dissabte, 27 de febrer de 2010

La queixa

Imatge agafada de http://f00.inventorspot.com/images/how2complain.gif

La queixa és un mecanisme de doble tall (o més). No us sembla? Potser utilitza aquell vell mecanisme de que quelcom usat amb mesura està bé però sobrepassat un límit es torna en contra de qui ho formula. En principi, jo entenc la queixa com un dret a expressar la nostra discomformitat amb algun fet puntual (sigui de l'índole que sigui). Ara bé, també hi ha qui viu en l'actitud de queixa permanent. Diguem-ne que la queixa expressa un malestar, i que quan ja s'ha expressat, malgrat potser seguir en desacord, tota la càrrega més emocional, més explosiva, ja s'esvaeix, o es difumina. No obstant, no sempre passa això. A vegades no n'hi ha prou i es crea un bucle insaciable. És en aquests casos en que es gira en la nostra contra. Podem caure en una situació altament carregada de forma negativa i arribar a fer una protesta per tot. Fets que abans passaven desapercebuts, ara són engolits per aquest tornado destructiu.

Pels que d'algun mode han conviscut amb mecanismes semblants als descrits anteriorment, ha de ser ben bé difícil desmarcar-se i sortir-se d'aquests raïls tallats a patró fix. Com en la majoria de les solucions, la clau és la consicència. La clau per a començar...Després s'ha d'acabar.

Fa uns minutets era a la dutxa i he caigut en determinada actitud de queixa en mi. He tingut un insight de facilitat per acabar-hi. M'he sentit més a prop de poder-ho aconseguir.

I és que sovint és millor alliberar-se que repetir...

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Deien de mi que sempre m'estava queixant. Ara fa temps que no m'ho diuen, però no tinc la impressió de deixar de protestar. No sé si és el mateix, i potser tu me'n podries explicar les diferències. Jo no suporto les injustícies, i si me'n trobo, protesto. Com que el món n'és ple, vol dir que m'estic queixant tot el dia?

Xitus ha dit...

Una bona distinció seria queixar-se o protestar sobre coses més generals que ens semblen injustes o sobre petits fets quotidians més quisquillosos. Serien dos subapartats que al final no he inclòs al post, però que són separables malgrat compartir un mecanisme.

El peletero ha dit...

Queixa, lament... moltes vegades formen part de l’art de seducció, un art pervers que, com dius molt bé, fa mal a tothom, primer de tots qui l’usa.

Una abraçada.

maria ha dit...

En un primer moment tens la sensació que queixant-te t'has de sentir més bé,però em sembla que no funciona.
I el teu post m'ho reafirma.Felicitats pel teu pas.

kweilan ha dit...

Està bé queixar-se si hi ha alguna injustícia o alguna cosa que funciona malament però malauradament a la realitat quotidiana pot haver-hi infinitat de detalls que es poden millorar. Si trobes algú molt exigent i que es queixa contínuament, a mi em fa l'efecte contrari i penso que és un pesat. Per què? Perquè hem de conviure amb la imperfecció?, no ho sé.

Mireia ha dit...

ui... és que jo sóc queixica de mena, no m'agrada però sovint no en sóc conscient.

Nits ha dit...

Doncs estic d'acord. Si la queixa és per poder avançar, reclamar drets,..., serveix. Però de vegades ja un entra en la queixa constant, quasi una manera de ser. El problema és que normalment els motius hi solen ser, perquè potser un no passa un bon moment o no s'acaba de sentir del tot bé, llavors tampoc per molt que un vulgui és fàcil canviar el xip. Però si fa aquest pas, que comentes, de adonar-se'n, ja és molt, perquè rpot començar a moure peça.

Una abraçada Xitus.

moonlight ha dit...

la única queixa que repeteixo una i altra vegada, és quan no estic d'acord amb mi mateixa

Xitus ha dit...

Una gran apreciació, pelleter, crec que hi ha un subtipus de l'art de seducció certament que inclou la queixa o el lament, el vine'm a rescatar. Ara bé, si després la cosa és un rescat perpetu ja no "mola" tant.
Una forta abraçada.

Completament d'acord, Maria. Intentant millorar cada dia ;)

Exacte, kweilan, els detalls de cada dia més quisquillosos són els que ens poden dur a una actitud de queixa constant, i jo reconec que hi ha dies en que estic insuportable...Però pels demés ha de ser ben molest...Hem de conviure amb la imperfecció, és clar.

jeje Mireia, et dedico el post, llavors ;) mentre no et faci pupa... merci per comentar!

Justament per experiència ho conec, nits, i és per aquest mateix motiu que opto per una altra estratègia. Si em queixo, aquestes coses nocives hi seguiran sent. Si no ho faig, potser deixo de donar-los una importància que no es mereixen. És complicat però s'ha d'intentar.

Moonlight, a què et refereixesno estan d'acord? Quan actues en una direcció i penses en una altra?

Sauze ha dit...

me gustaría que algunos de mis compañeros de trabajo leyeran esta entrada... jajaja pasan todo el día quejandose sin motivo aparente.
ufff

un bixituss

Xitus ha dit...

Sauze, quizás si la leyeran se quejarían de que alguien escriba sobre eso jeje!

 
ir arriba