diumenge, 7 de març de 2010

Sant Privat d'en Bas - Vidrà

Aprofitant que aquest cap de setmana pujava cap a terres garrotxines -d'adopció des que vaig néixer- vam aprofitar amb mon pare per plantejar alguna ruta diferent al que haviem fet fins el moment. Després de deliberar sobre diverses possibilitats de noves epxloracions, ell va sortir amb la guanyadora: de Sant Privat a Vidrà. Sort finalment que vaig pujar amb el meu cotxe i així vam poder endinsar-nos per aquest camí asfaltat que transcorre per uns paisatges preciosos.
Cliqueu a la imatge per a fer-la més gran i veure l'itinerari.

A les 10:20 vam sortir de Tortellà, en un dia radiant que invitava a sortir a conèixer nous llocs. El bon temps ens garantia unes bones vistes. De seguida una primera aturada per a copsar la silueta del poble famós per la tradició cullerera i per haver inventat la "xiruca".
Tot anant cap a Montagut per la carretera secundària, les muntanyes enfarinades ens fan d'escenari. Una aturada per contemplar la cinglera basàltica de Castellfollit ja és mítica.
Passem Olot i entrem a la sempre bonica Vall d'en Bas, per a desviar-nos cap a St Privat, on començarem la ruta pròpiament dita fins a Vidrà. No sabem amb quin estat de la carretera ens trobarem, o si hi haurà algun tram sense asfaltar que no desitjo per al meu petit "cotxitus".
Tot just començar, ja veig que la cosa s'enfilarà de valent, tot i que no es percep gaire el desnivell. Almenys jo que normalment tinc vertigen ho estic portant força bé, fins que mon pare exclama que estem pràcticament a la mateixa alçada que el Puigsacalm i un lleuger tremolor envaeix el meu cos. Però el paisatge bé s'ho val...
Al llarg del recorregut hi ha algunes masies realment aïllades de tot, i hi trobem algunes vaques que pasturen tranquil·lament.
Podem observar la cadena dels Pirineus amb una perspectiva més àmplia.

Les vistes del Puigsacalm des de la carretera són molt boniques. A certa alçada, hi ha torrentets d'aigua que llisquen per el tapís verd sobre la falda de la muntanya, i que es fan evidents en ser il·luminats pel sol.
Anem trobant racons i "subvalls" tal i com les anomeno jo. Poc abans d'arribar al Coll fred (1250m) veiem que hi ha trossos coberts totalment i parcialment per neu. M'entusiasmo i no veig un roc que quasi ens causa una punxada de roda al cul del món, però que afortunadament només és un ensurt...
Just quan comença a baixar tot plegat, ens trobem trams en que la neu cobreix banda i banda de la carretera i embelleix el paisatge. El punt culminant és la Font Martingala.
En la baixada cap a Vidrà hi trobem Siuret, de bella estampa.
També un torrent que gela les branques més agosarades...
Arribem per fi a l'altre cantó després d'unes dues horetes de cotxe, aproximadament. Vidrà ens acull amb un silenci digne d'escoltar...Baixem cap a Santa Maria i Sant Quirze de Besora. Des de la carretera veiem el Pedraforca al fons però no podem parar per fotografiar-lo. El Ter al pas per Sant Quirze és ben formós.
A partir d'aquí ens perdem. Volem visitar Torelló i d'allí enllaçar amb la C-37 cap a Olot (Bracons) però està força mal indicat i al final hem de baixar fins a Sant Hipòlit de Voltregà a intentar caçar la C-17 de pujada. No obstant això, ha valgut la pena.

Després de l'excursió, no hi ha res com dinar uns macarrons, una botifarra de perol i una crema catalana a Can Xac, a Argelaguer. De les millors del país!



13 comentaris:

maria ha dit...

Un paisatge preciós...
No ho sabia que encara hi havia neu.^-^

Aida ha dit...

Anim's amb el què tens oportunitat de viure, amb la intensitat que ho vius i les inquietuds que es mouen dins teu.

(Jo de gran vull ser com tu! XD)

Tonets!

Sauze ha dit...

Que pasada, xitus! me apunto para la próxima ruta!!

bxitus

Nits ha dit...

Eiiii Xitus, però si has estat a la meva terra natal. Queda molt a la vora del poble on vaig viure de petita i és una terra amb un paisatge meravellòs. Ajuda a recarregar piles.

Una abraçada!!! :)

XeXu ha dit...

Per què serà que tothom que surt d'excursió per allà acaba amb un bon tiberi? Ningú no s'emporta entrepans, oi? Suposo que la teca d'allà bé s'ho val.

moonlight ha dit...

uau! quins llocs més macos!

Xitus ha dit...

:) Doncs jo tampoc m'ho esperava Maria, i va ser una grata sorpresa!

Aida, el que tenim oportunitat de viure ho podem modelar nosaltres en certa part, i la intensitat també :)
Segurament que ets més joveneta que jo, però jo tampoc sóc tan gran eh jejeje!! :p! Abraçades i 'tonets jeje.

Sauze, si algun día vienes por aquí, ya sabes jeje.

Ara que ho dius, Nits, ja em sonava a mi d'algun post teu...La veritat és que si que va ajudar a recarregar piles. M'agrada conèixer llocs nous :)Encara t'hi hauria trobat per allí!

I tant, XeXu, és una zona excel·lent per menjar-hi. Els meus amics la tenen mitificada jeje!

Del tot, moonlight. T'animo a descobrir-los :)

caterina ha dit...

Unes fotografies precioses. Fan ganes de posar-les de fons de pantalla, especialment la de la vaca jejeje. I mira a càmera i tot la molt presumida! Fa ganes passejar per aquests llocs. Ara, per neu no serà, eh? No us podeu queixar aquests dies :P

rits ha dit...

déu n'hi dó de la ruta!!! crec que ara mateix seria incapaç de fer-la i mira que n'estic enamorada de la Garrotxa!!!
dissabte feia un dia fantàstic per caminar!

El peletero ha dit...

A Vidrá, una setmana Santa, se’ns va inundar la tenda mentre veiem passar l’arca de Noé i tota la fauna, la flora i els àngels. Una Paulina ens va rescatar.

Una abraçada.

Xitus ha dit...

Doncs la veritat és que va ser una imatge premunitòria...No volies neu? Pren!! Merci per felicitar ahir, Caterina!Et vaig respondre dos cops però no sé si et va arribar...

Però la ruta és en cotxe, ritsie!! En cotxe pots anar a tot arreu, és fantàstic jejeje!!

Ostres! Desconeixia aquest episodi bíblic a Vidrà! jeje ja m'explicaràs amb més detall...

Alepsi ha dit...

Homeeeeeeee! Però no ho vau fer a peu??? Ains.... xDDD

Aquesta me l'apunto! M'encanta!!! I si es pot fer amb un "cotxitus" segur que el meu "huevi" també la resistirà! xDD

Xitus ha dit...

Ieeep Alepsi!!!
És clar que sí, el teu huevi segur que ho resisteix. Només has d'usar la primera marxa uns quants cops però tampoc implica gaire dificultat la carretera. Només si et trobes algun cotxe de cara en un tram estret. :)

 
ir arriba