dijous, 17 de setembre de 2009

Ripollet again, per un dia

Per qüestions de certificats de validacions de pràctiques de la carrera, avui he passat per l'escola de Ripollet on vaig treballar un mes i mig la primavera del 2007. Això és el que n'escrivia el dia següent de començar-hi al meu antic calaix: http://xitus.bloc.cat/post/8206/155355
La veritat és que, provant d'integrar aquella època en la meva història recent, la puc considerar com l'inici de la inflamació, encara. Quan va coincidir tot. Estava més perdut que una altra cosa, però començava a intuir que més enllà hi havia un altre món, ple de gent, i de gent ben maca. Em començava a descobrir alhora a mi mateix en una nova faceta, la de professor, i com a ésser social en un entorn laboral seriós (diguem-ho així). Vaig treballar un mes i mig a l'escola però va ser molt intens, tan amb alumnes com companys. He d'admetre que em sentia una mica desbordat. Vaig passar a ser l'encarregat d'anglès de tota la primària i infantil... Avui he tornat a l'escola i m'han rebut, els qui encara hi eren, amb una calidesa de les que fan emocionar. Semblava que hi havia treballat tota la vida, i va ser un escàs mes i mig. Recordaven el meu nom i jo tenia ombres sobre els seus que eren confirmades (d'alguns sí que el recordava, clarament). M'ha fet molta il·lusió retrobar-los i retrobar-les, tornar a ser en un espai on vaig créixer com a persona i com a docent. Me n'he adonat que potser no era una època tan terrible, però això només es veu amb el temps.

Recentment, una amiga em va dir una frase: "Mira't en els ulls dels demés i pensa què els genera la teva companyonia...". Avui m'ha vingut al cap, en veure l'efusivitat, el caliu del que parlava abans. La gent, crec que generalment està a gust amb mi. I jo començo a estar-hi de nou.

10 comentaris:

caterina ha dit...

Saps? Quan ens vam conèixer només frisava de tornar cap a Palma, me vares caure fatal!.... ehem.... o_0 .... És broma.... :P

Ara quedarà molt malament amb el que diré i, esper que segons qui no ho llegeixi, però de tots amb els que m'he desvirtualitzat, que han estat pocs, ets amb el que m'he trobat més a gust, de debò :)

Xitus ha dit...

jejejee gràcies Caterina, m'ha fet molta gràcia aquest verb, "desvirtualitzar-se" jejeje el trobo molt encertat!! Merci per les teves paraules.

Joana ha dit...

Podeu estar tranquils, jo no hi he llegit res de res.
Un verb molt connotatiu, això sí.
Per una eternitat conscient i duradera!

Xitus ha dit...

Eps Joana, no crec que passi res si ho llegeixes, a no ser que us hagueu conegut en persona (desvirtualitzat).

ka ha dit...

Xitus!
M'agrada el canvi de format del bloc, dóna un aire fresc... No sé...
Llegint el post he pensat que m'agradaria tornar a trobar-te a la feina, a mi em generaves calma i trankilitat (i això que els alumnes eren una mica salvatges). Va ser un plaer coincidir amb tu i ho tornaria a ser, n'estic segura.
Un petó i una abraçada gegants!

maria ha dit...

Curt però molt intens...Te'n adones com se'n apren de l'experiència d'un mateix? Ets un pou de saviessa...
Sempre que sento la paraula Ripollet,em recorda aquella mainada que van tenir aquell tràgic accident amb autocar anant de vacances en unes colònies.
Va bé conèixer experiències noves d'aquesta ciutat.A veure si marxen les negatives.^-^

Xitus ha dit...

Hola ka :)!!! Saps, a mi també em va agradar molt treballar amb tu, i això que va ser poc temps. Els alumnes eren FORÇA salvatges, tu ho has suavitzat molt jejeje. Recordo especialment la setmana cultural amb 2n, crec que alò ens va acabar d'unir. Calma i tranquil·litat, merci, no ets pas la primera persona que m'ho diu...Ho agraeixo molt. Molts petons per a tu també!! Espero mantenir el contacte.

maria, i tant!! N'hem d'aprendre de la nostra experiència, sinó malament rai... Jo també recordo un crim recent a Ripollet... Que ens va posar a tots els pèls de punta. Hem de buscar sempre el cantó positiu de les coses, la calidesa del compartir, el caliu humà, generar vida...Petonets forts ;) Quedem en un mig mig , oi?? :p

XeXu ha dit...

Això que et diu la teva amiga jo ja fa temps que ho dic, però referit als altres. M'agrada veure que es pot saber com és una persona per com el tracta la gent que l'envolta. Quan veus que el tracten bé i hi confien, és senyal que és una bona persona. Això t'ho pots aplicar, certament, hom mateix ho té més difícil per veure-ho, però em sembla que tu ho estàs aconseguint, i segur que se't posa molt bé.

M'agrada desvirtualitzar-se, bravo per la Caterina. La podem fer servir, no, fem-la d'ús públic. Això si, citant les fonts!

caterina ha dit...

Xexu, la paraula no és meva hehe. Me pensava que era d'ús comú entre blogaires (o usuaris de xats i fòrums) que es coneixen. Almenys va ser una paraula molt utilitzada l'any passat quan es va fer el llibre de La Catosfera literaria :)

Xitus ha dit...

Sigui com sigui, ens l'has feta arribar. Gràcies!!

 
ir arriba