dissabte, 17 d’octubre de 2009

Festival de blues de Cerdanyola 09: Burnin' Rubber

Per 4t any consecutiu he fet acte de presència al festival de blues de Cerdanyola del Vallès. Sembla mentida, era ahir que seia al mateix racó del "bar blues", i ahir es repetia la situació: arribar amb temps suficient per a no tenir problemes amb el lloc, la gent que arriba i es pensa que no hi ha cua, sinó que estàs passant fred voluntàriament (i llavors comproven tot intentant obrir la porta que està tancat), la música bona en directe en un local molt petit i amb un so fregant la perfecció, en un bar perdut en un carreró fosc...

Aquest any l'actuació de divendres al bar blues era a càrrec de Burnin' Rubber (Myspace aquí). Una banda quasi de tribut a la Brian Setzer Orchestra, complementant les seves actuacions amb temes de Cab Caloway, Irving Berlin, Renato Carassone, Johnny Barnette...(extret de la seva web). Rock dels anys 50. La història és que no ens esperàvem rock i des del primer moment ens va captivar. Pel que he comprovat a posteriori, hi ha una secció de vent que ahir (potser per les dimensions reduides del local) no va prendre part en l'actuació. La formació per tant era a base d'un baixista (estem parlant de contrabaix, clar), un bateria, un guitarra (s'alternaven a la veu solista el baixista i el guitarra) i el coro de dues noies (Mari i Juana jeje) que anaven vestides de l'època i feien molt més vistosa l'actuació amb les seves coreografies.

Una actuació d'hora i mitja per 5 €uros (consumició inclosa) va donar per alguna que altra anècdota. En demanar-te una cervesa (ahir eren Calsberg) et donaven una butlleta d'aquestes de rasca-rasca. Un dels amics amb qui anava va intentar veure amb la llum del mòbil per darrera de cada un dels tres cercles, si podia esbrinar on era el premi. Jo seguint el mateix procediment vaig deduir que era a la primera, i ell també. Doncs efectivament, era allí. En canvi en J. va rascar la tercera i res...Però amb les seves dots intuitivo-matemàtiques va apostar per a que el premi sempre era rere el primer cercle, i així ho vam seguir en les altres cerveses, també en M .i la M. quan van arribar. I era cert! Així que vam tornar amb posa-gots i clauers cap a casa jeje!

Per a escoltar alguna peça d'ahir, podeu visitar el Myspace de la banda que he linkat abans. També per si voleu veure'n un vídeo, a la web en tenen un de penjat. Us penjo algunes fotos de la seva web (ahir no vaig dur la càmera).


Baix, guitarra i bateria en un local semblant al d'ahir.


Les girls superexpressives.

6 comentaris:

aigua_clara_ ha dit...

Vaja, sí que us ho vau passar bé :)

Jo no entenc gaire de música, però imagino que m'hagués agradat, hehe.

maria ha dit...

Aquests locals petitons amb bona música sempre t'acaben meravellant.Tenen un no sé que, que et fan sentir més la música, et transporten...Ja ens explicaràs més cosetes del festival de blues^-^.

Joana ha dit...

Hola Aleix, sóc Joana, J-O-A-N-A. Abans de comentar res i en nota de "clau" vull donarte les GRÀCIES pel teus consells. De vegades les coses que ja sabem, si algú ens les fa veure de manera més clara, les acceptem millor.
Un concert amb mics sempre és molt agradable. M'hs fet recordar un que vaig presenciar fa uns quants anys a Nova York, però si t'he de dir la veritat, acabaremtots dormint. L'ambient no acompnyava i estavem molt cansats per les visites del dia.
Hui he estat animant l'equip Infantil del col·legi València i vaig a intentar fer un xicotet escrit al blog, tot i que jo entenc ben poc de hanbol. J aveurem que en surt.
Una gran abraçada i moltes gràcies una altra vegada.

Xitus ha dit...

Estic segur que t'hagués agradat aigua_clara. :) Però per estar-ne segura, el que has de fer és venir-ho a comprovar-ho tu mateixa en alguna edició del festival. T'hi animo :)

I tant, Maria, aquests locals íntims el que fan és que hi hagi proximitat amb qui actua, que pràcticament siguin el mateix. I tant, dilluns us explico que tal el BBQ & Blues! Petons, guapa. :*

Hola JOANA, estic d'acord amb el que dius. Per això vaig fer aquest paper. Estic molt content. Jo vaig jugar -tot i que molt poc temps- a handbol, i m'agrada. Si necessites quelcom, m'ho dius!

caterina ha dit...

M'encanta anar a aquest tipus de locals perquè en general són força acollidors i la música, si és bona, crea un ambient fantàstic. Llocs ideals per a escoltar blues, jazz... Per Palma n'hi ha molts d'aquest estil. Des de fa uns anys tenen molta força :)

Xitus ha dit...

I tant Caterina, són els millors llocs. :) Els més propers. Un petonet!

 
ir arriba