divendres, 25 de setembre de 2009

Mercè 2009 Una nit on hi floten tecles

Ahir vaig sortir a veure la nit barcelonina per segon cop en aquestes festes. 2/2, fet inhabitual en mi, ja que sempre penso que les voldré viure en plenitud i després resulta que quan reacciono ja és l'últim dia. Aquest any, i potser per les meves circumstàncies laborals i personals, no està sent així, afortunadament. Si la nit de dimecres a dijous va ser un breu tastet de l'ambient al Passeig Colom, on el concert no era del meu estil i era irrellevant, ahir, nit de dijous a divendres, va ser amb la intenció de veure un espectacle concret, que no va defraudar ni molt menys.

Es titula "Floten tecles" i es representa cada dia, a les 22:00, a la confluència de carrers Consell de Cent i Roger de Llúria. És a càrrec del pianista David Moreno. No sabria dir-ne la durada exacta, ja que vaig arribar-hi uns minuts tard, no sé si l'inici va ser puntual a les 22:00, però va acabar a les 22:35 aproximadament.

M'agrada molt la música de piano, instrumental, sense veu, i si és amb imatges encara més. Però els espectacles interactius encara molt més! Vaig anar a veure en el seu dia les dues funcions que va fer el Teatre Negre de Praga a Barcelona. Ahir al vespre, David Moreno interactuà amb les imatges de forma molt ben coordinada i artística.

Us en passo el link. Es veu que a youtube ja en va ple, però pels qui hagueu pensat anar-hi, no us en vull destapar res a nivell visual, així que poso només l'enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=zn_-hwJCtj0 on es poden veure successivament els vídeos corresponents a l'actuació.

En acabat, vam anar a voltar. A Plaça Catalunya el sempre massificat concert de los 40 principales (no sé si ahir cantava Rosario Flores o qui ho feia, per això vam decidir tirar cap avall). Rambles a través, el meu amic J. feia amistats amb els paquis venedors de "cervesa-bier". A Colom vam parar una estona i vaig fer un gofre "antirègim" jeje. A les dues xocolates, blanca i negra. Nyam nyam!

Després vam poder comprovar com ahir a la nit el metro tancava com sempre a les dotze. Colla de...! (expressió que serà desvetllada en el proper post d'expressions idiosincràtiques). Jo que havia decidit fiar-me aquest cop del transport públic i baixar en metro renunciant a la comoditat del cotxe, i em vaig trobar fent el burgeset una hora més tard tot agafant un taxi (els autobusos nocturns semblaven trens de deportats - sento usar aquesta comparació). El taxista era ben curiós. Encara dubto ara de si era franquista o comunista.

Entre el gofre i el taxista franco-comunista, una petita passejada pel barri gòtic de Barcelona, xutant involuntàriament llaunes aixafades de cervesa, descobrint nous indrets perduts entre aquells carrers... Tot i que reconec que el gòtic no és la meva debilitat, ahir estava prou formós.

Aquest vespre, tercer capítol.

6 comentaris:

instints ha dit...

carai, amb les tecles flotant!! jeje, suposo que demà passaré a veure Manel, que pinta bé.
Tela amb els dels transports públics, és que sempre fan igual i és trist en una ciutat com Barcelona. Un petonàs i a gaudir de la Mercè!!

Ja tens feina o no?
jo no, aviam dilluns! Sort!!

Joana ha dit...

Ara passe per escolter el concert. Gràcies.
Molt curiós això del taxista franco-comunista, no en coneixia jo, taxistes d'aquesta "calanya". Mira que tens cada cosa. m'he rist un montó.
A Algemesí també tenim festes, però jo no les aguante. ës la setmana de bous. La gent viu a la nit i dorm al dia. Jo vaig a treballar,je,je.
Bones festes!

maria ha dit...

Que emocionant!
Quin espectacle més interessant!
Que bona una xocolata aquestes hores...
Sí, amb aquests del transport públic no tens pot fiar mai.
Passeu-vos-ho bé avui!
Disfruta-les molt^-^!

Xitus ha dit...

Ets molt optimista instints...La feina trigarà. Jo demà no seré per aquí...

Joana, l'he descrit talment com ho vaig veure...Passava d'un punt a l'altre en qüestió de segons. Els extrems es toquen, diuen. Saps, ara no recordo si vaig passar per Algemesí aquest estiu. Em sembla que sí. Ho miraré al mapa i t'ho diré. Així durant el dia estareu tranquil·lets, els que feu vida normal :)

Maria, et responc a unes hores que denoten que avui al final no he sortit. Hi ha hagut dues dessercions simultànies que han fulminat el pla previst. L'espectacle em va agradar molt. Tenia molta màgia. ;)

Sauze ha dit...

A mi también me gusta el piano, es un instrumento que llega al alma. leí tu comentario en mi post, xitus. muchas gracias por venir.será un detalle si pones algun traductor. así podré seguirte.te vi através del blog de maria, en relación al libro de el caballero de la armadura oxidada. es un buen libro y te aconsejo que lo leas.muy interesante.un cuento para adultos, como escalar las montañas u obstaculos que se nos presentan en la vida.
un beso, xitus.

Xitus ha dit...

Lo he leído, Sauze, me gustó. Fue un regalo inesperado pero muy gratificante.

Miraré en breve el tema del traductor. Conozco algunos blogs que tienen e investigaré!

Cuidate.

 
ir arriba