divendres, 2 d’octubre de 2009

El meu jardí de paraules

Darrerament he notat un augment de visites al blog i comentaris, cosa que m'ha fet molt feliç! I això m'ha fet pensar en diverses coses. Crec que si això ha passat, en part és perquè a) he investigat i comentat nous blogs que han retornat la cursiositat b) m'he posat al dia dels que us comentava ja habitualment c) he contestat els vostres comentaris amb molta regularitat d) he actualitzat el blog ( i cuidat en general) molt més que no ho feia abans (possiblement per altres motius que ara no venen al cas).

D'una banda, i com si fos un entorn social (en aquest cas virtual) en miniatura, em fa pensar en que en general, actuar és encertat. Si et quedes de braços plegats, no obtindràs un feedback, retroalimentació, o resposta significativa. Pots optar per provar de relacionar-te amb algú, i potser aquest algú no ho vol. Així almenys tindràs una certesa, que no tidnràs si no ho proves. El mateix succeeix en comentar un nou blog. Pots obtenir un retorn o no. Però no ho sabràs si un dia no t'ho planteges i passes a l'acció.

D'altra banda, si tu cuides un jardí, el regues periòdicament, en tens cura de l'estructura i de què hi plantes, probablement farà més goig que un conjunt d'herbotes descuidades. I això és també aplicables al tracte que tenim amb nosaltes mateixos, compte!! El temps a vegades no ens ho permet, i no podem escriure al nostre espai virtual amb la regularitat o ganes que voldriem. No està bé forçar, tot i que a vegades costa calibrar quan fa falta i quan no. Però de totes maneres, això va a ràfegues, i hem d'aprofitar els vents favorables.

El meu blog, com el de tots, i com deia aquell missatge amb un monstre menjalletres, es nodreix dels vostres comentaris. Vosaltres el feu més actiu i viu en la part que us toca, i jo el seguiré regant sempre que pugui amb una regularitat que el faci florir ben esplèndid. I és que les plantes alegren la vida! ;)

(Mai m'hagués imaginat això, el marcador mostrant 6 visites simultànies. Gràcies a vosaltres es manté ben actiu!)

20 comentaris:

Núr ha dit...

Teniu tota la raó, senyor Xitus! Això dels blocs és recíproc i necessita una mica de dedicació. Crec que hi ha gent que hi accedeix d'una manera més personal i d'altra que ho fa de manera força superficial, però al cap i a la fi som tots individus, amb una vida, una manera de fer, i això es nota en els nostres blocs. :)

ains... No vull dir gaire cosa més, perquè trobo que ho has dit tu tot mooolt bé!


Bon cap de setmana, bunik!

Nymnia ha dit...

Jo també estic molt dacord amb tot això que has explicat! I de fet, també et felicito, que vingui tanta gent, que et mirin i et comentin, fa moltíssima ilusió, perquè jo sempre obro el blog emocionada per veure si hi ha algun comentari nou, sempre em fa ilusió.
A mi a vegades em costa estar pel meu blog, depen de l'època, si estic molt ocupada, o per motius que no venen el cas (com tu dius, jeje), però sempre que puc intento avisar que encara que no parli, segueixo mirant i mirant...
Molt bon cap de setmana!

instints ha dit...

jo de veritat, no sé què em passa amb el teu bloc que no veig mai quan actualitzes, i quan escric el teu comentari, lo de la verificació de paraules no la puc visualitzar fins que he comentat altres blocs, i clar, després ja no puc copiar i enganxar, la qual he de tornar a fer el comentari almenys 2 dues vegades.
Et deia que crec que també té a veure amb la qualitat dels teus escrits el fet que tinguis més comentaris i més gent visualitzant el teu bloc (a mi no m'ha passat mai), vull dir que si no escribissis coses interessants, aquí pocs hi passarien (no és el teu cas). I que tens tota la raó si regues el teu bloc i l'adornes i a més comentes als altres a dia, també ho afavoreix molt. Així que t'he de felicitar, dir-te que no ho perdis (que ens encanta el teu bloc) i que aquí estarem per seguir-te llegint.
Apa-li, que tinguis un bon cap de setmana!! Muack!!!

maria ha dit...

Ostres! No me n'havia adonat d'aquest contador de visites...i ara en marca 3. Felicitats!
Bé, que més puc dir-te que ja no t'hagin dit...tens raó un jardí és com l'amistat.Per això l'únic que podem fer és anar cuidant el nostre jardí, a veure si floreixen més amistats.^-^

Joana ha dit...

Tens un jardí molt ben cuidat, i ben atapeït de flors de mil i un colors. No te'l deixes, és importat tenir cura si això et plau i et fa sentir millor. Quan es converteix en quelcom rutinari, millor deixar-ho i "passar revista",(en català sona mal).
El feedback és un element imprescindible en qualsevol situació, real o virtual, si no necessitarem relacionar-nos ho escriuriem tot a un quadern i l'amagariem, lluny de la mirada de la gent. Però tots els qui visitem aquesta finestreta oberta al món necessitem un mínim intercavi d'idees i opinions.
Bé pare ja que com sempre "me n'estic passant quatre pobles" i tampoc vull ser "un plom".
Ens llegim!
Ah! I ja m'explicaràs com es posa el comptador de visites, que jo no tinc ni idea.
Bye

Xitus ha dit...

Bon cap de setmana Núr per a tu també :) disfruta'l en bona companyia :) Merci pel teu comment. Hi estic plenament d'acord tb, com enfoquem el blog mostra una mica què és el que volem mostrar de nosaltres...

