divendres, 6 de novembre de 2009

La història dels Pronòstics Champions



Heus aquí a principis de l'any 2005. Jo havia conegut feia poc un bon amic a les darreres files de l'assignatura "Psicologia sistèmica" a l'últim any de la meva carrera al Campus Mundet de la UB. Amb en J. compartiem (i encara ara) el gust pel futbol internacional, així que la nostra amistat va ser casual en part (Déu ens va posar allí, nosaltres ens vam ajuntar, jejeje). Un dia al bar de la facultat vaig sortir amb la proposta: podriem fer una petita competició a veure qui va encertant els resultats dels vuitens de final de la Champions fins a la final, amb un sistema de puntuacions que ens permeti obtenir un guanyador al final. Així doncs, es va posar en marxa per primer cop la temporada 2004/2005 el submón dels Pronòstics Champions, un món que creixeria amb el temps.

Però anem a pams...El sistema de puntuació (encara avui vigent) es basava en que qui encertava, diguem-ne, el símbol del partit, és a dir, guanyador o empat, sumava 1 punt; si a més a més el resultat era exacte, es sumaven 3 punts en comptes d'un. Per cada equip encertat present a la següent ronda, un punt extra. Val a dir que amb anterioritat jo havia jugat a fer coses semblants amb altres campionats de futbol, però mai tant "oficialitzat".

Aquella primera temporada, el Barça va quedar eliminat als vuitens de final contra el Chelsea, després de guanyar 2-1 aquí i perdre en un memorable partit 4-2 allí, amb un darrer gol del Chelsea amb una més que possible falta a Valdés a la sortida d'un còrner. Però més enllà del mer resultat, aquella eliminatòria contra el Chelsea va permetre començar a fer pinya, a fer un nucli entre amistats i familiars d'ambdós companys de carrera. Els dos partits contra els anglesos van presenciar-se en una taverna irlandesa cèntrica de Barcelona. La tornada va aglutinar fins a un grup de 6 persones que vam anar a animar el Barça enmig de la multitud. Aquell dia,van començar a gestar-se una sèrie de personatges amb els que ens topàvem que romandrien per sempre en el nostre anecdotari Champions.

El Barça va quedar fora, però les puntuacions van seguir, i en J. va ser el primer campió dels PC per uns 34 punts a 33, molt ajustat.

La següent temporada, la 2005/2006, va comptar amb una base fixa de tres persones per anar seguint els partits del Barça a la Champions íntegrament en tavernes irlandeses de la capital catalana. A més a més, es va pronosticar des de quasibé l'inici de la competició (fase de grups). Aixi doncs, en J., en M. i jo, acompanyats en forces ocasions d'altra gent, vam veure rivals com el Bremen, l'Udinese, el Panathinaikos, Chelsea, Benfica, Milan i Arsenal per tot arreu. Nous personatges i anècdotes s'afegien a les bromes habituals. Aquella temporada el Barça va ser campió a París, i finalment algun partit no es va veure en taverna irlandesa, però tant hi va fer. El dia de la final, al carrer Badalona al barri de Sants, el Barça guanyava 2-1 a l'Arsenal i en J. i jo empatàvem a 71 en la classificació final dels Pronòstics. Encara no hi havia un criteri de desempat fixat, per tant es va compartir el premi. Al cap de poc temps, sortia a la llum un pòster commemoratiu que va ser obsequi per a tots qui havien seguit la Champions amb nosaltres.

La temporada següent es va afegir en M. a la competició endevina, obtenint un subcampionat molt meritori darrera la meva victòria. Ja s'havia consolidat que els pronòstics es feien des de l'inici de la temporada.

La quarta temporada, en J. va ser-ne el campió, jo el subcampió i en M. el tercer. Els partits es seguien veient junts en la mesura del possible, també en tavernes irlandeses variades la major part d'ells. Durant aquesta temporada va aparèixer la cançó manufacturada per en M. i jo "Shakhtar - Rosenborg final Champions.

