dimarts, 2 de febrer de 2010

A day in the life

Prenc una camamilla; la impressora faria bé de prendre's una til·la ja que darrerament treu fum imprimint papers i papers que demà hauré de revisar. Tinc en ment unes quantes coses a curt, mitjà i llarg termini, tan endavant en el temps com endarrera. Procuro centrar-me en les primeres, malgrat el temps a vegades sembla esmunyir-se'm de les mans. No me n'adono i ja sóc altre cop davant l'ordinador, escrivint el post del final del dia, prenent una infusió, escoltant algun dels programes esportius de ràdio... Demanant-me certa fórmula màgica per a baixar el to de tot plegat.

En els últims dies hi ha hagut crisi a Reagrupament, associació a la qual milito. Sembla que ara el projecte continua, però em pregunto: com és que l'independentisme català sembla repetir tendències? O és que realment passa a tot arreu? Una de les meves pors per entrar a algun lloc, després de no haver militat enlloc en els meus 28 anys d'existència, era precisament aquesta. Clar que podria assemblar-se a allò de tenir por de tenir parella perquè, ai las, tard o d'hora inclourà alguna discusió.

L'altre dia veia el capítol de Ventdelplà (que mig segueixo) i dos adolescents composaven una cançó d' amor que es titulava "A tu i a mi no ens passarà". Aquesta mateixa frase deia jo amb quinze anys, però la vida després et porta per aquí i per allí. Segurament que tots els que ens vam apuntar al projecte de RCat pensàvem això de forma ingènua, malgrat és un fet ben natural.

Val a dir que a tv3, que ha silenciat força l'activitat de RCat durant el temps des que es va constituir fins al moment, semblava faltar-los temps per a dedicar-li un TN monogràfic a la crisi esdevinguda. Clar que com diu un amic meu, també dins del projecte, "els hi hem posat a tir".

No obstant, ara les qüestions més quotidianes que em tiben són els tres exàmens de dissabte. Afortunadament no seran de desenvolupar, i és que després d'escriure set planes i mitja en anglès durant dues hores el passat dissabte, noto una petita molèstia al dit petit de la mà dreta.

També esperarem per un miracle de feina, tot i que posats a fer, que em cridin la setmana vinent, si us plau, i així tinc més temps per a repassar. No obstant, pinten bastos. Aquest curs serà ben oposat a l'anterior...

Demà a la "biblio" somniaré a través de la finestra, pensaré en vides futures diferents a la rutina actual, tot confiant que el que estic fent forja un futur, si més no, més sòlid. Cada dia tinc més ganes de viatjar...

3 febrer 2010
0:44

PS- Aquest cop m'ha sortit escriure un post en forma de diari personal. Millor dit, de journal, ara que n'he estudiat la diferència amb diary.

17 comentaris:

moonlight ha dit...

sort amb tots els teus somnis, doncs!

caterina ha dit...

Sort pels examens de dissabte! M'ha sorprès llegir al final que tens ganes de viatjar...

Xitus ha dit...

Ohh merci moonlight! :) Vindràn, vindràn... ;)

Merci Caterina :) Per què t'ha sorprès?

Nits ha dit...

Doncs està bé el format diari o journal o com es digui :P N'havies fet mai de diaris personals? està bé, això veure al cap d'un temps i veure les petites coses que feies en aquell dia que amb el pas del temps es van oblidant.
Hi ha moltes coses a comentar en aquest post... potser em centraré amb la de la por al trencament. Quan deien que marxava Carretero vaig tenir una sensació estranya, de veure que es podia començar a fraccionar aquest nou projecte de Catalunya que semblava començar a agafar força, de veure que tot tornaria a ser igua... No sé si va ser ràbia, desil.lusió,..., però penso que deu ser perquè estimem Catalunya i ben mirat potser és com tenir un amor que quan es trenca fa mal.

Esperem que tot segueixi endavant i que no es perdi aquesta il.lusió que s'ha posat en fer canvis a Catalunya. Jo tinc fe :P

Bé, i desitjar-te també sort en els examens!!!!!

Salutacions Xitus i sort en els examens!!!!!

XeXu ha dit...

