dimecres, 5 de maig de 2010

Au vinga, tornem-hi!

Au vinga, tornem-hi!! Si de fet, ja m'ho prenc amb humor. Com ens ho hem de prendre, sinó? Com desfàs un nus, com desfàs un terròs de terra, com estoves quelcom sòlid i dur? Davant de certs pensaments, me'n vaig per la tangent. La seva presència comporta un guió escrit i planejat però no accepto aquest rol. Vull ser lliure. La confiança fa fàstic, diuen, i amb segons quines dinàmiques ja fa massa temps que n'hi ha. Ara, tot és deixar d'imaginar i fer més. O fer i imaginar alhora? Sí. L'acció és motor de la imaginació. La no-acció ho és de caure. I així successivament.

13 comentaris:

Núr ha dit...

aix, Xitus, que em sembla que és massa espès per a mi, aquest article... Deixa'm que el torni a llegir amb més calma, a veure si veig la llum!

XeXu ha dit...

Jo estic pensant en retirar-me de la circulació definitivament, passar de tot perquè ja se m'acaba la paciència i perdo l'esperança de que aquesta vida tingui un detall amb mi. Fem un club?

instints ha dit...

aix, no l'he entès gaire...de totes maneres, ja diuen que l'humor és el que cura molts mals!!!

Muack!!!

myself ha dit...

Aix xitus. No desesperis, i estigues ben atent a totes les senyals. Potser mentre vas caient et pots agafar a una branca i refugiar-te en una cova i tornar-te a aventurar, quan t'hi vegis amb cor, a pujar amunt, sempre amunt. Però atrevir-se té els seus riscos... No ho sé... què puc dir... és la vida? O la no-vida? O només és la imaginació? Ja m'he fet un embolic... en definitiva: ves fent com millor et sembli... i si vols ser lliure, sigues lliure.

moonlight ha dit...

mmm, no deus parlar del partit d'ahir del madrid, no? ;D

en serio, hi ha moment que la confiança en els altres és millor enviar-la a pendre pel sac i pensar només en tu!

Xitus ha dit...

Crec que també és massa espès per a mi, jeje, Núr. Massa temps sense escriure-hi, i no sé fer un post lleuger!

No home no, XeXu, has d'activar-te. Això és el que pretenia transmetre el post de cara a mi. Fem un club de reactivats?

jeje, collons, sí que sóc rebuscat!! L'humor em serveix per tractar determinades repeticions en el meu pensament, instints. Sort d'ell.

Bona metàfora, myself...He estat refugiat a la cova llepant-me les ferides, sense gaire capacitat d'imaginació ni de voler tornar a sortir. Ara em plantejo tornar a sortir-hi. Espero ser-ne capaç!

jajajaja bon toc d'humor, moonlight!!Deixem estar el d'ahir, Déu meu!!
Són moments de supervivència, oi? A mi em passa, que em dedico mentalment molt als demés i em cuido poc. No sempre ha estat així. Potser que segueixi buscant un entremig. ;)

Albert B. i R. ha dit...

Aquesta època acostuma a provocar extrems: o gran tristesa o gran alegria. Ànims, que les coses sempre poden anar a millor!

rits ha dit...

va, ànims Xitus!
costa i caus, i caus, xò no podem fer altra cosa que tornar-ho a intentar.

moonlight ha dit...

doncs si en algun moment no eres així, torna a recuperar aquella persona... jo sempre, sempre, he sigut més de pensar en els altres i per tant em costa moooooooooolt pensar en mi!!!

El peletero ha dit...

"Au vinga, tornem-hi!! Si de fet, ja m'ho prenc amb humor". Sempre hem de tornar, i sempre amb humor, què sinó?

Una abraçada.

marta ha dit...

Acció! A mi m'ha sonat fantàstic. I si trobes que et cuides poquet, a cuidar-te més. Fes-te algun regal i passa-t'ho bé. Que no sempre és fàcil? Bé, això ja ho sabem però tal com tu dius -i jo t'animo-: Acció!
1 abraçada

Joana ha dit...

Enhorabona pel blog que has fet en anglés. El disseny m'agrada moltíssim. He intentat deixar-te un comentari, però no hi ha manera de podre entrar. Clique n posa comentaris o damunt de publica un comentari i res de res. ja saps que ami també m'agrada pràcticar l'anglés, però mira, no puc. no obstant això m'he fet seguidora teua, s´´oc la primera!!! M'hauràs de convidae, he, he.
Mira si pots arreglar el que et comente i ja tornaré a passar.
Kissis and cheeses

Xitus ha dit...

Gràcies Albert, de fet és una rutina amb la que he après a conviure. Els ànims sempre són necessaris de totes formes eh! :D

Sï, i tant, rits. Tot i que heu fet una interpretació una mica dràstica del que havia escrit, alguns de vosaltres... És simplement descriure un estat de pensament, potser més pesat que la frescor necessària. Merci :)

Moonlight, indispensable pensar en nosaltres primer, no és egoïsme, és lògica. Segura que no hi penses, en tu? Els teus caps de setmana em semblen prou hedonistes ;p

Sempre hem de tornar, Peletero, ho he après...I amb més ganes, si pot ser. Pels nostres c******!!

mmm Marta, aquests regalets no cal que siguin materials, oi? :)

Joana!!! El blog in English encara no està operatiu!! No dec haver obert comentaris encara...I no n'he fet propaganda. El disseny vaig treure'l d'internet, és xulo eh? Aviat inauguaració, però queden petits detalls. You'll be very welcome!

 
ir arriba