dimarts, 16 de febrer de 2010

Paranoies lingüístiques?

Avui us parlaré d'un misteriós fenòmen que porto observant des de fa un temps. Per a descriure'l, primer copiaré aquí la definició del català oriental extreta de viquipèdia:

El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est de Catalunya (províncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

La característica més notable d'aquests dialectes, a diferència dels del català occidental amb el qual es contraposa, és la neutralització de la a i e àtona a [ə] (menys a l'Alguer on ha evolucionat a /a/) i d'haver-hi substitució de la o àtona per [u] (menys a l'illa de Mallorca).


Fixeu-vos en el que he remarcat en negreta i cursiva: substitució de la o àtona per [u]. Per exemple, si tenim la paraula "correu", la transcripció fonètica aproximada seria /kurrEu/ (no disposo aquí dels símbols fonètics, però ja m'enteneu).

No obstant, el pànic fa uns dies que s'ha apoderat de les meves oïdes. Primer va ser ma mare, que va començar a pronunciar paraules com "local" com a /lokal/ i no /lukal/, però després vaig adonar-me'n que al programa "Divendres" de Tv3 pronunciaven el cognom del presentador, en Xavi Coral, com a /koral/ i no /kural/. Primer vaig pensar que potser era un tret particular del cognom, però en una ocasió en que l'Espartac, que és de Mataró, català oriental, es va tornar a referir a una /koral/ de nens que cantava, ja em vaig començar a preocupar. Per què aquesta substitució gratuïta de la u en pronúncia d'o atòna per una o tancada? La història és que potser és una mania que comparteixen l'Espartac i ma mare, i que ho apliquen a totes aquestes paraules (perquè n'he sentides més, a part de local, coral i correu), i jo ja n'he extret la paranoia...Però digueu-me, en coneixeu algun altre cas?


Ps- Escric aquest post mentre maleeixo els professors cargols de la universitat, que corregeixen els exàmens a ritme ultralent, inversament proporcional a la urgència que presenten a l'hora d'exigir l'entrega de treballs. Grrrrrrrrrrrrrrrrrrr.


11 comentaris:

Tirai ha dit...

Quan es va morir el Solé i Tura, vaig fixar-me que molts presentadors (parlants de català oriental) deien Solé pronunciat com a "o". No m'agrada gens quan sento aquestes coses. Prefereixo a algú que digui "enxufe" o "buzón" que això, que sens dubte és incorrecte, en el nostre dialecte, és clar.. Amb això de coral i local no m'hi havia fixat

kweilan ha dit...

Una possibilitat és que el Xavi Coral sigui de Lleida.

Nits ha dit...

Suposo que sí que he sentit aquestes substitucions que expliques de /u/ a /o/ al igual que moltes de /a/(la neutra) substituïda per /E/. Jo tinc un català tancat i acostumo a fer aquests canvis i de vegades em dic, jolin nena, ho fas tot tancat...i saps quan em passa, doncs quan baixo a Barcelona, perquè sona més obert.
Exemples: Pedralbes: jo dic /pedralbas/ i diuen /pedralbEs/. O Irene jo dic /IrEna/ i diuen /irEnE/ o Blanes que jo dic /blanas/ i diuen /blanEs/.

Ja veus que el meu problema està més amb la vocal neutra.

Caram quines reflexions!!!!

maria ha dit...

I no serà que els que ho diuen,han agafat algun que altre barberisme castellanitzat en el seu català?
Amb en Xavi Coral/Koral/ però la coral de cantar/Kural/...a mi em sona bé així.
Són lents,paciència...

XeXu ha dit...

M'hi hauré de fixar a partir d'ara, però ja saps que aquestes coses ens venen del castellà. Sempre he sentit Coral amb 'o', pensava que era cosa del cognom. Bé, menteixo, no ho havia plantejat, entenia el cognom així i prou. No hi ha la possibilitat que l'Espartac digués malament això de la coral dels nens perquè té molt ficat al cap el cognom del seu company? Has sentit altres exemples, o has observat que digui bé altres paraules de fonètica similar?

I pel que fa a ta mare, 'local' és una paraula que surt en castellà. A mi, pronunciada com en català (tot i que ho faig així), no em sona bé. Un 'lucal' sembla una castellanada. Així que 'lOcal', i ho acabem de rematar.

aigua_clara_ ha dit...

Ostres, la veritat és que jo de vegades també ho faig això, i em fa prou ràbia quan me n'adono!

El problema és que la majoria dels meus alumnes no entén gaire el català, i inconscientment començo a pronunciar així...

Xitus ha dit...

Mmm Tirai, és cert això que dius. Ho van pronunciar així... La veritat és que millor que no diguem ni barbarismes ni fem pronúncies incorrectes...

Per això del seu cognom sí, però juraria que no ho és...

Tens raó, Nits, a casa ho han pronunciat sempre a la barsaluninah :)

Penso que és una influència del castellà, calríssima, Maria. Tens raó.

Osti XeXu, a tu local et surt a la castellana? Snif. Un grup de música lukal em surt a mi, pas mai lokal! Estic d'acord en que potser l'Espartac tenia al cap el cognom d'en Xavi, però tinc sospites que no és així...No obstant, crec que hi ha més gent que comet aquesta substitució més enllà del DV.

Jo també he treballat amb alumnes dels que els costa jeje però ais, ja ho sabem, aigua_clara, no hem de variar pas ;)

Albert B. i R. ha dit...

Això pot ser per influència del castellà, suposo. Si no m'equivoco, el Xavi Coral va dir que era de Terrassa.

El peletero ha dit...

Jo en conec uns quants, i crec que ve donat per la confusió babèlica de llengües i sons en que viu el nostre món dissortat i esbojarrat.

Aquests darrers dies em serveix el meu tallat del migdia una brasilera de molt bon veure a la que intento animar a parlar el català. Jo parlo l’oriental, però aquest accent cadenciós “catalanobrasileiro”, molt mal parlat d’ella, és ben agradable, ho és al menys quan no la escolto gaire i estic atent a altres coses, a altres coses de ella mateixa, vull dir, no sé si m’entens.

Salutaçaos

Molt bones les cançons, nen, que vas enviar a l’Albert, molt bones, felicitats.

Xitus ha dit...

Tens raó, Albert, no recordava d'on era, però ja em semblava que no ho era pas, de lleida!

jejeje peletero, ja t'entenc ja, la cosa va de cadències jeje :) Aquesta "ao" portuguesa-brasilera és ben curiosa de fer. Jo per a intentar fer-la correctament nasal, dic la terminació en castellà/en N (per exemple salutaçón) però a l'últim moment no pronuncio la n! En fi, segur que té una cadència aquesta brasilera que s'assembla a la regina dos santos jeje.

Quan tingui més material ja passaré coses, encara de fet no li he passat la totalitat. Aviat :) Un plaer que t'agradin.

Troubadour ha dit...

Bueno, Xitus. Cuant obriras el paquet que vaig enviar, discobrirás una versio, un accent i un us de un català molt rar. :-) :-) Depres de legir la meva carta tindras material per un nou post linguistic. ;-)

 
ir arriba