dilluns, 26 d’octubre de 2009

Operació al dente. Milà 24/25 oct 2009

L' "operació al dente", nom amb el qual haviem batejat amb els amics l'escapada a Milà, ja s'ha fet, i malgrat ser un èxit, no ha estat exempta d'anècdotes.

Ens vam trobar el dissabte a les set del matí per anar tots cinc en un sol cotxe cap a l'aeroport. El vol direcció Milà-Malpensa sortia a les 9:20. Abans de marxar vam fer una travessa per veure si hi havia sort i ens podiem finançar el viatge a posteriori (que em sembla que no serà així).

Després d'un vol excel·lent (no es pot catalogar d'altra forma) vam arribar a l'aeroport de Malpensa, cap allà les 11:00. Començava la prova de foc pel meu italià oral, que encara vaig recuperar prou bé. Autobús cap a Stazione Centrale, i un cop allí, van aparèixer els primers contratemps. Ens les pintàvem molt felices pensant que entrar al metro seria bufar i fer ampolles, però no va ser ben bé així. Tampoc va ser dramàtic! Només que COMPTE! Si mai aneu a Milà, no compreu una T-10 pensant que la podeu compartir, perquè és d'ús INDIVIDUAL. Això vol dir que entre picada i picada de bitllet s'ha d'esperar un temps. Nosaltres vam pensar de comprar dues T-10s i un cop passat el primer del grup, no la podiem validar. L'encarregat de l'estació després de sentir les nostres explicacions ens va deixar passar i ens va dirigir a l'estació de Duomo per a fer un canvi al punt d'atenció al client. Nosaltres no obstant haviem d'anar primer a l'hotel, per després anar a dinar a casa dels meus amics milanesos. Haviem quedat que jo els trucaria en sortir de l'hotel per a que poguéssin preparar la pasta al punt de menjar-la en arribar. Vaig trucar uns quants cops avisant que arribariem encara 30 minuts més tard. Però de fet, encara no havia passat tot. De Centrale a Moscova (línia verda) i d'allí caminant un bon tros fins a l'hotel.

"No tinc cap reserva vostra". Això diu la noia quan li parlo de la nostra reserva. "No em toquis els collons", penso jo. Però efectivament, no hi ha cap reserva, i el pitjor, no hi ha lloc. El booking dels pebrots! Ens ha deixat tirats, són les 15:00 quasi, una hora que pels estómacs dels amics italians podria ser intolerable. Es veu que a l'hotel fa poquet que se'ls va petar l'ordinador i van perdre les dades dels últims 5 anys, evidentment incloent la nostra suposada reserva a partir d'ofertes d'aquestes d'easyjet de fa un meset i mig (això m'ha confirmat en l'estratègia de millor sempre contactar directament amb l'hotel). La recepcionista està disposada a trobar-nos hotel, però el temps se'ns tira una mica a sobre. Truco a la Virginia i li explico que la pasta ha d'esperar, que em sap molt de greu. Ella exercint de salvavides ens pregunta si només és per una nit i ens ofereix casa seva. No podem rebutjar!

Just davant d'on som, a la via McMahon hi ha un tramvia que passa i agafem (tot sigui dit, sense bitllet) fins al final. Per casualitat som prop del castello Sforzesco i fent tota la via Dante ja som a Duomo, al centre, on em retrobo amb imatges antigues...La catedral, les galeries...Però ara no hi ha temps: hem de canviar el bitllet. I el cert és que finalment ens en sortim, i adquirim passis individuals pagant la diferència.

15:30 aprox i faig sonar l'interfon del pis dels amics. Abraçades fortes (feia 5 anys que no els veia) i ens obsequien amb un dinar descomunal: antipasti (formatge i llonganissa), pasta (pipe rigate amb la fantàstica salsa que fa ell), pollastre al forn i de TERCER bistequets arrebossats, després jo demano de provar els formatges que tenen per allí (ja és un clàssic) i la meva llengua orgasmeja una estona de forma forta jajaja (tot barrejant el formatge amb grans de raïm) fins passar a les postres que es componen de fruita (opcional) i un pastís de poma que ha fet ella. Els nostres estómacs disfruten però se sorprenen de tanta quantitat. Acte seguit, una bona sobretaula amb un cafè dels bons ( i això que jo normalment no prenc cafè) tot parlant de futbol. Ens explica una mica de la història del Milan i comentem jugadors que han passat de l'Inter al Milan i viceversa. No podem tenir una prèvia millor pel partit del vespre, entre l'Inter i el Catania.

Prop de les 18:15 enfilem cap al centre per a fer-hi una volteta abans d'agafar el tramvia número 16 que ens acostarà a San Siro. A la piazza del Duomo hi ha tot de cadires i un escenari i no s'hi pot passejar pel mig, però aquest cop sí que puc observar la majestuosa façana de la catedral, ben neta. Fem una volta al voltant del magnífic temple i ens colem per les galeries Vittorio Emmanuele, fent la ruta ja clàssica fins el teatro alla Scala per després girar enrere fins a Orefici a agafar el tramvia.

