diumenge, 25 de gener de 2009

Diumenge

Diu, "menja!"Però l'estómac em fa oscil·lacions extranyes, tremolós, i avui no soparé. Estic lluny del meu millor nivell. Estic una mica més calmat. Retornant a la terra després d'aquest particular viatge no desitjat a ningú.
Ahir vaig tenir 4 exàmens seguits, van anar força bé i els nervis per dins, com sempre. Avui m'he premiat permetent-me sortir a fer una volta en cotxe amb ma mare, ma germana i el Misto, el gosset. Ens hem desplaçat fins l'escola on treballo on el temporal de vent havia fet destrosses i l'ha deixada sense llum. Després cap a Sant Cugat centre, hem aparcat prop del Monestir i hem fet una petita volta pels tranquils i bonics carrers, tot menjant patates i "cortezas" de xurrería (les "cortezas" de tamany exacervat!). Un matí diferent, encara que amb regust a feina, cosa que no hi fa res ara que estic en un lloc on em sento a gust (un nano m'ha cridat des del cotxe tot passejant per St Cugat). Quasi no recordava el que era sortir a passejar. Al cotxe escoltavem l'últim disc de la Oreja de Van Gogh i comentavem que sembla que les cançons estiguin fetes per a crear futures i futurs dependents emocionals ("sin ti no soy nada", "tu lo eres todo para mi" i aquestes coses). Clar que en ocasions és bonic i forma part del joc, però compte...! Això sí, m'he tornat a emocionar amb "jueves", m'entra una cosa...
Dinar de diumenge: canelons i pollastre a l'ast encarregats.
Football a la tarda, on l'Everton ha aconseguit forçar el replay a Goodison en la F.A. Cup després d'empatar 1-1 al camp del Liverpool.
Llavors el que he somniat la nit anterior m'ha fet efecte i he hagut de sortir a fer una volta, al final acompanyat de mon pare. Un cafè a Heron City per intentar concloure sobre el tema que em persegueix a vegades. Potser un pas cap a la calma, que fa que l'estómac es prengui les coses d'una forma més realista i ara no vulgui engullir.

dissabte, 10 de gener de 2009

Relacions

Intueixo que per supervivència hem de ser selectius. Hi ha qui es conforma amb poca cosa, hi ha qui sempre en busca més. I jo penso en les relacions humanes, les relacions que anem adquirint i deixant al llarg de la nostra vida. En primer lloc, destacar el moment en que aprenem, o ens n'adonem, que les amistats o relacions que crèiem eternes no ho són. La puresa se'n va i això ens fa mal a alguns. Després vénen amistats noves, coneixences, descartem i acceptem. Alguns prenen aquest procés amb plena naturalitat, d'altres amb recança, condicionats pel seu passat. Les buidors que ens pot haver deixat una mala experiència podem, sense adonar-nos-en, córrer a tapar-les, buscar allò que ens falta, a la desesperada. No dic que estigui bé o malament, això és tan particular i dispar, que a vegades pot sortir bé per una combinació astral i en d'altres no.

Influeixen tants factors en això...La receptivitat del moment, la química cerebral (l'estat d'ànim), la definició clara o no del que volem...Així doncs, torno al principi del meu escrit. Som selectius? O és necessari, ser-ho? La meva resposta és que és variable en cada individu. En el meu cas, és important ser-ho (en tinc fama). Sempre dic que em conformaria amb la caseta l'hortet i el tortellet. Però sóc conscient que alhora tinc un caràcter curiós, un nervi per dins, amb inquietuds...

La contradicció, part de l'ésser humà.

Cançó

Avui m'he llevat cantant aquesta cançó de Queen que vaig descobrir en la meva època que comprava vinils en una botiga del barri de Sant Andreu, sortint de l'acadèmia d' idiomes. Lenta però ben bonica. Diu: "només un any d'amor és millor que una vida sol". Bé, depenent de les condicions d'aquest amor, però entenc que ho diu per la intensitat de compartir (com ets Xitus, fins i tot analitzant això!).


 
ir arriba