dilluns, 12 d’abril de 2010

Rituals

Em pregunto si consideres el meu silenci un triomf, avui... Voldria que això no fos cert, però ja vaig comprendre fa unes quantes dates ex-senyalades que això era així. La repressió guanyava. La por s'imposava i el model que rebutjaves és el que s'ha reproduït. Voldria poder dir-t'ho sense por, sense haver-me de sentir culpable per intentar establir ponts de forma amable. No obstant, respecto. És quelcom que també he après... Ara, els actes de felicitació els faig en la intimitat, en petits rituals secrets que només conec jo, on et desitjo la màxima prosperitat i felicitat.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Has de veure si aquests rituals, tan compartits com sol, no et fan més mal que bé, i si no hauries de mirar de celebrar altres coses. No és fàcil, però no podem viure sempre ancorats als records, t'ho dic per experiència.

moonlight ha dit...

igual per l'altra persona aquest silenci és un triomf, però per tu no ho és pq hi segueixes pensant... sempre es diu el mateix, però és veritat, amb el temps tot s'oblida, o si més no, s'aprèn a viure sense certs rituals...

Xitus ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Definitivament he decidit no escriure més posts d'aquest tipus, sempre són malinterpretats. Ja em va passar un altre cop. Són missatges de superació i d'una visió diferent, positiva; no obstant són interpretats com el contrari.
Així que prou d'aquest tipus de post.

 
ir arriba