A mesura que avancen les estacions hi ha més ambient de partit. Les bufandes neroazzurre incrementen i l'aire per poder respirar en condicions minva. El tramvia para unes estacions abans de San Siro i hi ha un dispositiu de busos que et porten gratuitament a l'estadi. Aquí la situació ambiental és crítica ja, però puc posar la mà a la bossa, treure la càmera de vídeo i gravar-ne l'ambient. Baixem quasi just davant de l'ingrés 14, que és el nostre. Aquest cop hem tingut sort, no com fa un any a Tolosa, on l'entrada al camp va ser desastrosa.

La pujada fins la boca al camp es fa eterna, estem esperant tots aquella sensació de quan t'aboques visualment sobre la gespa, com quan vas al Camp Nou. Aquells moments inicials desperten un "wow" en tots nosaltres. Ens quedem palplantats gravant i fent fotografies i admirant.

El camp és quasi ple. Els aficionats de l'Inter més cridaners son a la graderia de l'altre gol, i quan rugeixen, és espectacular. Onegen multitud de banderes a l'aire, i comencen del no-res a bramar càntics que retronen per tot l'estadi, que està força ple però no del tot (el Catania tampoc és un rival molt atractiu). Precisament els radicals visitants els tenim propet, al darrera, però separats per una reixa de seguretat molt ben fixada.

L'himne modern de l'Inter té una melodia que es clava al cervell i ben bé és una cançó de música pop.

Eto'o juga i això que al diari del partit posa que esta "indisponibile". Tots cinc fem el càntic de l'Eto'o alguns cops (Eto'o, Eto'oooo...Je m'apelle Samuel). Al minut dotze Muntari fa un centre i Eto'o no encerta a rematar, però el porter es distreu i la bola entra. 1-0. Encara a la primera part, Sneijder fa un bonic gol de falta per l'escaire que posa el 2-0. El Catania desperta una mica a la segona part i cap al final marca de penal el 2-1 definitiu.

A mig partit, hi ha una comunió entre les aficions del Catania i l'Internazionale, quan els primers comencen a fer càntics en contra de l'etern rival, el Milan.

Finalitza el partit i tornem a casa, previ Kebab opcional pel camí. 3 de nosaltres s'allotgen al pis de la filla dels meus amics, que no hi és, i dormen a l'habitació de les nétes. És allí on ens reunim per a fer un petit torneig amb la play. Després hi ha qui cau rodó al llit...

***

Diumenge esmorzem i a les 10:00 enfilem altre cop cap al centre per a fer una darrera visita i anar xino xano a Centrale per a fer camí cap a l'aeroport. Agraïm milers de vegades a Franco i Virginia la seva hospitalitat. Sense ells potser encara buscariem hotel!

Les cadires de la piazza Duomo eren per l'acte de beatificació d'un tal Don Gnocchi. Està ple de senyors amb un barret a l'estil Robin Hood. Ens ho mirem mentre fem un gelat ben intens. Després ja no deixem la Via Manzoni fins a Centrale, només amb una parada obligada a la Via Monte Napoleone, amb alguns dels aparadors més cars d'Europa. No cal dir que no hi comprem res!

Al bus de camí a Malpensa el cansament passa factura.

El vol de tornada és força tranquil excepte algun sacseig.

L'operació al dente la tanco personalment cuinant la pasta que he comprat a Itàlia per sopar. M'encanta cuinar pasta. Ahir els resultats van agradar a la família. Vam provar el pesto ligure. Mmmm!

Pròxima estació: Alemanya!

19 comentaris:

Joana ha dit...

M'alegre molt per tu. Un viatge per a no oblidar, com passa la gran majoria de vegades que fem alguna escapadeta.
Alemnya, dius? Un lloc magnific per a passar uns quants fora de casa.
Supose que hauràs vingut amb les piles ban carregadetes i que no pararàs d'escriure.

Ja he vist que tot i que no et feia força/molta gràcia això de volar, ja tens els peus a terra una altra vegada.

Bé ja ens contaràs alguna coseta més.

Una abraçada.

Joana ha dit...

M'he deixat dies, volia dir uns quants dies fora de casa...i es que les presses...

instints ha dit...

Uau!! Quina intensitat de viatge, no m'estranya que estiguéssiu clapant a la tornada, jeje, i el gest de la Virginia i Franco és molt i molt solidari, però també ho faríem nosaltres no?
Tindré en compte els consells per si alguna vegada viatjo cap a aquelles terres. Gràcies!!!

Per cert, moltes gràcies pel teu comentari i suport. Un petonàs!!

moonlight ha dit...

quin munt de coses que es poden fer en sol cap de setmana, eh? jeje

El peletero ha dit...

Estàs fet tota una estrella!!!

Un bon cap de setmana, eh?

Una abraçada.

Tuti ha dit...

Ualeeee, això sí que ha estat un viatge ben intens.
Així que també parles l'italià, ostres xitus, tens cops amagats, jeje...
Se't veu molt content a les fotos, que béeee...M'alegro que hagis disfrutat :)
I res, reposa, carrega piles i Alemania...ja ens explicaras, ok?

Una abraçada! :)

LLuNa ha dit...

