dimecres, 9 de setembre de 2009

Una passejada pel bosc

Us invito, a partir de fotos recentment recuperades en un CD perdut, a fer una passejada pel New Forest anglès, situat al sud de l'illa de Gran Bretanya. Vaig ser-hi del 5 al 7 d'agost de 2008 i vull compartir el passeig amb vosaltres.











12 comentaris:

maria ha dit...

Saps què? Comparat amb els d'aqui, els trobo tan nets aquests boscos...M'han impressionat!

Xitus ha dit...

Doncs sí Maria, res a veure...També és un paisatge diferent, amb gespa abundant, uns arbres gegantins (només cal veure el tamany del meu amic Barry i el banc a la primera foto comparat amb l'arbre), i amb gent que hi fa picnic i en té cura, entre cavallas salvatges i cérvols.
Cada cop que hi vaig descobreixo coses noves :)
Merci per comentar :)

Bum-bum-bat ha dit...

Ei, el d'anar enllaçant blogs ens perd a molts, eh? :)

Què has vist del PV? Què t'ha agradat?
També ens compartiràs fotos?

Xitus ha dit...

Grata sorpresa la teva visita bumbumbat!!
En un recent post pots trobar la crònica del meu viatge pel PV :) Fotos incloses.

Joana ha dit...

Una meravella de passeig, gràcies!

ka ha dit...

Ei, Aleix!!
Molt bé, i tu què???
Un petonàs enorme!

crisberman ha dit...

totes les fotografies precioses!!
... però m'ha agradat especialment la segona i el que sembla un lligam entre els dos arbres... què bonica fotografia!!!

realment imagino la pau i la tranquil·litat que s'hi havia de sentir en aquest passeig tant privilegiat! Felicitats Xitus!!

Cris ha dit...

Quina maravella d'imatges.... precioses i esplèndides!!!!! Una passejada genial, gràcies :)

Xitus ha dit...

Joana: de res :) M'ha agradat compartir-ho amb vosaltres i fer-ho extensiu. Això sí, no deixeu d'anar-hi, val la pena!

ka: un altre per tu...! Jo aquí, ves tu a saber quan comencem a treballar. Però procuro no pensar-hi.

crisberman: gràcies :) la fotografia que comentes, és realment curiosa. Són dos arbres "siamesos", connectats per una sola branca, una cosa que no havia vist mai abans. De fet hi tinc una foto amb el meu amic, un a cada tronc i donant-nos les mans. Ell va definir aquest fet de la natura com "holding hands". Res més lluny de la realitat.

Merci per visitar Cris, i benvinguda al blog!! Espero que hi tornis sovint. Jo ara et tafanejo.

janapirinea ha dit...

ostres! Aquestes imatges són genials.
La veritat és que m'agraden molt els boscos :P
però aquestes fotos m'encanten ^^

Xitus ha dit...

Jana, quan estava elaborant el post, vaig pensar que realment semblava un post per penjar al teu blog, ja que concordava perfectament amb el nom del teu blog "El bosc dels somnis".
S'hi podria assemblar?
petonets!

janapirinea ha dit...

I tant! S'hi podria assemblar perfectament :)
L'únic que es necessiten són arbres, verdor, cert misteri, i encant, és clar :P
I les fotos que has penjat s'hi adiuen al detall ^^

 
ir arriba