La cinquena temporada, la 2008/2009, el Barça va tornar a ser campió, i va tornar a haver-hi pòster commemoratiu. La victòria va ser meva, amb un segon lloc per a en M. molt ajustat, a només 3 punts d'en J. La Champions es va seguir íntegrament a una estança de casa els meus pares, anomenada "La biblioteca", una estança plena d'estanteries amb llibres, amb suro a les parets, amb llum tènue, un espai que ens vam fer nostre i que va desembocar en cantics personalitzats. El grup de segument dels partits va estabilitzar-se a 5 persones: l'A., en M., en J., en M.T. i jo, per bé que només els tres habituals participant els Pronòstics.

Durant el transcurs d'aquests anys, han nascut les "apostes", va crear-se una primera pàgina web rudimentària per portar la comptabilitat dels resultats per a evolucionar cap a l'actual fòrum tan ben cuidat, han augmentat els personatges i els mites, s'han conegut noves amistats, s'han generat cançons, fins que el passat mes de març i pel meu aniversari, van regalar-me un obsequi d'us comú: el joc de la lliga de xampinyons, un joc de taula manufacturat amb més de 100 preguntes sobre anècdotes i resultats! El disseny és molt elaborat i no en té res d'amateur.

Aquest any els Pronòstics Champions compleixen la seva sisena temporada, amb l'incorporació d'en M.T. a preveure resultats. Sent 4 a la competició, guanya en emoció. Han tornat les apostes. S'ha instaurat el "bolet de fusta", premi de deshonra pel darrer classificat (com es fa en el rugby, la cullera de fusta).

La darrera aposta (i primera que ens va tocar complir) va fer-se efectiva el passat dimecres. Consistia en que si el Rubin Kazan puntuava contra el Barça en algun dels dos partits, elaborariem un bistec Tàrtar i ens el cruspiriem. Dit això, es veu que el bistec Tàrtar no és típic del Tatarstan, igual que no ho son les lioneses, les cols lombardes, l'ensaladilla russa ni tantes altres dites culinàries. Però la broma ja estava feta. Vam comprar els ingredients i com que el Rubin ha puntuat en els dos partits contra el Barça, vam haver de menjar dues peces de carn crua, això sí, amb salseta tàrtara. Diguem-ne que el més dur van ser les tàperes, ingredient original de la recepta que quasi provoca els vòmits de més d'un. Crec que jo vaig ser qui ho va passar més malament, fins i tot se'm posaven els pèls de punta.

Cal dir que les apostes es basen en fets a priori improbables. La cançó "Shakthar - Rosenborg final Champions" va sortir d'una aposta, per exemple. Però aquest cop ens va tocar pagar contra el Kazan.

Al llarg d'aquests anys, també hi ha hagut altres moments memorables, com quan en J. i en M. van acompanyar-me a la boca de l'estadi en el partit contra el Rangers (aquella temporada jo vaig tenir accés al camp alguns partits). El fet destacable però era que en J. va fer-ho vestit amb la bufanda i la samarreta del Celtic de Glagow, l'etern rival del Rangers, amb motivacions polítiques i religioses pel mig. Aquell dia vaig témer per la meva integritat física. Els aficionats protestants van liar-la al centre de Barcelona tot atrinxerant-se a la Plaça Catalunya en una imatge deplorable. El dia del partit, mentre anàvem els tres cap al Gol Nord, en J. rebia travetes per darrere i esquivava alguna escopinada i alguna estirada de bufanda, més alguna amenaça de mort. Aquell dia vam palpar de primera mà l'odi que existeix entre les dues aficions de Glasgow.

Per finalitzar, us deixo amb algunes fotos de l'elaboració i resultat del bistec Tàrtar.

Llarga vida als Pronòstics Champions!!!


Ps- M'oblidava això:

20 comentaris:

Joana ha dit...

Mira que jo de futbol, res de res, però m'he llegit el teu post del del començament fins al desenllaç.
Li poses molta emoció a tot el que ens contes i quasi que em faràs creure que això del futbol també té el seu encant com tot a la vida.
D'ara endavant mirarem la part positiva de les coses, que negres ja ho són algunes i no cal pintar-les més Aplicaré aquella màxima que diu: Give colours to the life.
I no t'ho creuràs però aquest capde hi anirá a veure les motos, el tenis i el diumenge al Mestalla, això si tampoc no em perdre l'actuació de jazz a la casa de la cultura d'Alzira.

