diumenge, 20 de setembre de 2009

"No sos vos, soy yo"

Fa uns dies, em van recomenar i passar el link per veure per youtube la pel·lícula "No sos vos, soy yo". Em va agradar molt, i em vaig sentir identificat d'alguna forma amb el protagonista. En un moment, menciona una progressió interessant. "Al principio fue angustia; después dolor. El dolor pasó a tristeza, hasta que me levanté un día y todo estaba bien."

I és que és així, si tot va bé.

"No sos vos, soy yo" (comença per part 1/11, en acabar, clicar a la 2/11 i successivament):






7 comentaris:

maria ha dit...

M'he estat mirant el principi i fa bona pinta...^-^.Prometo mirar-me-la.
Sempre que et diuen aquesta frase "No sos vos, soy yo"es simptoma de problemes^-^.jejje.

Xitus ha dit...

:) !!! Quan tinguis Zeit und Lust...!
Aquesta frase pot ser una excusa o pot ser veritat. Creure-la o no fer-ho? Concedir el benefici del dubte o indagar? El que està clar és que contra la voluntat d'una persona, poca cosa s'hi pot fer. Petonets forts!!

Joana ha dit...

Sempre he pensat que el millor que hi podem fer és concedir el benefici del dubte, no en la frase que dius, sinó en qualsevol situació.
El film me'l apunte, gràcies, ets un crack

Xitus ha dit...

Hola Joana :) Confio que t'agradi. La veu d'ell és força graciosa!!Gràcies per passar-te fidelment pel blog :)

Núr ha dit...

A veure si me la puc descarregar sencera, que això de veure-la a talls pel iutub em fa una mandra...

Pel que fa a la frase... De vegades no és certa, però és una manera de no fer mal a l'altra persona, crec jo. Dir «Hi ha coses de tu que no m'agraden, però com que no les puc —ni les vull— canviar, no ens anirà mai bé junts» és força més dur que dir «No ets tu, sóc jo». I no hi ha més.

Xitus ha dit...

Uix, jo no sóc gaire expert en això de baixar pel·lícules...Per això ja me va bé així jeje. A vegades per no dir les coses clares o ocultar-les fem més mal que si realment les diguéssim. La tirita s'arrenca abans.

caterina ha dit...

La vaig veure quan la varen fer al cine ja fa uns anys i em va agradar. Es divertida i alhora fa reflexionar. M'agraden les pel·lis argentines en general, especialment aquelles on hi surt Ricardo Darín :P

 
ir arriba