dimarts, 16 de març de 2010

Crònica The Cranberries + Cap de setmana + Recomanació

Avui toca un post recopilatori.

  • Dissabte al vespre, i tal com havia anunciat aquí al blog, vaig anar a veure The Cranberries a Badalona. El concert va ser correcte, segons paraules encertades del meu cosí. És a dir, ni una cosa minsa, ni una cosa espectacular. Van començar puntuals a les 22:00 i a les 23:30 van marxar havent fet la seva feina. Van començar amb Analyse i van acabar amb Dreams. De temes mítics, van caure la majoria...Zombie es va fer esperar però va sonar molt bé. Tots, un rere l'altre, eren bastant coneguts. Ara mateix recordo títols com Free to decide, Linger, Animal Instinct, Ridiculous thoughts, Dreaming my dreams, Ode to my family, Salvation, Shattered, You and me, Stars, When you're gone, I can't be with you, Time is ticking out, Ordinary day etc. No, no van tocar ni Promises ni Just my imagination...Els van canviar per dos temes nous, que ja veurem on s'inclouen.

  • Diumenge va ser dia de celebracions amb els amics. Tot va anar sota el previst. Patxanga de futbol i dinar col·laboratiu i abundant, en bona companyia. Al final del dia el cap semblava que m'estava a punt d'explotar...

  • Avui he confirmat el que vaig veure l'altre dia. Amy McDonald fa 8 dies que té un nou disc al mercat. Us deixo aquí amb el vídeo promocional de "Don't tell me that it's over", que com en l'anterior disc, pot recordar una mica als primers protagonistes d'aquest post, justament. Irlanda, Escòcia, què és el que les fa tan musicals?




10 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs te'n riuràs del que et vaig a dir. Diumenge, mentre mirava el Barça en un bar, em truca una amiga per sorpresa, i em vaig quedar molt parat. Era estrany que em truqués a aquelles alçades de la setmana, sobretot perquè feia un parell de dies que havíem parlat. En ple èxtasi del Messi, em diu que no s'havia assabentat que venien Cranberries, i que s'ho havia perdut. Així que, com que la casa es gran, havia mirat propers concerts de la banda, a veure què s'hi podia fer. I va i em diu que ha vist que el 10 d'abril estan a Niça, i com que és dissabte, al seu home li va millor. Sempre pensen en mi quan es tracta d'animalades, i no va ser menys. Em va dir que és conscient que no vaig sobrat de calers, però que a veure què em semblava.

La qüestió és que li vaig dir que li deia el dia següent, ahir. Quan la vaig contactar per dir-li que m'hi apuntava, em va dir que ja m'havia comprat l'entrada diumenge mateix. Si és que són la polla aquesta gent. Aquesta amiga és la Txari, potser algun dia l'has vist pel Bona nit.

Així que res, tu, el 10 d'abril a Niça a veure els Cranberries. Vaig pensar en el teu post quan vaig decidir anar-hi.

I encara riuràs més, quan vaig sentir els primers cops la nova de la MacDonald pensava que era Cranberries. Vaig estar unes quantes vegades preguntant si la banda tenia disc nou o què. I finalment vaig veure que era l'escocesa, que ja m'està bé, és bona la tia. Que per cert, saps que té un altaret al museu nacional d'Escòcia a Edinburgh? Jo vaig flipar en veure-ho.

XeXu ha dit...

I ara el comentari del post, que m'emociono i no dic les coses. No toquen 'Just my imagination'? Me cagon...

rits ha dit...

quantes coses!!!! un cap de setmana ben intens!!! si senyor!!!

vaig veure anunciat el concert de The Cranberries i se'm va barrejar un munt de sensacions, de ganes de veure'ls però també de por que decepcionésssin. Finalment vaig decidir ni plantejar anar-hi, perquè així el record i les emocions de les seves cançons no s'esborra. I sort que ho vaig decidir, tampoc hi hgaués pogut anar (vaig ser fora el finde). Me n'alegro que més o menys t'agradés. Crec que seria incapaç de triar una sola cançó.... potser I can't be with you...mmmm, no sé, no sé!

I pel què fa de l'Amy, només l'he escotlat ara, no m'acaba de fer el pes,....si que recorda els Cranberries,... potser em sona massa comercial. No sé, l'hauré de seguir uns quants dies però sembla diferent, sembla més comercial. per cert, al vídeo...sembla que s'hagi envellit de cop!! sembla molt més gran!!! potser és això, ha perdut inocència!

I desitjo que la celebració amb els amics hagi estat tot un èxit!!!

(a veure si demà puc fer la meva crònica del finde..... avui em poso al dia...o ho intento!! que tb ha estat un finde intens)

rits ha dit...

ps..... de l'altre post....tb són part de la meva BSO!!! si fins i tot una amiga té una carolina (espècie de lloro) que s'emociona quan sent els primers acords de Dreams!!!!!

en el meu cas, qui m'hi va portar va ser una bona amiga que canta com els àngels, encara que ella diu que no, i que de tant en tant li hem de suplicar que ens toqui Ode to my family (ho recordo i la sento a ella) i el més curiós és que també va tenir problemillas de salut semblants als de la Dolores... per sort els mals moments ja van passar, ara és fins i tot mare!

moonlight ha dit...

m'agrada la nova de l'amy!
finde de luxe!

Xitus ha dit...

:D !! XeXu, no em sona la Txari, però els té molt ben posats :) Aquestes "animalades" que dius tu són una passada, jo també n'he fet alguna en el passat. Són una canya. Espero que els disfruteu molt, i que us toquin just my imagination jeje potser varien una cançó o dues depenent del concert...

Sobre l'Amy, en el primer disc hi ha alguns trossos de cançó (com "let's start a band") en que recorda molt a Cranberries. A mi el primer disc m'agrada molt, i de moment el que he escoltat d'aquest no tant, però això sempre passa les primeres vegades. Per cert, he estat dos cops a Edinburgh però no al museu...Ja la veneren? Si només té 21 anys crec!

En fi XeXu, el 10 d'abril a disfrutar, i en vull una crònica al bona nit i tapa't eh :)!

Rits, I can't be with you és genial, em duu molts records, justament els vaig poder compartir amb el meu cosí que quan l'escoltava ell tenia 10 anys, i poder reviure amb ell en viu aquelles cançons va ser genial.
No crec que t'haguéssin decebut, són uns professionals excel·lents. Van sonar bé.
Sobre l'Amy, has d'escoltar el seu primer disc i t'agradarà moltíssim. Aquest segon, donem-li temps :) Un petó!!

I tant, moonlight, un dels caps de setmana més actius que es recorden últimament jeje!

Albert B. i R. ha dit...

Les cròniques deien el mateix: un concert correcte que va tirar dels clàssics. El punt de la trobada amb els amics m'ha recordat que fa molt de temps que no participo a cap patxanga de futbol. Me n'has fet entrar ganes!

El peletero ha dit...

Què les fa tant musicals?, la llum i l'aigua.

Una abraçada.

El peletero ha dit...

T'he enviat un mail a l'adreça del blog.

caterina ha dit...

Dolores O'Riordan va venir a actuar a Palma deu fer cosa de dos anys. The Cranberries vénen el juny o juliol a l'illa, no n'estic segura. En quant a Amy McDonald, així com la primera vegada que vaig escoltar "This is the life" me va enganxar tot d'una, aquesta, que ja l'he sentida uns quants pics a la ràdio, de moment, no sé, no me fa el pes...

Un cap de setmana ben aprofitat! Esper que la festa bé :)

 
ir arriba