Bé, gràcies Nymnia!! Tothom hi és benvingut :) Sí que fa il·lusió, sí! A vegades estic fins i tot pendent de si algú ha deixat alguna coseta quan veig que hi ha algú altre remenant el calaix. Fins i tot alguns cops dic: serà tal. Els "motius que no venen al cas" normalment son importants. Saps? Tinc ganes de llegir el que escrius. Ho fas molt bé i la distància de post a post es fa llarga pels lectors ;) Molt bon cap de setmana per a tu també :) Segueix encuriosint-te amb la teva mirada!

Crec que tenim probleme srecíprocs amb el blog instints :( Això dels comentaris no hi puc fer res, ho sento...Encara gràcies que me'n deixes malgrat tot! Merci :* Moltes gràcies per les teves paraules. (Ara semblarà que he fet el post per fer un bany de masses i no és així). Tb bon "capde"!

I tant Maria, cuidant-lo i tenint-lo ben bonic per nosaltres mateixos i per els demés :) He mirat altres tipus de comptadors de visitants simultanis, perquè aquest el trobo molt "soso", però els altres que he vist encara m'agraden menys :( Un petó ben dolç!

Estic d'acord amb el que dius, Joana. Pel que fa al comptador de visites, al que jo tinc pots accedir-hi clicant a sobre dels visitants que diu que tinc, et conduirà a la web on crec que t'has de registrar gratuitament i llavors podràs insertar-lo a la teva web. Allà ja t'ho indicarà clar, espero...Petonets i besets!

Sauze ha dit...

Buena observación Xitus, que comparto contigo, (creo que me he quedado con la esencia de lo que quieres decir, sigo esperando el traductor jajja, es broma),. somos jardineros de nuestro jardín de palabras, pero los que nos visitan son, sin duda, los que hacen que el jardín florezca y florezca... y florece con las visitas que nos hacemos unos a otros, y con los comentarios que nos dejan, con los pequeños saludos y las simples notas...
los blogs son personales y al final, todos acabamos compartiendo nuestros jardínes, nuestras sensaciones...
es curioso también los vínculos afectivos que pueden llegar a crearse en estos jardines blogs. somos el jardín propiamente dicho.
me gustó esta reflexión que me hizo reflexionar...

XeXu ha dit...

Home, és clar, els punts claus que destaques al primer paràgraf són els que s'han de complir perquè hi hagi feedback. Fer visites, i darrerament t'he vist a molts llocs, atreu gent, que després es poden quedar o no, però si no et mostres al món és difícil que et descobreixin. Així que si ara tens temps i ganes, ja saps, a continuar exportant el Calaix, i a gaudir de la lectura d'altres blogs, que n'hi ha de molt bons!

Tuti ha dit...

Hola Xitus!!!
A tu t'agrada, però saps què? que a nosaltres també. A tu et dona vida, però també l'encomanes. A mi veure els teus comentaris i els de les persones que m'han visitat m'han fet agafar ganes d'anar seguint i visitar-vos.
les bones vibracions xitus es transmeten i a mi me les estas encomenat, a petita escala, perquè jo vaig lentament amb el meu bloc, però és maco veure que la gent llegeix el que escrius i els comentaris que fan els altres i responen i els importes, i això fa que tinguis ganes de donar més de tu mateix perquè sents que hi ha persones que estan allà.
Aprofito per agrair-t'ho :) A seguir així :) :)

aigua_clara_ ha dit...

Hola Xitus!
Estic d'acord amb la metàfora del jardí, hehehe.

D'altra banda, m'agradaria saber, si no és indiscrecció, com estudies magisteri d'anglès a distància. Gràcies!

Una abraçada :)

Joana ha dit...

I didn't know you were studing English. I'm an English teacher, so we can paractice writing English.
If you want you can visit Tierras Prometidas. There is a short comment about Hyde and evils.
Bye,

Xitus ha dit...

Muchas gracias por tu comentario Sauze. Sí que se crean vínculos virtual-afectivos. Es otro pequeño mundo en el que entrar. Como te he comentado, estoy en lo del traductor. A ver si me salgo con la mía.

XeXu: "si no et mostres al món és difícil que et descobreixin" --> molt cert. Ho vulguis o no, és així. Vull dir, qui no es mostra, menys problemes en un sentit però més en un altre. I no parlo de blogs.

Estimada Tuti, ara m'ha vingut al cap el tovalló de paper...I aquell post fantasma jeje. ;)

Aigua_clara, t'he deixat la resposta al teu blog. Un petó!

Already answered! I do agree. :)

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marta ha dit...

doncs jo he passat poquet pel teu blog però avui ho he fet i m'agrada el que hi he llegit. felicitats de tot cor per generar tantes reaccions positives

Xitus ha dit...

Marta, t'he enllaçat! Ja t'he deixat el que et volia dir en un parell de comments. Merci per passar-te i espero que vinguis sovint :)

moonlight ha dit...

el gran món dels blocs...

rits ha dit...

el teu blog és teu, i t'ha d'agradar sobretot a tu!
i l'has d'alimentar per a tu mateix!

un petó ben gran!

Xitus ha dit...

Sí, és clar, rits :)
M'agrada tenir-ne cura. I posar el nas a veure com teniu els vostres també. El teu últim post sobre el viatge és fantàstic.

crisberman ha dit...

De vegades faig massa coses a l'hora i de tant en tant em cal parar a esperar què el temps torni a ser temps... Però has de saber què m'encanta el teu jardi!

Abraçades!

Xitus ha dit...

Moonlight, mil disculpes per haver-te saltat! La teva frase resumeix tot el meu post :) De fet podria ser-ne el subtítol :) Després et visito a veure si has penjat cosetes noves.

Crisberman: ets dels meus. Bé, jo no sé si les aconsegueixo arribar a fer. A vegades em col·lapso fins i tot abans!!

 
ir arriba