dijous, 19 de novembre de 2009

Vell costum

Quan, on i per què vaig deixar de practicar aquell esport que em brollava de forma natural, aquell ritual de mirada perduda i recol·locament mental de peces sense preguntar gaires perquès, aquell cribatge d'energia negativa per optimitzar el meu estat i poder-me relacionar amb l'entorn amb garanties.

El mitjó es mantenia del dret i no del revés.

13 comentaris:

Núr ha dit...

...has deixat de beure te?

diurf ha dit...

..he deixat de... i tantes i tantes coses..

rits ha dit...

i si et setnava tan bé, no el pots recuperar?

Xitus ha dit...

jejeje una experta en te com tu, ja ha vist que és un coladro per a tu, però volia buscar un colador en principi...després vaig veure aquest humanoide i vaig pensar, és genial, algú que cola els pensaments!

Doncs a recuperar-ho. No ens podem abandonar...Petonets forts. T'he comentat el teu darrer post, és preciós.

Sí, però és d'aquelles coses que es fan incoscientment, penso, que surt natural. Llavors el que he de fer és deixar de controlar tant les coses, que ho faig molt!

merci a les tres per comentar!

Xitus ha dit...

joder... UN COLADOR PER TE (rectificació del comment a la Núr).

Joana ha dit...

Doncs ja l'estàs buscant, el colador i filtrant l'energia per a que sempre siga positiva.
Carrega les piles, i viu l'instant, la vida cal viure-la amb intensitat.
Mira que ho faig bé, això de donar consells, sols em falta aplicar-me-ho.
Quan trobes el colador me l'envies.
B7s

maria ha dit...

Suposo que quan deixem de fer certes coses que abans ens agradava, en certa manera ens estem fent grans.
I si et feia sentir tan bé pr què no ho recuperes? Encara hi ets a temps.Molta força!

El peletero ha dit...

Com a colador m’agrada el “xino”, i per mitjons un de diferent a cada peu. Diuen que quan més bruts més bon cafè fan. A “Salvar al soldat Ryan”, els fan servir d’improvisats còctels molotov, encara que jo crec que és l’autèntic origen de la gorra frígia, és a dir, de la barretina. En realitat els catalans portem al cap un mitjó.

Una abraçada.

Sauze ha dit...

Yo creo que las cosas que gusta hacer no deberíamos dejar de hacerlas...dejaríamos a un lado nuestras costumbres..
un bixitu

aigua_clara_ ha dit...

Quanta raó tens, no podem deixar de fer allò que ens agrada, perquè aleshores, deixem de ser nosaltres!

JA saps, a recuperar moments perduts ;)

Nits ha dit...

No estaràs pas pensant en colar el te en un mitjó, oi???
Aquest mitjó en el post m'ha preocupat, jeje.
Sí, millor tornar a la costum del colador de tota la vida o aquest tant modern de la foto que és molt xulo.

I ara que hi penso...un cavaller estil britànic com tu no pot perdre mai de la vida el costum del te a les 5 de la tarda, per Déu, és un delicte. jiji.

Petooooons amic!!!!

moonlight ha dit...

uix, aquí crec que m'he perdut pq no pillo res, jeje

Xitus ha dit...

Em recordes a mi joana. Diem el que creiem més oportú però després costa dur-ho a la pràctica...O no.

Això és necessari per a fer-se gran d'una manera correcta Maria, et permet anar sabent on ets. Un petó!

Jjejeje Peletero,en MR Bean tb feia peripècies amb un mitjó un dia en un banc...

Pero a veces Sauze no te das cuenta y ya adquieres malos hábitos...

A recuperar mètodes, aigua_clara, que permetin guanyar nous moments :)

Nits! Jejeje prenc te en algunes ocasions però no molt tpoc...Jejej estil britànic, ara m'has agradat, gràcies ;)

A vegades parlo rar, moonlight, ja ho veus jajaja què en farem de mi ;)

 
ir arriba