dijous, 25 de març de 2010

Crònica anecdotària del Barça-Osasuna

Ahir vaigtenir l'oportunitat d'anar al Camp Nou a veure el partit de lliga entre el Barça i l'Osasuna. De tant en quant em deixen un carnet molt amablement i puc accedir a disfrutar del Barça en viu, cosa que sempre fa il·lusió. Només per l'ambient del camp ja val la pena.

El dia abans del partit, ja sabent que hi aniria, vaig començar a repassar totes les vegades que havia anat al camp al llarg dels meus 29 anys de vida. És una cosa que m'agrada fer, això de recordar dates i moments mítics. En total, i segur que se m'escapa algun partit (però no gaires), uns 24 cops. Surt a quasi un cop per any.

El primer cop va ser el 20 de desembre del 1987, a l'edat de 6 anys, contra el Valladolid i amb derrota inclosa jeje. Ahir es va homenatjar l'equip que va guanyar la lliga del 1985, la de l'"Urruti t'estimo" d'en Puyal. Bona part d'aquests jugadors encara jugaven al Barça el dia que jo vaig anar al temple culé per primer cop: Urruti, Schuster, Carrasco, Víctor, Calderé, Moratalla, Gerardo, Migueli, Pichi Alonso i algun més que ara em dec deixar. Em va fer il·lusió veure als que ahir eren sobre la gespa. Quan van enfocar en Schuster, divisió d'opinions...Alguns van aplaudir, alguns van xiular. És cert que encara recordo el moment, a casa de la meva àvia, de nen, quan em va dir: "el Schuster" se ha ido al Madrid. No obstant, jo el recordo encara amb nostàlgia de la meva primera col·lecció de cromos.

Ahir a la tarda m'havia plantejat d'anar al camp amb antel·lació, de disfrutar de la prèvia del partit, assaborir aquests instants sense haver de córrer i arribar just a l'himne. Vaig sortir d'hora de casa amb intenció de fer transbord a Sants per acostar-me millor al gol nord des de Palau Reial, però a l'alçada en qüestió el metro estava massa ple per intentar sortir-ne. Així doncs vaig dirigir-me al camp des de Collblanc, que tot sigui dit, m'agrada més com a accés. Veure tota la gent que es dirigeix cap al camp, aquella emoció de dia de partit, no té preu. També m'agrada que les cases just en sortir del metro siguin més aviat baixetes, crec que em recorda a altres ambients d'estadis futbolístics, especialment els anglesos. El Camp Nou potser és una mica distant del seu entorn, en canvi hi ha altres camps, com el Madrigal, del Vila-real, que està directament encastat dins uns blocs de pisos, tal i com vaig poder comprovar aquest estiu.

Sempre hi ha un pic de nervis quan ensenyes el carnet en entrar, i tot i que en principi encara que no sigui teu no et diuen res (normalment, i això m'han dit), jo sempre tapo amb el dit gros la foto del qui me'l deixa, per si de cas. Després ja em comporto com un soci més.

Em vaig asseure a la meva localitat amb l'Sport i el diari gratuït "Mediapunta" a les mans. El partit començava a les 20:00 i jo deuria ser al camp cap a les 19:15 aproximadament. Els seients buits, ningú a la gespa... Només em faltava una ràdio de butxaca que no vaig trobar per a escoltar en Puyal, Torquemada i companyia donant dades i fent salivera pel futbol. Surten els equips a escalfar. Un speaker que no és en Vich anima mentrestant els matiners que ja hi som. També dóna la benvinguda en euskera als aficionats de l'Osasuna, fet que em va agradar molt. Cap a les 19:30 arriba el soci que seu a la meva esquerra, amb qui sempre fem petar la xerrada els cops que hi vaig. Em comenta que ara feia tres mesos que no hi havia anat...I jo em pregunto, algun motiu deu haver-hi, perquè jo si en fos soci procuraria no perdre'm ni un partit. Amb ell tornen les frases mítiques i els insults variats. Mentre parlem, surten al camp els jugadors del 85. N'hi ha molts que ell no coneix perquè el pas del temps els ha canviat els rostres...

