Fa sol i fa un moment era a la meva terrassa llegint apunts de la carrera. Ara sec escrivint al meu reinstal·lat ordinador, per fi ja al meu escriptori, i el sol entra radiant per la finestra i banya la meva meitat esquerra. El sol aporta energies i fa intents d'obrir el xacra del cor, l'obertura a la vida, al món. Sento pròximes sensacions que creia oblidades. Potser és per això que m'he decidit a posar el vinil de les 4 estacions de Vivaldi, que sonen ara amb una força espectacular i inunden la casa d'energia positiva, que bona falta li fa. Aquest cap de setmana estic redescobrint poc a poc el llevar-se d'hora i aprofitar els matins, sense deixar-los passar en estat d'stand-by. Si bé és cert que em falta encara assolir el millor moment energètic i absent de dolor, prenc consciència cada dia del camí a seguir, i estic disposat a acceptar-ne les condicions.
Últimament em vé al cap repetidament la idea d'explorar nous territoris. Si jo sempre era de viatjar, en aquests darrers 2 anys ho he fet escassament. Espero que el proper cop que ho faci sigui en condicions millors de les darreres vegades. Planeja sobre el meu cap l'anar a Brussel·les en la iniciativa 10.000 catalans a Brussel·les per l'autodeterminació, que és ben d'aquí poc. Mon pare m'ho recorda i m'ho recorda que hauria de dir si sí o no (es veu que és anar i tornar en un dia).
Però a part de viatges polítics, viatges d'oci...Me'n vénen ganes. Fa poc li comentava a la Caterina que estaria bé visitar Escòcia en cotxe. Són projectes que surten i que són un bon símptoma de curiositat, de vida.
Mentrestant, el vinil segueix crepitant amb melodies dolces.
Sant Esteve de les Roures
Fa 20 hores