Remember:
GIVE COLOURS TO THE LIFE.
LIVE AND FELL YOUR OWN LIFE
DISCOVER NEW AND INTERESTING THINKS.

Bé, ja m'he esplaiat, que un post com el teu, es mereix un comentari ben laaaaaaaaaarg.

Ahhhhh! no m'has dit res del repte amb l'acròstic.
Si no t'agrada, ja en pensarem un altre.

PER LA CHAMPIONS

Joana ha dit...

Volia dir aniré i llaaaaaarg

diurf ha dit...

ufff...donen ganes de venir a veure el fútbol amb vosaltres! Jo, que em considerava aficionada de "categoria" (és un dir)..crec que m'estic perdent l'essència del fútbol! jaja..però les vostres apostes fan por, fan tirar-se enrere... per agafar arrencada! M'ho he llegit tot, si si... i us animo a no deixar mai aquest ritual tan autèntic!

Visca el Barça!

Joana ha dit...

I el València!

instints ha dit...

uau, quina enveja, jo també apostaria amb vosaltres, qui no que li agradi el futbol jeje. Et felicito per com has descrit tota la mecànica dels PC. No ho deixeu que és una afició ben maca. Ah i molt bo el Mr.Bean, ja l'havia vist, però no m'ha importat tornar a riure jejeje. Petonets!!

kweilan ha dit...

Té pinta de què us ho passeu superbé.

maria ha dit...

Amb el cor tacat de blaugrana...
Sempre experimentant en la cuina,jejeje. Però sembla cru això que et vols menjar, no? Que us ho mengeu cru?
Saps que és el que m'ha cridat més l'atenció? La Moritz ^-^

Alepsi ha dit...

Mira que em costa de comprendre aquesta passió pel fútbol que teniu alguns.... però així explicat m'han entrat ganesa mi i tot de posar-me a apostar amb vosaltres! xDDDD

Per cert, té molt bona pinta el bistec tartar aquest.... uhm... carn cruaaaaaaaa! (és que sóc una mica gore, jo..... xDDD)

XeXu ha dit...

És maco tenir coses així amb els amics. Més maco és encara que l'amistat s'ha anat consolidant gràcies a això. A mi també m'agrada el futbol internacional, i aquesta competició vostra em resulta interessant, segur que ho passeu molt bé. Però quina mena d'apostes feu, home de Déu. Però si això no és res. Jo el tàrtar aquest me'l fotia amb gust, aposteu per coses dolentes, home! ;)

rits ha dit...

llarga vida al Pronòstics Champions!!!! i que us ho continueu passant tan bé!

El peletero ha dit...

L'escena del Bean és genial, el millor del text, un text massa cru, una mica tartar.

Una abraçada.

Xitus ha dit...

I tant que en té, d'encant, Joana. Em sembla un bon plantejament mirar la cara bonica de les coses, give colours to our heart. Estàs molt esportiva eh!! A veure si guanyeu contra el Saragossa, us he posat un 1 a la travessa :) L'acròstic em va semblar molt bo. Ja et respondré, ja.
Aquest estiu vaig ser a Mestalla per fora (no hi havia temps per entrar a fer la ruta guiada) i de fet tinc una pregunta per a tu: l'estadi Ciutat de València (on juga el Llevant) on es troba de la ciutat? Perquè tot just entrant amb el cotxe en vam veure un, que no era Mestalla. Però era com vell i un poc en runa, em va semblar.
Visca el València, i visca el Llevant ;)

Ahh me n'alegro diurf!! Sí, hi posem passió, i suposo que es deu notar. Som apassionats del futbol en general, i de l'internacional en particular. T'han agradat les apostes eh :) Però tu t'haguéssis fotut el tàrtar? Les aparences enganyen...És més dolent del que sembla.

Mira que jo instints he vist akest mr bean un munt de cops i encara vaig riure més ara, pq tenia coneixement de causa jajaja!! Les altres apostes les he censurades, per cert.

Res més lluny de la realitat, Kweilan, tot i que esperem guanyar contra l'Inter per anar més tranquils...

Mariaa!!Sí, el bistec tàrtar és carn crua. D'aquí la "gràcia" de l'aposta, que ja intuïem que no seria mel de romer. Jejejeje Ah sí, i com és que t'ha cridat l'atenció? :p!! Bones les Epidor, eh?