Carai, qui pogués fer aquestes coses :) M'alegro que tot anés tant bé, malgrat els petits imprevistos, però anar de viatge és el que té. Un petonàs!

maria ha dit...

Curt però intens...quin cap de setmana més apassionant^-^.
També van ensenyar les imatges del partit per tv3.
Pròxima estació: Alemanya!Que bé!!!
Me'n alegro que tot hagi anat bé.
Un plaer tornar-te a llegir.

caterina ha dit...

Una bona crònica d'un viatge breu però intens. Sort que al final vareu poder arreglar lo de l'allotjament i Eto'o, el meu estimat Eto'o, va jugar. Sóc adicta a la pasta, al menjar italià en general. Les fotos dels plats tenen molt bona pinta!

Xitus ha dit...

Joana, el proper destí és Alemanya, sí...Un partit de la Bundesliga. Probablement caurà un Bayern München, ja veurem. Però això serà la temporada que vé...En principi. Sembla que m'he acostumat a volar definitivament. També és més divertit si voles amb amics!

Jo penso que nosaltres també ho fariem sí :) Espero que algun dia hi facis una visiteta ni que sigui, a Milà, i recordis la targeta que has de comprar (el passi personal de 24 hores que val 3 €uros). El meu suport el tens sempre :)

Són d'aquells caps de setmana Moonlight en que penses, "sembla que va ser ahir" , i respons: "és que va ser ahir!" (com aquell anunci).

Estrelles són les que tindrem sobre el logo de l'operació, 2 concretament, ara ja hem fet França i Itàlia. Per cert, t'hauré de passar a visitar, he tingut un problemet amb la caçadora.

Tinc cops amagats? jejje. Algun que altre, sí ;) Vam riure força, i això sempre és bo.

Segurament Lluna els viatges no serien tan memorables si no passéssin d'aquestes anècdotes...Moments que llavors et foten però que després aprecies jeje.

A quin programa van ensenyar les imatges Maria? Últimament tv3 ha deixat el futbol internacional de banda. És una llàstima...Nosaltres érem a la porteria de la dreta de la tv.

Sí, Eto'o va ser dels que més voluntat hi posaven. Estem molt ben acostumats al joc del Barça. La gent a Europa no pot gaudir d'això. Som afortunats! Avui cuinaré la pasta de color negre que vaig comprar.

Nymnia ha dit...

Deu ni dor quina crònica del viatge! I quina aventura, que bé que us heu cuidat, malgrat tot.
I una tornada dormint, senyal de que ha sigut intens i ho heu passat bé!
Me n'alegro molt! Un petonet de bona nit!

rits ha dit...

Doncs una operació molt satisfactòria!!!!! i ja veig que la repetireu a terres alemanyes, eh!!! ben fet!

Sempre hi ha contratemps en els viatges, és inevitable!

Formatge amb raïm.....mmmm, quina delícia!!!! (i això que abans no m'agradava el raïm, encara me'n faig creus)

Em sembla que l'Eto'o ens troba a faltar, eh!

maria ha dit...

Ho van ensenyar a les notícies de Tv3...

Markys Flanagan ha dit...

Ei, gran crònica del viatge! encara recordo aquells dos dies maratonians a ritme de rap practicament ;-) Salut!

Alepsi ha dit...

Culló, com ens cuidem!!!

Merda haver llegit ara el post, just abans de l'hora de dinar... argh! Pagaria milions per tenir davant ara un plat d'aquesta pastaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Me n'alegro que la experiència hagi estat profitosa... a mi, la veritat és que Milà em va agradar més aviat poc.... peeeeeerò contra gustos... xDDD

Xitus ha dit...

Bé Alepsi, Milà té poqueta cosa. En el meu cas és més de vivències personals al llarg de la vida relacionades amb la ciutat. Amb el post que has fet avui, no m'extranya que tinguéssis fam!

Xitus ha dit...

Ai, se m'ha colat la resposta a l'Alepsi, sempre intento fer-ho amb ordre, però bé, anem per parts:

Jejeje Nymnia, sí, va ser força intens, i ens han cuidat molt bé :) La història és que aquella nit jo i en Markys (que comenta més avall) vam dormir poc i després encara ens aguantàvem...I això tenint en compte les meves 10 hores necessàries. Això sí, la nit de diumenge a dilluns vaig fer els honors. :p Espero fer més cròniques com aquesta.

Natürlich rits, però encara queda per la operació ...Bratwurst, o ja veurem quin nom li posem. Segur que Gürtel no serà. Formatge amb raïm i nous, brutal.

Ostres Maria, a Tv3 a les notícies? Segurament és per l'Eto'o, però diguem-ne que els resums d'altres lligues brillen per la seva absència.

Jejjejeje Markys Flanagan no us he avisat, preferia que fos una sorpresa...Exacte, va ser pràcticament a ritme de rap, un rap combatiu d'aquells mexicans eh tipus Molotov, sense treva...!

Sauze ha dit...

Xitus, no me gusta el futbol, pero adoro la pasta italiana...

Xitus ha dit...

Jejeje Sauze, todo no se puede tener :p!

 
ir arriba