diumenge, 27 de setembre de 2009

Versets

Publico tres petits poemes que ja vaig escriure fa temps...A petició expressa de la Joana m'he decidit. L'últim va formar part d'una petita col·laboració amb la fotògrafa Ariadna Borràs, el blog de la qual ja no està en funcionament. Potser n'hauria d'escanejar la imatge resultant...


Amb tu

parets de paper

pintades d'acer.

Amb tu,

por a bufar.

(sense tu, també).

*******************

Recullo els cristalls

cauen dels ulls

em tallo.

Brollen les ferides

sé on hi ha bena

callo.

*******************

Silenci d'un temps

Filo partitura

de fils negres sobre esmalt;

faig sonar-hi les vivències:

destenyeixen les carències,

notes que no acaben mai.


*******************

(He afegit l'imant escanejat amb el muntatge fotogràfic)


11 comentaris:

aigua_clara_ ha dit...

Uns versos plens de lirisme... En poques paraules, arribes a dir tant!

Xitus ha dit...

Moltes gràcies aigua_clara, pots passar-te a remenar el calaix sempre que vulguis :) Hi seràs benvinguda :)

maria ha dit...

Poesia viva...talment com si la poguéssis tocar.

Xitus ha dit...

M'ha agradat com l'has descrita. Si és així, estic content, Maria. M'agrada que sigui tangible, propera.
Surt així.
baccini.

Joana ha dit...

Ja ho saps, són fantàstics. ës nota que vius la poesia. Les imatges creades són molt belles i significatives i el to líric que aconsegueixes és increïble.
Endavant, que ho fas molt bé.

cuc de terra ha dit...

quins versos!! :) són com gotetes de pluja que cauen i se senten.

com va tot? jo estic una mica fluixa... no res, un petó!!

pd: m'agrada el canvi del blog! :)

caterina ha dit...

Certament són uns versos que transmeten calidesa i són agradables de llegir, especialment en dies com els d'avui (trons, llamps i molta aigua, almenys per aquí). Reconforten :)

Núr ha dit...

Ostres, Xitus, són preciosos!!! I crec que els he entès força bé (allò de les metàfores i aquestes coses... hehehe)!

M'encanten! :)
ai! Bona setmana, bunik!

Xitus ha dit...

osti Joana merci. Que vivia intensament el que escrivia (i escric), no hi ha dubte. M'agradaria també fer-ne en moments exultants!!Merci altre cop, per convèncer-me a publicar-los aquí.

kuk!! M'ha agradat molt la teva metàfora de les gotetes d'aigua. Especialment en el dels cristalls és adient jeje. Escriu-me un email, si vols.

Me n'alegro Caterina, que tinguin aquest efecte. :) Així que plou a Palma? Aquí a Barcelona de moment no, però pinta fosc. Fot-li canya a l'estudi. Jo avui tinc intenció de començar també. Un petonet!!

Gràcies Núr :)!! Si t'han fet sentir alguna cosa ja em sento per satisfet. A vegades és tan sols crear imatges...Un petó per muntar i amb instruccions!! ;)

Luthien ha dit...

Em dóna la sensació de poder tocar allò que transmets.
M'agraden.
Es nota que sents quan escrius.
Petons.

Xitus ha dit...

Gràcies per passar-t'hi Luthien, i per la teva reflexió...És curiós, no ets la primera que ha mencionat això de com si es poguéssin tocar... Me'ls hauré de rellegir.
Petonets!

 
ir arriba