Ai Alepsi, a mi tb em costen d'entendre altres passions, suposo que es deu fer difícil per a qui no li agradi el futbol, però bé, si amb el meu escrit t'han entrat ganetes d'apostar, encara em puc considerar com amb funció evangelitzadora jajaja :) A tu t'agrada la carn crua? A mi el peixet cru ja em costa un poc, però la carn (combinada amb les tàperes) no em va satisfer.

Les tradicions XeXu no s'han de perdre. Sempre he estat molt de tradicions, i poder consolidar aquesta és tot un plaer. EL que és emocionant de les puntuacions és que si en una jornada encertes forces resultats exactes, la classificació pot fer girs interessants. Aquesta última setmana partia des del bolet de fusta (últim) i vaig encertar 4 exactes + 4 símbols del partit que em van donar una elevada puntuació de 16 punts, que m'ha permès posar-me líder. I és interessant, perquè tenim una aposta que és que en el moment en que el Debreceni guanyi un partit (tot i que és difícil a priori) l'últim paga un sopar a la resta. Per què? Doncs perquè "debré ceni--> debré cena en castellà". Ara ja estic més alleujat.

Quan sigui un home ancià, ja em veig al bar encara pronosticant, rits!! Llarga vida. A l'amistat i als PC, i als nostres blogs.

Has reviscut en Mr bean pelleter...És brutal jejeje!! Jo he rigut molt altre cop, i et juro que l'entenc. I el millor, el final. Mon pare un cop es va trobar en la mateixa situació. Ell que sempre experimenta, va demanar-se un bistec tàrtar, i segons la mare, les cares de fàstic que feia eren considerables. Una abraçada ben forta!!

aigua_clara_ ha dit...

I segur que estava ben bo :D

caterina ha dit...

Aghs! Però quin oi!!! És per avorrir la carn crua això que heu fet. Mira que jo als restaurants sempre deman la carn ben feta perquè no suport que el bistec regalimi sang. Puaj! Jajaja

Ja que has posat l'himne de la Champions, te pas un enllaç sobre la melodia que imagin que ja coneixes:
http://www.youtube.com/watch?v=oGW3zXDPMc4

moonlight ha dit...

jo no hagués pogut fer aquest tipus d'aposta pq si em menjo aquesta cosa igual em moro... soc poc de carn jo, jeje

Xitus ha dit...

Bona pinta externa tenia, aigua_clara, però interna gens. Puaj!

Doncs Caterina, a mi també m'agrada la carn ben feta, un bon entrecot al roquefort per exemple...! Coneixia això de "the barçaa" però no tota la seqüència completa jeje!!Merci!

Moonlight, no miris les imatges, poden resultar dures. ;) De fet, ho són :s Jo sóc omnívor jeje.

Markys Flanagan ha dit...

Que grans i mítics els pronòstics champions... Aquest any sembla que sóc favorit al bolet de fusta jejeje He estat postejant als pronòstics precisament aquest cap de setmana, per sort vam sobreviure a la ingesta de carn crua!

Creus que el proper dia l'apostant que va faltar acomplirà la seva part del pacte? :P jejeje

Xitus ha dit...

Markus,
sí, i així li ho vag comunicar. En MT haurà de menjar-se almenys una hamburguesa crua de mode simbòlic. Ja ho debatrem.
Sou únics, heu fet tots junts que els Pronòstics Champions siguin tot un mite a la seva curta però meritòria edat. El bolet de fusta és molt variable, ja ho veus, fins fa no res jo n'era l'amo i ara sóc el líder... ;)

Nits ha dit...

Una mica com el que diu en Xexu, penso que tota aquesta afició us uneix com amics i això ja ho val tot.
I si a més hi ha aquest "pique" per a veure qui guanya o perd i rep el bolet, doncs fa que pinti molt bé.

Jo lo del bistec tartar aquest, ja no em pinta tant bé, és que les tàperes buuuuuf (és de les poques coses que no puc menjar :P)

Però per la resta, doncs a seguir i espero que tinguis sort amb la vostra Xampinyons league!!!!

Xitus ha dit...

NIts, tu ho has dit, hi ha un pique sa que li dona vidilla jejeje! :)

 
ir arriba