diumenge, 18 d’octubre de 2009

Cap de setmana

Últimament no paro de fer activitats. Per això m'he decidit a fer-ne un post aglutinant allò més destacat del dissabte i del diumenge. No acostumo a fer posts resum d'aquest període de la setmana, però sempre hi ha un primer cop...!

Dissabte va arribar la flama del Correllengua al Guinardó. Per qui no ho sàpiga, és una iniciativa que recorre els Països Catalans per tal de promoure la llengua, i que ja fa anys que corre (mai millor dit). Les diferents activitats es van desenvolupar al parc del nen de la rutlla. Al matí eren dedicades als nens, i a la tarda es va presentar el llibre "De la consciència a la conducta", a càrrec de David Vila, un dels coautors.

Després de veure el futbol al bar de la cantonada, vam tornar cap al centre neuràlgic del Correllengua, que estava ja en la fase de concerts. El cap de cartell eren els "Pastorets Rock", un conjunt de l'oest de Catalunya que no havia sentit mai però que obtenien un bon so tot fent versions en diferents estils de populars catalanes, com "Margarideta lleva't de matí" entre d'altres. Ben curiós, i a més ambientat (la vestimenta era amb barretina inclosa). Allí els vam veure, des de rere la paradeta de venta de samarretes (la d'aquest any té un bon disseny). Vaig agafar-ne tres adhesius:






*******************

Diumenge cap allí la una del migdia. Anem a un altre estil musical. Última cita del festival de blues de Cerdanyola, amb el Barbacue and Blues al parc del turonet. Quan jo hi arribo (després d'aparcar un xic lluny), m'hi trobo en concert tres irlandesos anomenats "The Deans", que fan una música ben bona i contagiosa, de seguida se'm dispara el peu, convenientment calçat amb bota punxeguda, per a seguir-ne el ritme i fruir dels solos de guitarra. Espectaculars! Si són capaços de posar un fragment en guitarra de la tradicional "My Lagan love" enmig d'una de les seves peces!

Aquest cop sí que vaig dur la càmera:

Us deixo amb una cançó seva:

7 comentaris:

caterina ha dit...

Els Pastorets Rocks els conec d'haver-los vist a El Club, al vídeo que has posat. Els record perquè me varen crida l'atenció, com no :)

A Correllengües hi he anat a varis, però d'això ja fa molts anys. No és que ara passi d'anar-hi, simplement no ha sorgit l'oportunitat, darrerament, d'assistir-hi.

Bona crònica. Besets!

moonlight ha dit...

deu ni do amb el teu finde :D

El peletero ha dit...

Això de "Margarideta, lleva't de matí", em sona i no sé de quí.

Una abraçada.

Joana ha dit...

Ací el correllengües més conegut és el de Gandia. Aquest any tenia la intenció d'anar però no va poder ser.
Tens una activitat frnètica, més intensa encara que els post que dediques als teus dos blogs.
Quina vitalitat.
No paris, que diries tu, no pares, dic jo!

maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
maria ha dit...

Sempre descobreixes músiques noves apassionants^-^.
Els Pastorets Rock molt bé...així incentiven a conèixer més i més la cançó tradicional catalana.
I The Deans, què puc dir-ne boníssims.Les primeres notes m'han transportat a l'època de Johny Cash i de l'Elvis. I no sé pas si són de la mateixa època.^-^
(Havia fet algunes faltes i he tornat a transcriure el post jejjee)

Xitus ha dit...

En primer lloc, gràcies a tots i totes els que heu comentat fins ara. Agraeixo la vostra presència aquí.

Caterina, ets una bona fan del que va ser el club, eh! :) Sí, lo Perot (el iaio) és el que més crida l'atenció. Quan agafa el bastó i imita solos de guitarra, és sublim.
A veure si te surt l'oportunitat i tornes a un correllengua.

Força activitat Moonlight, certament. M'ha passat volant. El proper cap de setmana tindrà post abans i després, ja ho veuràs. Estigues atenta.

Jejejeje peletero. Que li cantaves, tu?

Joana, potser l'activitat sembla frenètica però no ho ha estat tan...A vegades uns dies reposats poden ser molt intensos, i són aquests els que enyoro. M'encanta com parleu aquí baix, saps? Sempre m'ha agradat. Sou tan dolços i dolces...

Exacte Maria,la funció dels Pastorets rock està molt bé, les reversionen i mantenen i fan arribar, és genial. I els Deans, són irlandesos, nanos joves, actuals, però que fan un rock blues genial, em recordava en algunes coses a led Zeppelin. Al seu Myspace hi trobaràs més peces. Si puc comrpar-me'n algun disc ho faré, em van captivar. Un petó ben fort!!

 
ir arriba