divendres, 5 de febrer de 2010

Stop


(Cliqueu al play per a seguir el post amb música)

Hi ha moments, èpoques, en que tot sembla passar tan depressa. Era ahir que...I ja és avui. Els anys cauen com la pluja, sembles no poder-hi dedicar el temps que voldries, els sentiments se t'aglomeren a l'estómac; vius viatges entre el teu passat i el teu futur, i com una corda que s'ha mogut, proves de centrar-te en el present, que sembla transcórrer a un ritme inaturable, i sembla dur i sòlid com una barra de ferro infundible.

En canvi, hi ha la possibilitat de crear el nostre propi camí, de frenar aquesta voràgine.
I passem d'un estat a un altre com un mitjó
que està o del dret o del revés.
Ens contraiem o ens expandim.

21 comentaris:

XeXu ha dit...

La velocitat a la que es pot produir aquest canvi és sorprenent, és talment com el temps que trigues a girar un mitjó. Espero sincerament que ara estiguis en fase d'expansió.

Xitus ha dit...

Avui a partir de les 19:30 expansió total!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Acabo exàmens :)
I cert, la velocitat del canvi també pot ser meteòrica, sense saber com, i llavors et sembla impossible haver pogut estar en l'altre estat, o tendència.

Nits ha dit...

Va ànims Xitus que en poques hores ja estaràs i expansiooooo totallll!!!! :)

M'ha agradat molt, molt, molt aquest post, per com l'has escrit i perquè m'hi he sentit 100% identificada en cada línia.
"Tempus fugit"...el temps s'ens escapa de les nostres mans sense pietat. El passat ens marca l'avui en forma de records que ocupen bona part del pensament i el futur ens diu que tenim feina a fer. I on queda al present, entre aquesta lluita ell va tirant... i no ens espera.

Uiii ara m'envalaria i podria estar filosofant un bon rato. Es un tema ben interessant :)

Anònim ha dit...

"Els anys cauen com la pluja, sembles no poder-hi dedicar el temps que voldries..."

Doncs no observis, sinó que contempla!
Saps? Es pot ser pluja i morir senzillament com ella.

Hi ha un altre món més enllà del món de la ment i és un món tremendament concret, i audaç, i plenament immens on la punta més lleugera d'una ala salvatge t'acull.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Adbega ha dit...

La vida en el fons és passat i és futur, no hi ha present, en el moment que l'anomeno ja és passat!

M'ha agradat molt aquesta entrada!

Albert B. i R. ha dit...

Ànims! Pensa que quan més ràpid avances durant un temps més enrere deixes la resta i, després, més temps tindràs per a descansar.

Grocdefoc ha dit...

Oh, i tant! El temps que ens regala dies, mesos i anys!
I el temps, el mateix temps que engoleix el que ens regala.
Temps era temps...
Hi hagué un temps...
En un temps passat... i els nins s'adormen i somien que demà seran més grans, alhora que voldrien eternitzar la carícia seductora de la mare i el so tranquil·litzador del pare..., i el dring de l'aigua de la font d'aquell diumenge llunyà en que varen anar d'excursió a una vinya quasi abandonada...i tot corre, com els nostres somnis igual a núvols empesos per un vent traïdor.
Temps era temps... i tot passa i qui sap si retorna a cavall d'una música que ajuda a composar una tirallonga d'emocions. Gràcies, Xitus, per la teva música encantadora que ens has regalat.

rits ha dit...

ostres! quanta velocitat!!! entre la música i l'escrit,..el teu ritme és frenètic!

el temps passa, però a la teva mà està el gaudir-lo el màxim!

Anònim ha dit...

"La vida en el fons és passat i és futur, no hi ha present, en el moment que l'anomeno ja és passat!"
(Adbega)

El tast el visc en aquest ordre:

la vida m'és presència, memòria i esperança.
Visc el moment actual amb una mirada cap el passat i projecto aquesta mirada cap al futur, sense fi.

Així converteixo el present en un moment privilegiat.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

diurff ha dit...

..i en l'expansió va contraure´s, per ser aquí i ara..

maria ha dit...

Amb aquesta música sembla que encara vagi més de pressa...
Respira i viu.

Xitus ha dit...

I enmig de tot plegat, Nits, un espai per un respir...Hi ha persones que ens hi ajuden a això, però també hem de procurar aprendre a fer-ho per nosaltres mateixos. No filosofar també és una opció. :)

Endavant anònim, benvingut. T'animo a deixar el teu nom (potser ho has fet i no ho he sabut veure...Una visió contemplativca, baixant el to vital, ha de ser d'allò més agradable. Seguiré el teu consell.

Mmmmm en el fons tens raó, Abdega, però sí que hi ha una idea de present, que és realment agradable de viure. :)

Iep Albert, és difícil trobar-hi la mesura justa, a deixar les coses enrere. S'ha de procurar fer ben fet. Ara sí que necessito descansar, però :) ja he acabat!!

I a tu per les teves paraules, groc de foc, que el temps ens regali coses é sun concepte que m'ha agradat molt!!

Ala meva, i a la teva, rits. Disfrutem :)

Sàvies paraules, anònim, altre cop!

diurff, t'he respòs al teu blog. No obstant, aprofito per invitar-te i invitar-me a viure tants moments de present com poguem, i identificar-los amb peces de Tiersen més tranquil·les. :)

Maria, 10 respiracions profundes fan molt, més que un llarg raonament.
Un petó ben fort, et dic coses aviat.

Anònim ha dit...

"...baixant el to vital, ha de ser d'allò més agradable."
(xitus)


El meu cor no s'abaixa; no hi ha desigual possible.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!



"T'animo a deixar el teu nom (potser ho has fet i no ho he sabut veure..."
(xitus)




El vaig deixar ja fa moments i distàncies... ;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

moonlight ha dit...

si saps com aturar aquests moments de velocitat ja és molt!

Xitus ha dit...

Anònim...No sé pas què dir.

moonlight, estic fent investigacions per a saber-ho fer de nou. Tu en saps?

moonlight ha dit...

que va! per això t'ho pregunto, jeje

Xitus ha dit...

Mmm jo crec que en saps més del que creus :) Els teus caps de setmana plens de momentets que ens expliques en són una prova.

Joana ha dit...

M'alegre un montó, buscat un altre meteor i renova el canvi, t'ho mereixes.
B7s

Xitus ha dit...

Tal com em va dir un familiar un cop, "reorganízate" :) I tenia tota la raó!

moonlight ha dit...

uix, doncs potser si que en sé i no en soc conscient, jejeglomb

Xitus ha dit...

Sí que ho ets...Disfruta daquests moments de parar el temps, que som a la flor de la vida :)

 
ir arriba