xitus ha dit...

És aquesta, Caterina.

Tuti, ara te visito ;)

XeXu, en sóc conscient, aquesta és un xic més vulgar que l'altra jeje.

merci per comentar.

Cris ha dit...

jo, com la caterina, dic el "és vomitiu".... si :)

maria ha dit...

M'agraden les teves expressions... estic plena de curiositat^-^.

Joana ha dit...

Jo no l'he emprada mai, però un company del col·legi la utilitza continuament. Diu vòmits, no vomitiu. És curiós aquest fet. En tan lluny com hi som i algunes expressions les fer servir de manera idèntica.

El peletero ha dit...

Avui en dia és així, es vomita per expulsar un ens estrany del cos, una mena d’”àlien” que et pot fer mal. El que es sentit, o viscut, si et causa malestar o ho consideres injust ho vomites, ho foragites.

Els antics romans vomitaven en les seves bacanals per fer espai en el seu estómac, ja ple, i poder encabir-hi més. Eren homes sense paciència, no podien esperar al cicle natural de les coses i pair per després cagar com Deu mana.

Una abraçada, Xitus.

Xitus ha dit...

Cris, l'"és vomitiu" veig que és força més comú que usar el substantiu...

...Tot i que Joana, m'ha sorprès veure que hi ha qui també ho usa a uns quants km de distància!! :)

La curiositat és molt sana maria, per tant estic content de generar-te'n amb aquesta sèrie d'expressions... ;)

jajajaja peletero, la teva anàlisi m'ha agradat molt, ben bé eren uns éssers sense paciència, au vinga, tot de cop...No pot ser bo això. Però normalment quan uso aquesta expressió no és autoprovocada, sinó que hi ha un fet extern que ho motiva :)

mar ha dit...

Hola Xitus... ja veig que has posat el rellotge...

;)

em sonen ben estranyes aquestes expressions teves...
no les utilitzo ni conec ningú del meu entorn que ho faci...

petons!

 
ir arriba