dissabte, 28 de novembre de 2009

El moment

Ahir vespre em va passar un fet curiós, que de fet, ara que hi penso, no ho és tan, però no m'esperava que em passés. Vaig anar a Valldoreix a veure antics companys de l'escola de l'any passat, als quals em va fer una il·lusió tremenda veure i abraçar de nou. També vaig poder comprovar com el nivell de frikisme i imaginació entre el professorat de les escoles de Sant Cugat és elevat (es feien actuacions parodiant temes d'educació).

Per arribar al local en qüestió, m'havia imprès una cerca de google maps, amb aquella pipa de color groc que indica on és el lloc exacte. Vaig arribar puntual al punt marcat, però allí no hi feia pinta d'haver una carpa per a sopar i actuacions. En aquestes, que passo pel costat d'una noia que duia una guitarra, perduda per allí el mig, i quan em disposo a seguir, em fa un gest amb la mà demanant que pari.

Afluixo la marxa, baixo la finestreta, i em pregunta si sé on és el carrer Nicaragua, però ella no sap que jo estic igual de perdut., fins que li explico la meva situació. Es crea la sensació de que els dos busquem quelcom impossible... Trec el mapa de google maps imprès però hi ha carrers on no hi ha noms... Tots són relatius a Sudamèrica i Centreamèrica. Rere meu deixo Bolívia, i per allí hi ha Veneçuela i d'altres. Ha de ser a prop. Li ofereixo de pujar al cotxe i anar a buscar si és per allí, però al final m'atanso fins el proper creuament de carrers per veure si és aquell, i ho és. Faig mitja volta i li ho indico, ha tingut sort. Ella em desitja sort amablement per a la meva cerca, que finalment també acaba sent positiva. Si de fet, ja hi havia estat, en aquell lloc, com qui diu.

Res més que un moment, però que et fa sentir diferent mentre dura.

9 comentaris:

instints ha dit...

Aquests moments, són especials i els recordem amb gràcia. Aquestes coses et passen quan no t'ho esperes i són xules! A vegades jo tampoc les tinc totes amb el Google maps, però me'n fio menys del gps, que llavors segur que no ho trobo jeje. Petonets!!!

Joana ha dit...

Supose que ara te'n riuràs de la teua, però en aquell moment...supose que la sang et vullia per dintre.
Moltes situacions d'aquest tipus tenen el seu encant especial quan les recordes.
La pitjor que m'ha passat a mi ha estat no trobar-me jo, eixa si que és increïble, em buscava i buscava i mira, que no, que no hi era en lloc i em preguntava a mi mateix i no tenia resposta.
Com ho veus?
Mal, No? Doncs no et conte com em vaig trobar, un altre dia serà.
Una abraçada de teletubi!!!

moonlight ha dit...

no hi ha res com preguntar quan et perds... :D

rits ha dit...

ais... d'una especialista en perdre's: res de google maps!!! mira que sant google fa meravelles, però amb els mapes, millor la guia michelin on line!

esclar que així vas tenir una bona aventura per explicar!

Tirai ha dit...

Per un moment he pensat que amb la noia aquesta anàveu al mateix lloc!
El Google Maps ho sol encertar, però també té errades

XeXu ha dit...

I no li vas demanar el telèfon? Serà possible...

No us fiqueu amb Déu que està a tot arreu, i si us queixeu massa és capaç de fer caure blogger i tots a plorar...

Xitus ha dit...

Exacte, instints, el factor inesperat és el que fa que tingui aquets misteri jejeje!

Bona metàfora, Joana. Vas mirar al google maps? Tens algun GPS per a tu mateixa? ;)

Jejeje moonlight, mai saps què pot passar...

Sí, en el fons ho tenia tot planejat, rits... ;)

Ei Tirai, doncs la veritat és que en primera instància jo també ho vaig pensar...Encara serà d'una altra escola...Però va resultar ser que no.

No li vaig demanar pas, no...I això que era bufona. Clar que ara penses...Ei, passa'm el telèfon i et truco per dir-te si jo també ho he trobat! jeje Senyor google, no escolti...

Núr ha dit...

I no vas pensar que aquesta autoestopista potser duia una metralladora a la funda de la guitarra???? XD La propera vegada, demana el telèfon!! O convida-la a fer un cafè! O no trobis el carrer que ella busca tan aviat! ;)

Xitus ha dit...

Ei, perdona noia maca perduda per aquestes contrades, vols que anem a fer un cafè? MMm no em sortia, Núr... ;) :p!

 
ir arriba