dimecres, 2 de setembre de 2009

Sidecar




Per uns moments t'he imaginat, he creat un niu per a la teva figura, un espai invisible, he començat a moure'm amb un sidecar psicològic.

8 comentaris:

janapirinea ha dit...

Bona tarda!
Avui he descobert el teu blog.
Hi tornaré a passar seguríssim ^^

caterina ha dit...

Reconec que després de les vacances encara no m'he acostumat a llevar-me prest al matí per anar a la feina així que estic una mica espessa. Però no sé si interpretar el post aquest com un escrit positiu o no...

Xitus ha dit...

És un post Caterina...Intento no jutjar-lo, però crec que és força positiu.

Luthien ha dit...

Doncs a mi m'agrada aquest post!!!
És diferent.

muaks.

cuc de terra ha dit...

que guay seria viatjar amb sidecar!! :) un petó aleix!!!!!!!!! i merci per comentar els meus posts pallassos.

Núr ha dit...

Mentre siguis tu qui porta el teu sidecar psicològic i la persona que t'acompanya segui al teu costat, i no a l'inrevés, crec que serà sempre positiu: Et deixes acompanyar, però ets tu qui condueix! ;)

Una imatge fantàstica!

Xitus ha dit...

janapirinea: jo també m'he passat pel teu, ànim en aquest inici!!

Caterina: com ja t'havia dit, no em vaig plantejar de jutjar-lo en escriure'l, però crec que tendeix a la positivitat, al retrobament, ja va bé. A veure que tal aquesta col·lecció de tasses dels beatles!!

Luthien: gràcies :) intento descriure el que sento d'una forma visual.

kukdeterra: un dia ho provem, què et sembla? ;) De res!! Sempre que actualitzes em passo per allí a veure amb què sorprens.

Núr: bona reflexió!! La idea original és de compartir amb algú. Ara bé, alguns dies conueixo jo, altres aquest algú, anem canviant quan algú estigui cansat, oi?

Joana ha dit...

Bentrobat al bosc, vaig a fer un vol pel teu blog. Per començar, aquest darrer post convida a un passeig sempre amb una bona companyia.
La meua terra és la millor terreta del món, m'alegra que t'agrade. Bé és un refrany, però no li falta raó. La teua també està molt bé.
Passaré sovint!

 
ir arriba