dimarts, 22 de desembre de 2009

L'efecte del joc

(Interrompem la treva amb una acció puntual)

Fa poc em deia algú a qui tinc en molta consideració: "Aleix, fer-se gran no té per què implicar créixer en estrés". D' alguna forma, em deixava a entendre que he assumit el paper de l'estressat, un patró que per desgràcia sembla el típic de l'adult. El temps minva, les activitats de lleure són escasses, el panorama s'ennegreix... I s' adquireix una visió negativa de base que no és sana. És llavors quan la meva ment busca en el seu arxiu i troba la sentència en una cançó dels Oasis (ja mencionat abans en altres posts, compte) que diu "nobody ever seems to remember life is a game we play" (ningú sembla recordar que la vida és un joc que juguem). El joc! A veure, no el joc que li pugui agradar al Tiger Woods (Tigre Boscos o Tigre Fustes, com vulgueu jijiji) que es veu que ara s'ha descobert que a part d'infidel té tendències ludòpates, sinó el joc en el sentit d'esplai, de relax, de fer volar les fantasies, alliberar la ment, projectar els desitjos; en definitiva, fer de la vida quelcom més agradable, tractar com es mereix el cantó de nen/a que ens queda dins. Sembla que si ens fem grans l'hem de matar, aquest infant. Oh, pobre innocent, no el mateu, si us plau. Què farem sense ell? On ens refugiarem? D'on treurem el bri d'esperança necessari per tirar endavant quan les coses van maldades?

L'efecte del joc és fantàstic. Abans que els més radicals digueu que s'ha d'anar en compte, ja ho dic jo...Qui juga amb foc es crema. Però no hem d'arribar a aquests extrems... Jugar és beneficiós, és terapèutic, relaxant, si es fa bé, i permet vèncer moltes pors. L'humor és joc. És manllevar la tensió que porten els esdeveniments vitals, és païr-los de forma més fàcil i divertida.

Preguem doncs per a poder aconseguir l'estat òptim per a poder somriure, per a poder destensar-nos, jugar amb amics, amb parella, amb família, amb mascotes, jo què sé! Fem-nos aquest plantejament, i sempre que les circumstàncies ens ho permetin, enjogassem-nos amb la vida.

PS-Avui he anat a visitar els meus exalumnes, i m'han transmès en escassos 3/4 d'hora una calidesa difícil de descriure. Ho he intentat amb aquest post. Us deixo amb aquesta peça instrumental dels The Corrs: Joy of life (l'alegria de viure).


15 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

A vegades m'estressa més no tenir res a fer que estar molt ocupat. Fer activitats pot ser tb una manera d'alliberar la ment i oblidar problemes.

caterina ha dit...

Mai s'ha de matar l'infant que duem a dins, mai. El podem oblidar una temporada però segur que sempre hi és, ben present, per quan el necessitem. Des de petita m'han dit que estic a la lluna, que a vegades toc poc de peus a terra, que tenc massa fantasies. Potser això sigui el que més conserv d'aquella nina que vaig ser i que en el fons encara sóc...

Bon post i no tardis molt a escriure el pròxim ;)

XeXu ha dit...

Qui t'ha dit que no podem jugar sense l'infant aquest? M'agrada tenir l'edat que tinc i jugar el joc de la vida amb les armes que tinc ara. Fer el boig no és només cosa de nens, divertir-se no és només de canalla. L'edat ajuda també a desinhibir-nos, perquè hi ha coses que deixen d'importar.

Jo també he pensat molts cops en aquest nen i he afirmat que no l'hem de deixar morir. Però saps què, d'inefables mocosos ja en vam ser, ara toca que el xaval maduri, però això no vol dir que s'hagi de tornar avorrit, capcot i estressat.

kweilan ha dit...

Jugar és divertit i no ho hauríem d'oblidar mentre ens anem fent grans. M'ha agradat l'apunt.

maria ha dit...

Pots crèixer i continuar amb aquella inocència...no l'abandonis^-^.
En la recerca del punt òptim!

mi ha dit...

JO sóc molt nena, i m'encanta ser molt nena...
Saps... alliberar de tant en tant el nen que portem dins... és boníssim!! :)
No et privis mai d'això!
un petonet ben gros XITUUUUUSS!!

De la Mi!

Luthien ha dit...

Bones guapo!!!

Hi ha una frase que fa molts anys que vaig sentir i no em preguntis on, i que me l'he fet meva, i que resumeix molt bé el que dius.

"Lluita per no perdre el nen que tots portem dintre"

Som adults si, però també podem afrontar la vida amb un somriure com ho fan els nens!!!!

Petons

Xitus ha dit...

Hi estic d'acord Albert. Merci per passar-t'hi. :)

En el fons ho seguim sent, sinó malament rai. És la nostra font d'esperança i il·lusió. Molt bon comentari Caterina :)

Exacte, hem de mantenir un nucli però madurar alhora, això sens dubte. De fet aquest nen ens dóna bons recursos per a saber créixer bé, XeXu.

Jugar és ben sa, i tant, kweilan.

No s'ha d'abandonar, maria.Sovint quan contactem amb aquell nen o nena que vam ser, ens acostem al punt òptim. Ahir els meus alumnes mostraven una puresa impagable.

miiiiiiii!! Quant de temps :) Quan tingui una estoneta passaré a comentar-te! Doncs bé, mentre conservis viva aquesta nena, però adaptada a la realitat, endavant, no?

Sí, i tant, a vegades és una lluita perquè ens apartem d'això i ens deixem dur per altres tendències. Però l'hem de reivindicar!

Joana ha dit...

Mira que ets!!!!!!
Apareixes i desapereixes de sobte, sense dir ni mu i hem d'esbrinar que s'ha fet de tu. He entrat pensant que no hi hauria res, pernsava enviar-te un e-mail per veure si estaves viu, però ja veig que sí.
Bé espere poder seguir gaudint de la teua companyia i que quan t'agafes treves tan llargues ens avises de la tornada.
Una abraçada i molt Bon Nadal

mar ha dit...

el millor és cercar l'equilibri...
però és tant divertit jugar i riure per no res i per tot... que de tant en tant va bé oblidar-se d'una mateixa i deixar enrere formalismes i ... jugar!

una abraçada plena de bons desitjos pel nou any!

cuc de terra ha dit...

aleix no t'estressis!! com va tot?

a mi me n'han suspès una de fotografia i el motiu és perquè "sóc massa acadèmica", ja em diran què vol dir...

un petó!!! :)

El peletero ha dit...

Tens tota la raó, Aleix.

Una abraçada ben forta.

Aquesta música celta és deliciosa.

Blocaire invisible ha dit...

El teu/la teva blocaire invisible et desitja un molt Bon Nadal i un Feliç 2010!

El teu blog ha estat una descoberta molt interessant!

Sauze ha dit...

esta canción me encanta, xitus...

por cierto, felices fiestas, se te echa de menos... :-(

ya estoy en el inicio de per un instant...

un bixitus para no perder la costumbre, jejeje.

Nits ha dit...

Xitus saps que m'has fet pensar que no jugo gaire. Bé, jugo molt,en realitat la terapia que fem amb els nens és molt basada amb el joc perquè són petits, però i jo? He estat pensant una estona i no se'm han ocudit coses lúdiques que faci per distreure'm.
Jolin...
Pensaré amb això...

Tu disfruta i juga, sense ser dolent, eh! I demà que és Sants Inocents no juguis a fer gaires bromes, jiji.

 
ir arriba