dijous, 27 de maig de 2010

Els teus ulls

Després de cinc minuts de conversa, he mirat el cel, he agraït a qui sigui aquesta oportunitat.
Abans d'aixecar el cap, t'he atabalat, ho sento. Sóc xerraire, segons com. Potser hauria d'escoltar més. He parlat des del cor, n'he estat capaç.
Al principi de la seqüència, he notat la teva mirada fixa. Els teus ulls de tota la vida clavats en mi. Alerta més que normal que ha durat una estona, però menys que anteriorment. M'ha agradat poder-te mirar als ulls, poder-te desitjar felicitat, la felicitat més gran de les que puguin existir. Estic satisfet d'haver-ho pogut fer en un clima més distès que en d'altres ocasions, sempre positiu...!
Els teus ulls era del que més m'agradava de tu. Avui els he tornat a veure, m'han tornat a mirar per casualitat: desitjo que brillin amb força, senyal del teu benestar.
Gràcies.

23 comentaris:

myself ha dit...

Un desig molt bonic i agradable xitus.

XeXu ha dit...

Para ja, eh? T'ho dic de veritat, para ja. Això, o et dono la contrasenya del Bona nit i t'espaviles.

maria ha dit...

Avui has fet un gran pas...felicita't!

rits ha dit...

poquet a poquet. estic amb la maria, avui, un gran pas!

Xitus ha dit...

Gràcies Myself. Un desig de normalització que avui m'ha semblat a prop...

Jeje, XeXu...Val, jo te passo la del calaix. Ara no hi escric tant així que nairàs més relaxat :p
Bé, en sèrio, si has viscut quelcom semblant, m'entendràs. Avui bé.

Estic d'algun mode feliç avui, Maria.

Un regust bo,rits, això és l'important. Agrada poder estar bé amb qui vas estar-hi.

Núr ha dit...

Desitjar la felicitat a algú amb qui no vas acabar gaire bé en el passat és complicat... A mi no m'agrada desitjar res dolent a la gent, així que intento pensar, com tu, sempre en positiu i desitjar el millor per a tothom, però d'aquí a dir-li-ho directament... bufff!

moonlight ha dit...

mmm, tornar a la cordialitat costa molt, així que enhorabona :)

Xitus ha dit...

Jo penso Núr que s'ha de fer l'esforç El meu desig no és gratuït. Es pot caure en el tòpic i desitjar-ho sense sentir-ho. Per sort o per desgràcia (crec més que per sort) puc dir que he passat per un procés que m'ha fet treure aquesta conclusió clara, de procurar anar sempre en positiu, treure el millor del que ens ha passat, i adaptar-se a les circumstàncies de la situació interpersonal. No em dóna la gana de passar pàgina de mala gana, a la vida...Per què estar malament amb algú amb qui has estat bé tant de temps? Per mi era un pes terrible...

Gràcies moonlight, has dit la paraula: cordialitat. Certa cordialitat, la que la situació permet...Si tenim la facultat deparlar, els humans, fem-la servir i evitem situacions de desgast inútils...Que la qualitat de vida costa de recuperar, després...!

aigua_clara_ ha dit...

No és fàcil sentir el que tu ets capaç de sentir.
Fer que sigui realitat el que vols sentir és una feina que requereix molta dedicació. Però tu ets capaç d'aconseguir-ho, això et fa ser una gran persona.

:)

LLuNa ha dit...

ser capaços de dir tot això, i de sentir-ho, és el que ens fa ser humans Xexu. No ho dubtis, un cop arribats a aquesta fase, tot esdevé més serenament i es dispersa la boira. Una abraçada gegant :)

Xitus ha dit...

Gràcies aigua_clara, no ens coneixem i suposo que es fa difícil dir el que dius, però si més no ho intento, crec que com tothom...Buscar la pau interna en consonància amb els demés. D'altra banda, sóc petitó, jeje, no sóc "gran". ;)

Lluna!! Ara em sento confós... Comentaves el comentari d'en XeXu, em comentaves el meu post (sóc en Xitus) o t'has embolicat amb tanta X? Jeje sembla una porno això amb tanta X :p
Entenc que has tingut lapsus. Estic d'acord. L'ésser humà té la consicència per a alguna cosa.
Una abraçada gegant per a tu també Lluna :*

ka ha dit...

M'ha agradat llegir aquest post!
Un petó gran Xitus!
I merci per les felicitacions!

XeXu ha dit...

Ja ho veus company, estem tan malament del cap els dos que fins i tot ens confonen...

Xitus ha dit...

Ja ho veig Xitus, vull dir, XeXu.

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Què sort (si es pot dir sort) haver arribat fins on et trobes...a mi els seus ulls encara em fan mal la majoria de vegades...tot passa (diuen) :)

Xitus ha dit...

Ai, xica...Una sort, i un remei, i un treball, després d'uns anys, i molts dolors...Els que em feien veure els seus ulls tan llunyans després de tant de temps a prop.
La vida són èpoques, no obstant, ho volguem o no...Tot pot acabar bé, i hem de contribuïr per a que sigui així. :) Tu també mestra? :)

El peletero ha dit...

Crec que has fet un bon pas, però per caminar calen les dues cames, no te'n oblidis.

Una abraçada.

Guspira ha dit...

Desitjar felicitat a algú comporta moltes coses i crec que bones, i entre elles, comporta el saber mirar endavant.

Xitus ha dit...

Les tinc, pelleter, i darrerament les faig servir per anar a córrer 2 o 3 cops per setmana :)

Exacte, Guspira...Mirar endavant de nou és important.

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Sí, mestra mestra :)...a pesar de la mala prensa que ens fan, crec q és de les poques professions que et fa mantenir l'esperança en l'ésser humà i a més, és l'última professió revolucionària (encara que de vegades no ens adonem)...què tia més rotllera sóc :p

Xitus ha dit...

Jo també sóc mestre :) Bé, he treballat de mestre, sóc psicòleg, però d'aquí a 4 exàmens ja seré mestre d'anglès!
La veritat és que és una feina estressant però ben estimulant...Amb un feedback bestial :)
Més revolucionaris hauriem de ser els mestres, que almenys aquí a Catalunya ens donen per tot arreu...Com ho teniu al PV?

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

L'educació al PV?? si no fóra per a plorar seria per a morir-se del riure...Font de Mora és un inepte de tres parells de collons i a partir d'ahí el que vulgues... més barracons i barracons, marginació i arraconament de la llengua, que si ara donem xinès, que si no volem els ordinadors del govern perquè els alumnes es quedaran cecs i patiran luxació en el dit anular, educació de la ciutadania en anglès, la borsa d'interins va fatal...jo que sé! vosaltres esteu en el paradís si compares XD

Xitus ha dit...

Si nosaltres estem al paradís és que realment esteu molt malament...!Ja m'ho imaginava, però bé, volia un testimoni de primera mà. Quins pebrots.

 
ir arriba