dimecres, 7 d’abril de 2010

Esborranys

Heus aquí una sèrie de posts abortats que es van quedar en paraules, frases, versos i demés durant els anys que porto aquí a blogger.

Subtileses malignes:

No em fa gràcia que parlis amb ella, li desitjo el pitjor

Somniaré i somniaré:

Prenc una frase prestada d'un poema que em van passar fa poc, per a posar-la de títol. "Somniaré i somniaré". Somniaré que algun dia congenio amb algú, sé pas qui, i compartim coses.

Fa un any:

Aquest dia 6 ha fet un any que ma mare i ma germana em deien adéu a l'estació de França, mentre jo era dins el tren que em duia cap a Zurich. El meu primer i últim viatge sol fins el moment. Sí que he viatjat sol en altres ocasions, però

(sense títol):

Quan hi ha pau,

els dies suren,

duren.


Carícies naïfs

amb accions, i veus:

opcions! I creus...


Una vida plàcida

pas àcida.

Lúcida.

Lluïda.


(sense títol:)

Desig,
intenció i
guspira.


(sense títol:)

Amb tu em perdria en el temps...Escoltaria les teves històries, et contaria les meves. La teva mirada m'aportaria aquesta calma necessària, el teu somriure transparent la serenor.


Do you get the picture?

Dues clarors circulars, dos eixos negres que marquen, organitzen radialment, fixen, i fiten. Em desconcerto dins del meu desconcert de base i malgrat els esforços, et busco.

Atròfia:

Primer deixes

10 comentaris:

myself ha dit...

Esborranys que mereixien sortir a la llum. Transmeten molt dels teus pensaments i de tu i, a més a més, són petites obres d'art!

moonlight ha dit...

pluja d'idees que m'ha encantat!

Núr ha dit...

ains... Jo els articles que no publico els elimino...

Tu, al teu bagul, hi tens coses precioses! Espero que en publiquis més, de retalls d'aquests! :D

El peletero ha dit...

“No em fa gràcia que parlis amb ella, li desitjo el pitjor”, és el millor, contundent i precís, sense embuts.

Salutacions.

maria ha dit...

Un calaix ple d'idees...

Xitus ha dit...

ostres, moltes gràcies myself :)
Són les meves cares B, que un dia les trec en forma de recopilatori jeje.

Me n'alegro moonlight :) recorda que fa temps et vaig passar una altra pluja d'idees per mail, te la vas mirar? petonets

Benvinguda de nou, Núr, que ara feia temps que no ens comentàvem mútuament :) He exhaurit una mica el que tenia d'esborranys aquí al blog, però d'esborranys sempre n'hi ha, siguin aquí, o en paper...No els eliminis, així sempre podràs fer un post un dia ;)

Intento recordar en base a què el vaig escriure, i no ho recordo, peletero...Sí que hi veig que conté ràbia...

I de tardes boiroses, Maria, i de tardes boiroses...;)

moonlight ha dit...

si, si... juraria que t'havia dit algo... aix, la meva memòria de peix, jeje

Xitus ha dit...

vas dir que te la miraries, però no vaig rebre res més, jeje. Crec, vaja, encara l'estaré cagant, jo ara...! :)

sànset i utnoa ha dit...

Amb el temps, aniran esdevenint complerts aquests esborranys.

Molt de gust!

*Sànset*

Joana ha dit...

Hola, Aleix, Quan de teeeeemps!!!
Déu ni do! sembla que fa segles.
He eintentat deixar-te un comentari al darrer post i com que no he pogut te'l deixe ací.
Sols vull fer-te saber que he entés perfectament el que vols dir i que no té res a veure amb els comentaris que has rebut donan-te suport.
No t'animes a participar al joc de Sant Jordi?
Vinga que tu tens un encant especial per escriure microtelats. Si et fas endavant al bosc trns les bases
una gran abraçada atemporal

 
ir arriba