dilluns, 22 de febrer de 2010

Descobrint racons de Barcelona

Cliqueu per acompanyar...


Ahir vaig descobrir nous indrets de la meva ciutat natal i de residència que desconeixia. Uns indrets que van veure créixer el meu avi quan era un nen, i que mai havia visitat, si més no amb consciència.

Vam sortir de casa amb els meus pares i la meva germana sense una idea clara...El pare deia que volia centrar-se en el carrer Princesa i que després ja veuriem. Tot baixant a Jaume I, enfilàrem Princesa i de seguida alguns aparadors van fer les delicies dels pacients i la tortura dels impacients. He de reconèixer que amb el meu posat habitual jo era d'aquests darrers, però vaig aconseguir fer la transformació durant el trajecte fins a assolir un estat òptim.

L'itinerari pel barri de la Ribera de Barcelona va ser el següent:



Una de les primeres grans sorpreses va ser trobar-hi el museu del Mamut. Tal com ho sentiu. Situat al tram del carrer Montcada que va de Princesa a Carders, hi ha un espai dedicat a aquest avantpassat de l'elefant. A fora, un graciós Mamut de "peluix" ens rep, i si entrem dins el pati i mirem a l'interior del museu, podrem veure una reproducció a tamany real d'un d'aquests éssers gegantins. Potser algun dia hi entri...

Acte seguit, vam trobar la placeta d'en Marcús, que em va recordar un amic a qui anomenem Markus. Un espai sense dubte desconegut per a mi...


Imatge extreta de http://www.panoramio.com/photo/10801464


A la cruïlla justament superior hi trobàrem una divisió si més no curiosa. Cap a l'esquerra s'extén el carrer dels corders, i cap a la dreta, el dels carders. Sembla lògic, posats a pensar... És divertit mirar els noms dels carrers i veure que n'hi ha de ben tradicionals, com el del "Forn de la fonda".
Vam enfilar Carders i en una botigueta destinada als souvenirs però no de forma clàssica vam trobar-hi motius per a tafanejar. Finalment, jo m'hi vaig comprar un vinil de paret per al meu pis. Un de negre que representa l'skyline de Barcelona (el color de fons intenta imitar el groc de la meva paret, però no és exacte).


Després de fer les compres pertinents, vam seguir, entre carnisseries halals i establiments multiètnics, cap a la plaça de Sant Cugat. No sabia que aquesta bonica població que he conegut més a fons en els darrers anys tenia un espai dedicat a la meva ciutat... Vaig pensar en aquest espai de la quantitat de gent que hi ha...Allò que diuen que "hi ha gent per a tot" és ben bé cert. Me'n faig creus que hi hagi tantes possibilitats i que estiguem limitats a poder-ne només escollir unes poques. Però la concreció justament també té virtuts.

Seguint per Carders, i corroborant que molts immigrants i turistes es deuen conèixer la zona millor que jo, vaig arribar a la Plaça de St Agustí vell, un bell racó amb una font estil Canaletes i uns bars amb molt bona pinta, com Cal Joanet. Vaig pensar aquí amb un altre amic.



Imatge extreta de http://www.panoramio.com/photo/24496949


A través del carrer de la Sèquia, que va ser justament on va començar a ploure, i de Basses de St Pere, vam arribar a la plaça de St Pere, ja tocant a la sortida d'aquest petit entramat de carrers...



Imatge extreta de http://www.epdlp.com/edificio.php?id=1448

Arribats a aquest punt, la gana imperava. Vaig proposar anar al WOK que hi ha tocant a Arc de triomf per tal de completar aquest petit plaer de passejar per la meva ciutat, i conèixer-ne detalls amagats que la revaloritzen.

6 comentaris:

maria ha dit...

Que maca que és Barcelona.
Hi ha tan per descobrir...

moonlight ha dit...

sembla mentida com anem de viatge per coneixer mil i una coses, i després no coneixem molts racons de les nostres pròpies ciutats...

Xitus ha dit...

I no té preu fer-ho, Maria :)

Això penso que els deu passar també als turistes que vénen aquí respecte les seves pròpies ciutats...

XeXu ha dit...

Tenim una ciutat que no ens la mereixem. Té tants indrets per descobrir... Jo m'he passejat vegades per aquí, però molts indrets no em sonen, o potser no em vaig fixar en el nom. Però ja que hi eres, era millor dinar a Can Joanet que al Wok, no? O si més no, fer una fondue allà a la Llar del Filador que també està prop d'Arc de Triomf, al carrer Cortines, em sembla.

aigua_clara_ ha dit...

Vaja, doncs jo crec que he passat per tots aquests llocs, perquè vivia al costat del Mercat de Sta Caterina fa uns anys, però no coneixia els noms!

rits ha dit...

ecorregut ben maco. La part alta de la Ribera era una gran desconeguda per mi fins fa poc. Recordo que de petita hi vam passejar amb l'escola i com ens explicàven que els noms dels carrers eren els dels oficis dels artesans de l'edat mitjana.

Poc abans de l'accident vaig recuperar les ganes de passejaar-hi, vaig descobrir una casa de teles fantàstica. A veure si m'animo a anar-hi ara.

 
ir arriba