Un post amb tantes coses és complicat de comentar. Això de Reagrupament ha sorprès a tots, però tampoc no tenim motius per pensar que havien de ser diferents que tota la resta. A tothom que assoleix cert poder li acaben important només unes poques coses. Els diners, i mantenir o augmentar aquest poder. Els humans som així, per molt que diguin que són independentistes catalans.

Tenir ganes de viatjar sempre és bon senyal. A mi no em sorprèn que en tinguis, si és que et sents millor que fa un temps.

kweilan ha dit...

Bon apunt, personal i a la vegada universal perquè et fa reflexionar. Tens ganes de viatjar...A mi també m'agrada i gairebé sempre en tinc ganes.

rits ha dit...

quantes coses!! primer de tot, molta sort per l'examen i esperem que després truquin a la porta amb una bona feina!!

i en quant a Reagrupament... no te m'enfadis eh, però des d'una òptica ingènua i que tampoc hi he entrat massa, diria que ja la seva creació va ser per una rabieta dins de les famílies d'ERC i no sé jo si tenia uns objectius massa clars. I esclar, a la primera que van maldades i és necessari pencar, hi ha qui no vol posar-s'hi. Conec militants d'ERC molt crítics amb el propi partit que estaven d'acord amb en Carretero però que no obstant no van deixar el partit.
Molts ànims i endavant, si estàs d'acord amb les seves bases, tota militància és ben bona. I demana treball i esforç (si només és una butlleta,....llavors no estic segura que valgui la pena militar)

maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
maria ha dit...

Il·lusionar-se de projectes presents i futurs és una de les millors sensacions que es poden sentir.

Bé, ara sembla que es volen tornar a unir, no?Sincerament estic tan cremada amb els polítics que per la primera crisi que tingui un que s'acaba de crear tampoc cal fer-ne un drama.De totes maneres tot es veurà en els vots.
Bona sort en els que et queden!

オテモヤン ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Xitus ha dit...

NIts, en primer lloc sort pel tema exams. Ja queda poc!
En segon lloc, sí que he fet diari, està desfragmentat però fa 14 anys que més o menys he anat fent.
En tercer lloc, sembla que ara tot torna a la normalitat. Suposo que les crisis són inevitables però hagués estat millor que no se n'assabentés tot el veïnat, només els de casa.

XeXu, aquesta crisi ha estat més per el ""poder"" que no pels diners. A veure com prossegueix tot ara...En segon lloc, hi estic d'acord, el fet d'estar millor et fa plantejar nous objectius, entre ells geogràfics!

I on voldries anar, kweilan?

Rits, sento discrepar...Els objectius estan ben clars: independència i regeneració democràtica. Clar que si coneixes gent d'ERC no els faci gràcia RCat. Ja veurem com van les eleccions, però l'important és sumar tots. Ara ERC s'ha hagut de posar les piles amb el discurs independentista.

I tant, Maria, hi estic d'acord :) I sobre RCat, tinc bones sensacions pel que fa als vots.

caterina ha dit...

Per allò que me vares dir al mail,per això deia que m'he sorprès, però imagin que el vaig interpretar erròniament.

Xitus ha dit...

Em sembla que són coses diferents.

El peletero ha dit...

Auqest és l'origen dels blogs, ser una bitàcora, un journal, un diari.

Una abraçada.

Xitus ha dit...

Peletero :) És un plaer estudiar amb el disc de Bill Frisell que em va deixar ton germà, i que et tornaré (me l'he de gravar). La setmana que vé et faig una visiteta, no només virtual sinó també real, i te'l porto. I quan vingui compartim some excerpts from our diaries. :)

Joana ha dit...

Sense dubtes,
sense enyors,
agafa un vol,
per entendre el món.

Si t'amagues sota l'ala,
si t'amoines pe la meta
no veuràs la flor
que s'amaga a ras de vol.

No t'imposes barreres,
obri les portes
i amb mirada esperançada
ompli de blaus el temps
i amb coratge i valentia
recerca un raig de vida.

Que el temps no s'escape,
que no t'aptrape,
que siga sempre
sempre
teu.

marta ha dit...

ja gairebé no sé què dir! però quan he acabat de llegir el post he pensat uqe m'havia agradat. endavant amb els somnis

 
ir arriba