L'alineació que proposava l'Sport la clava, i Messi juga de titular per sorpresa de tots. Ara bé, per sorpresa de tots, que esperàvem un partit més o menys còmode, ens trobem amb un partit travat des de bon inici, amb un Osasuna que arriba i un Barça que no sap elaborar les jugades (cosa hi té a veure un Sergio Busquets que no està al seu nivell habitual, més l'absència de Xavi i un Maxwell molt baix). Els insults proliferen al voltant. De fill de p*** cap amunt. El trastorn bipolar és freqüent: la dona del costat crida "Iniesta, que malo eres!!!!!!!" i a la següent jugada l'aplaudeix; la gent xiula i envia Ibra cap a casa, i quan el suec fa l'1-0 a la segona part, tot el camp es rendeix fent-li reverències i corejant el seu nom "iii-bra, iii-bra". Esquizoide total. L'home de l'esquerra, que durant un temps va assemblar-se sospitosament a l'home del "Ho haveu vist" de l'APM, i de la boca del qual han sortit frases tan cèlebres com "Henry paralític", em confessa que tots els jugadors que no rendeixen, els enviaria cap a Glasgow. És un nou concepte que també deu usar en la seva vida quotidiana, si es baralla amb la dona, li deu dir; no et suporto més, ara mateix t'envio cap a Glasgow. Home, Glasgow no és una ciutat meravellosa, però tampoc és una merda... En fi, en el partit contra l'Osasuna hi ha uns quants jugadors que se n'anirien hipotèticament cap a terres escoceses.

El que és bonic del camp és analitzar les possibilitats de canvis: que si entrarà el Keita pel Busquets; fer porres descabdellades: jo aposto per un 6-1, jo per un 4-0; dir frases òbvies: "obre, obre", o bé "juga-la, juga-la". Com si el futbolista t'escoltés. Clar que hi ha més possibilitats que et senti si ets al camp que no si els ho dius des del sofà, a través de la tele.

Quan vaig al camp nou, hi ha una sèrie de conceptes que afloren dins el meu cap. Un d'ells directament s'inhala pel meu nas, i és l'anomenada "olor Camp Nou" (eau de toilet Camp Nou) que és una aroma herbàcia, mescla entre puro carregat i substància il·legal. Això d'entrada ja et col·loca i suggestiona de cara al partit. Un altre fenòmen és el que jo anomeno "parelleta Camp Nou". Són les parelles joves (en la vintena) que són socis del Barça i que acudeixen asiduament a l'estadi. Ella és més fan que ell, i principalment pot ser que hi vagi perquè el Piqué està molt bo. Normalment ella vesteix texans ajustadets i té el cabell llis, i té un aspecte elegant. Ja veieu que em fixo més en ella que en ell jeje. A vegades penso que m'agradaria ser algun dia una "parelleta Camp Nou", ja fa anys que ho penso. Vaig anar dos cops en parella al camp, però ja fa molt d'això...I no tenia encara l'edat per ser "PCN".

L'home del costat recordava la meva afició per l'Everton i el St Andreu, cosa que em va sorprendre. Diu que cada cop que juga l'Everton s'enrecorda de mi. A veure si ja sóc una parelleta Camp Nou i no me n'he assabentat? Jejeje.

En el partit d'ahir vam respirar tranquils quan el gol d'Ibra i el posterior de Bojan. Jo havia pronosticat un 3-0 però ja m'està bé el 2-0. En alguns trams semblava que empatariem.

Em vaig acomiadar del "senyordel'esquerradelqualnorecordoelnom" fins a una propera ocasió en que el titular del carnet no hi pugui anar i me l'ofereixi. De baixada per les escales, entre un munt de gent, acostumo a deixar la ment en blanc per no agobiar-me entre la multitud. Després, i per evitar l'aglomeració al metro, faig una tàctica que he fet alguns cops: baixo caminant fins a Sants o Plaça de Sants. Ahir va ser fins a Sants, on el metro ja vé més buit.

Quan arribo a casa, em fa gràcia veure els gols per la tele. Són diferents a quan els veus al camp...

Sempre podré dir que vaig ser al camp el dia que Messi complia 200 partits amb el Barça.

12 comentaris:

El peletero ha dit...

Jo he anat dues vegades en tota la meva vida i encara vaig veure jugar al Kubala a... l’Espanyol. Val a dir que era un minyó, molt petit.

En Shuster, un dels millors jugador que he vist mai, una passada, una meravella, un regal a la vista. Tant dóna que el fitxés després el Madrid, tant és.

