diumenge, 29 de novembre de 2009

Harrison (post compartit sobre un geni de la música)

Avui fa 8 anys que va morir a causa d’un càncer de pulmó, a l’edat de 58 anys, l’ex Beatle George Harrison. No explicaré aquí la seva vida i miracles de forma exhaustiva, sinó que explicaré la meva vivència respecte la seva figura.

Aquell 29 de novembre, en assabentar-me de la notícia, vaig dur a terme un petit homenatge espontani. Tenia llavors la seva fotografia penjada a l’habitació, a la porta. Vaig endollar la guitarra elèctrica, vaig asseure’m davant la fotografia i vaig “cantar-li” algunes de les seves peces. Tenia jo 20 anys. També vaig comprar-me llavors la seva biografia en anglès. Des de llavors, vaig interessar-me molt més per aquest personatge.

Avui en tinc 28, i davant la proposta de la Caterina, bona amant dels Beatles, de fer un post sobre en George Harrison, no vaig poder dir que no.

És divertit endinsar-se dins les cançons dels Beatles i veure de qui és cadascuna. Moltes eren composades juntes, però d’altres signades com a Lennon/McCartney eren o bé d’un o bé de l’altre. No obstant, les de Harrison eren Harrison i punt. Així, podem trobar la seva primera peça editada amb els Beatles, “Don’t bother me”, però abans ja havia composat amb Paul McCartney “In spite of all the danger”.

Va ser ell qui va portar els Beatles a la seva experiència més espiritual a l’Índia, i de fet, com a bon piscis (nascut el 25 de febrer) tenia aquest toc més espiritual i creatiu. A més a més, era el més virtuós amb la guitarra de tots tres que tocaven corda.

Després de la separació dels Beatles, ell, the quiet beatle, va fer pel meu gust la carrera més bona en solitari de tots quatre. Destaquen obres benèfiques, com el Concert for Bangladesh.

El seu disc pòstum va ser el Brainwashed, que és d’una extrema qualitat, i on hi podem trobar peces com aquesta que comparteix amb el seu fill Dhani, “vatican blues” i que de passada ens servirà per recordar imatges d’aquest geni en el 8è aniversari de la seva desaparició.





9 comentaris:

caterina ha dit...

A diferència de tu, el dia que va morir vaig agafar la seva música i la vaig escoltar mentre feia feines manuals de la carrera. Crec que va ser arrel d'aquí que vaig començar a endinsar-me en la seva música perquè vaig sentir curiositat. Fins llavors només coneixia la trajectoria en solitari de Lennon i una mica la de McCartney. Després va venir ell, que té peces molt xules, i Ringo, que encara que no ho sembli també té lo seu encara que no sigui tant tan com els altres :P

Joana ha dit...

Hui tenim un dia ben rodó. He llegit el post als dos llocs i he escoltat el vídeo, així que he gaudit per duplicat. Compartir el temps amb vosaltres és una delícia.
M'apunte a la Beaatlemania, però sols com a receptora, si sabeu més blogs on puc llegir sobre George Harrison, ja m'ho comunicareu.
Abraçades musicals!!!

kweilan ha dit...

El concert de Bangladesh em va impactar i sempre m'ha agradat.

Núr ha dit...

De tot el que expliques no en tenia ni idea... Però m'ha agradat molt el vídeo! Un homenatge molt bunik!

rits ha dit...

vuit anys ja? com passa de ràpid el temps! encara recordo la notícia.
A mi, el que m'agradava d'ell era la seva actitud pausada, tranquil·la,.

un bon homenatge

instints ha dit...

vaig escoltar aquest àlbum després d'haver-se mort, i la veritat, és que em va deleitar amb la bona música. Gràcies per recordar-lo. Petonets!!!

aigua_clara_ ha dit...

ja veig que ets bastant fanàtic dels Beatles :)

Per cert, m'he fixat en la columna de blogs "interessants" i no s'actualitza gaire bé...Posa que l'últim que he escrit és de fa dos setmanes i no és cert! :S

Nits ha dit...

Ostres Xitus, si que has escrit post, no m'han sortit penjats en la meva llista aquella del què pengen els blocs, sniff, sniff bé, doncs em vaig a posar al dia ara mateix :)

Del tema que comentes, trobo interessant aixo de mirar qui ha escrit cada cançó. Es que el què un escriu en una cançó diu molt d'ell i de les seves vivències més intimes. Es com la pintura diu molt del qui la pinta,.... i suposo que els blogs diuen com som nosaltes.

Besitos Xitus ;)

Xitus ha dit...

Ais, la teva devoció per en Ringo, Caterina...Harrison sempre em carrega les piles, per cert.

Així que una altra beatlemaníaca, endavant, endavant, Joana! De moment no tinc cap blog en ment. Si trobo quelcom ja t'ho dic...

Quan va morir Harrison vaig conèixer més a fons tot el que va fer...My sweet lord va sonar molt aquells dies, kweilan...

T'invito a endinsar-te en el seu món Núr. You'll like it.

Sí, era d'admirar. Clar que la seva dona potser tb havia de suportar "prontos" quotidians, d'això ningú se'n salva jeje!

És boníssim el Brainwashed!! Sempre que l'escolto, com deia abans, em renovo. Un petonet instints.

Osti, miraré això de la columna, aigua_clara. NO és el primer cop que me passa alguna cosa rara. Merci per avisar.

Nits, mirar de qui és cada cançó és tot un plaer, i a més un acte de curiositat, i d'entendre més les lletres, el moment en que van ser escrites, etc. Una abraçada!!

 
ir arriba