dimarts, 1 de setembre de 2009

No sé què hi ha




No sé què hi ha darrera d'aquesta motivació repentina d'escriure. Procuro descartar la competitivitat, crec que ja és un tòpic dins el meu sistema de creences- un bon dia se'm va acudir buscar-me febleses i vaig pensar que era competitiu, i que era molt "cool" acceptar-ho i reconèixer-ho- i em decanto per les ganes d'expressar, de treure enfora, perquè tot just m'he estirat al llit ara i m'he notat una petita protuberància punxeguda que m'atravessava el pit. Al principi m'he espantat, però després m'ha semblat entendre-ho. Era una lletra, concretament una N majúscula, tota ella, que volia sortir enllà. Vistes les circumstàncies m'he estirat panxa avall no fos cas que acabés de sortir i em compliqués les coses, ara que no volia pensar...! Com que ella, tota insistent, no podia atravessar el matalàs, ha decidit intentar sortir pels ulls, i llavors ho he tingut clar. Li he dit: "està bé, està bé". Baixo. M'assec. Escric. I finalment, i dins d'una confusió creixent, i amb un ventall de possibilitats intuït, que ja em coïa, he reconegut: "tens raó". I he decidit fer-li un homenatge.

(9/3/2006)

8 comentaris:

cuc de terra ha dit...

la competitivitat és un invent del sistema educatiu en general per a fer-nos més cabrons... a la merda les comparacions!! cadascú és com és!

un petó aleix!!!!!!!!!!!!! :)

caterina ha dit...

Jo mai he estat gaire competitiva, imagin que en part per inseguretat. El que sí puc dir és que els pocs cops que ho he sigut ha estat més motivat que els altres. Crec que normalment va així.

Va bé deixar anar allò que ens dol o ens neguiteja. El dia que sentis una sensació parescuda a la llibertat, al benestar,s erà quan t'adonaràs que ho has aconseguit.

Per cert, no puc escoltar l'audio...

Besets

Núr ha dit...

Així com de vegades no tenim gens de ganes d'escriure, de vegades les paraules (les lletres) s'esforcen per sortir de dins nostre i els ho hem de permetre! :)

Pel que fa a la competitivitat... Competir contra qui?

Xitus ha dit...

Merci per comentar :)

kukdeterra: no em parlis de sistema educatiu que estic pendent de si em donen feina o no i n'estic fins els nassos! Això sí, a la merda les comparacions, hi estic d'acord.
petonets forts!!!!!!

Caterina, suposo que si mames certa competitivitat no pots evitar ser-ho una micona. No obstant, us heu centrat molt en comentar aquest terme de l'escrit i la veritat és que és de fa tres anys i mig i no recordo ben bé què em va impulsar a escriure sobre aquets terme en aquells moments (de fet només és al principi del text).
L'àudio una "mè", ara miraré de canviar-ho. Merci per avisar!

Núr!!! Que fot molt de temps que no et comento, collons. :( Merci per passar-te per aquí. Sí, hi ha moments en que sí...Ens hem de permetre tantes coses coi!!

Gràcies a totes per comentar :)

Xitus ha dit...

Problema d'àudio solucionat.
M'encanta Tiersen...

instints ha dit...

Què Xitus? fatal no? tothom està dels nervis!!! tant de bo t'hagi tocat. Jo em sembla que em tocarà a mitjans de setembre perquè sóc de les últimes...
ja ho veus, competim per tot, i sinó, ens fan competir!!!

Joana ha dit...

Escriure suposa alliberar tot sentiment i emocions que de vegades no poden eixir de cap altra manera. Els escrits fan cantar el que tenim dormint allà dalt al calaix de l'oblit. Crec jo, no sé.

Xitus ha dit...

instints: és un període de l'any que no m'agrada gaire, em suposa estar angoixat no saber quan començaré a treballar, a quina escola em tocarà, etc.

Joana: sort en tenim de poder escriure i crear aquest petit món de fantasia. Via d'escap.

 
ir arriba