Una abraçada.

maria ha dit...

Ostres! Fas venir unes ganes d'anar-hi només explicant la teva crònica...

rits ha dit...

molt bona crònica!
no puc comptar les vegades que he anat al Barça, em sap greu. De petita hi anava cada quinze dies (quan hi havia partit), amb la gorra i una bandera immensa que va fer mon cosí. Era el moment del cap de setmana que compartia amb el pare, que m'assentava a la seva falda i se m'acabava el bikini del berenar.
algun dia faré un post de tot allò.

De gran recordo una lliga de les de Tenerife i la del penalty amb el Depor. I molts de la Champions. El darrer un dia que a la tornada va diluviar. Ara fa més d'un any que no hi vaig, però problemes tècnics familiars fan que tingui poques possibilitats d'haver d'amagar la foto del carnet a l'entrar perquè no vegin que sóc o mon pare o mon tiet!

A mi, el que m'agrada és el riu de gent en sortir, tallar els carrers i que tot sigui una festa!

caterina ha dit...

Encara no sabem el nom??? Jajaja. Aquest home era genial, va ser molt divertit. Una atracció afegida a la meva visita al Camp Nou i, vaja, si és l'home de "Lo haveu vist" no n'estic segura. El tenc filmat, mentre comentava coses de les seves, abans del partit Barça - Sevilla. Tot un personatge :)

moonlight ha dit...

hosti, ja ets la tercera persona que em diu que va anar al camp aquell dia... sort que al final vam guanyar!

Luthien ha dit...

Ei!!!!
Jo també hi vaig anar aquest dimecres al camp, i l'ambient genial!!!!
Naltros vam tardar més estona a entrar a bcn, i canviar les entrades a guixeta que tot el recorregut des de Tgna a Bcna!!!

Albert B. i R. ha dit...

L'aficionat blaugrana té la característica que passa del blanc al negre a gran veolictat. L'altre dia ho vas poder comprovar!

pluja ha dit...

Quina crònica més bonica! Mha encantat el munt de detalls que hi has posat perquè et fan transportar al camp instantàniament! Jo hi he anat algunes vegades i la veritat és que tot el que relates ho subscric!
m'encanta l'observació dels comportament bipolar i esquizoide de la gent davant un partit de futbol, digne d'estudi sens dubte!!!
En fi, vaig veure el partit per la tv però amb la teva narració quasi puc dir que el vaig viure des del camp!

Xitus ha dit...

Recordo un dia una conversa amb tu sobre en Schuster :) De fet, després va fitxar per l'Atlètic de Madrid...

Tota una experiència, Maria :)

El rio de gent en sortir a mi m'estressa una miqueta, rits...Quins records més bonics que ens expliques :) Aquests records són els que duem ben endins i que ens ajuden en moments baixos.

No el recordo, la veritat...Et diria, Carles, o Jordi, però sense estar-ne gaire convençut...Ja està descartat com a home del Ho Haveu Vist...

Doncs ostres, jeje jo tb he coincidit en gent que hi ha anat. Cosetes que passen...O que molta gent hi va i jo només quan em deixen engrunes!

Ostres Luthien, doncs també un partit dolentot per venir-hi...

I tant Albert, amb una facilitat pasmosa. Amb un amic sempre diem que això no és animar...A Anglaterra es deixen la pell animant als seus jugadors.

M'agrada transportar els detalls a la gent quan explico les coses, pluja ;) Benvinguda al blog. Jo vaig passar pel teu i em va agradar, ja ho vas veure.

Alepsi ha dit...

Hòtia, rei... si no cal veure el partit ni res, llegint la crònica!!!! xDDDDD

Potser hauria de provar l'experiència d'anar al camp un dia....

Nits ha dit...

Jo no és que sigui molt futbolera, però sempre que he anat al camp he sentit alguna cosa especial, es respiren aquells nervis previs en el aire i l'emoció s'encomana.

I quan ets dins, t'impacta. Tot i que hi havia anat bastant abans, sempre quan hi anava ho trobava algo excepcional i ja no et dic res dels derbis o partits importants.... de gallina la piel.

aigua_clara_ ha dit...

Mare meva, ets tot un fanàtic del futbol!! :D

 
ir arriba