dimarts, 8 de juny de 2010

E-mails del passat

S'han creuat dues coincidències que m'han dut a fer aquets post. La primera, llegir aquest matí un dels blogs de la Núr (Correus de la Xina). La segona, trobar accidentalment en una carpeta de la safata d'entrada del hotmail un e-mail que vaig escriure a una amiga l'estiu de fa 4 anys, i que vull recuperar. No cal que comenteu res, si no us vé, de fet només és la crònica d'un moment. La literatura de viatges m'encanta i la veritat és que quan he rellegit el meu mail he recordat tot allò. Una època combulsa, el cop ja estava rebut però encara per sentir, i les circumstàncies de la vida em van dur a voltar per les Illes britàniques amb el cap més aquí que no pas allí. He tret el nom a qui anava dirigit.


>Hola *********!!
>
>Acabo de veure el teu comentari a relats a trav'es del primer
>ordinador amb connexi'o a internet gratis de tots els albergs als
>que hem estat fins ara, i m-ha arribat a dins. Aixo funciona un xic
>rudimentari aixi que sento si hi ha guarrades dortografia o
>similars. A mes a mes es un apple i esta fet amb el cul.
>
>Estic a Edinburgh, capital d-esc[ocia. He arribat avui. Dema hi sere
>tot el dia i dema passat marxem cap a glasgow. Edinburgh es una
>ciutat preciosa, mes qu eres pq es diferent a tot el que havia vist
>mai. Els edificis vells, situats d-una manera que formen una ciutat
>misteriosa de conte de fades al cul del m'on.
>
>Venim de York, encara a Anglaterra, on ja hi havia estat feia dos
>anys. Ultimament tenim musica en directe als pubs cada nit. Saps?
>Ahir vam llogar unes bicicletes per a veure la ciutat a l atarda i
>vam seguir la riba del riu Ousee fins a allunyar/nos una mica.
>Buscant el cami de tornada a l-alberg vam sentir musica blues que
>venia d-un pub; tocaven en directe, com es costum. vam aparcar les
>bicis i ens hi vam posar cap dins. Despr'es de lactuccio vam estar
>tocant amb els compoents de la banda, va ser realment emocionant. El
>cantant deia coses en espanyol, mira que li am repetir 50 cops que
>erem catalans. Deia; chupa mi pipa. Estava sonat jejeje.
>www.thelowdowns.biz a veure que ets emblen.
>
>Un peto fort ***********, vaig a dormir que hi ha gent que sespera.
>
>Ens parlem aviat, espero que tot et vagi molt be, i que parlem avat
>quan torni a barcelona diumenge que ve.
>
>petonets!!
>
>Aleix.


11 comentaris:

myself ha dit...

Diuen que s'han de treure les coses del passat per poder mirar al futur. Suposo que aquest és el camí que emprens i me n'alegro :)
Imagino que malgrat que fossis més aquí que allà vas poder gaudir d'Edimburg! Pel que n'has explicat alguna altra vegada té pinta de ser un lloc fantàstic ;)

Xitus ha dit...

Uix, myself, però aquest post no té cap regust amarg, eh? La "carta electrònica" estava dirigida a una amiga, no a ningú altre. És un record, simplement. He estat un altre cop a Edinburgh posteriorment i la veritat és que és un lloc ben misteriós...

Albanta ha dit...

Que bonic recordar i anant treguent del calaix, un a un aquets bocins de la nostra vida.
Petons des del sud

Núr ha dit...

Oi que és meravellós, això de recuperar aquests correus? Crec que val molt la pena escriure un diari de viatge, o enviar de tant en tant un correu, perquè després podem recuperar-ho millor: les sensacions, alguns moments que havíem oblidat... fins i tot poden ser petites portes que ens obrin un record encara més gran...

M'ha agradat moltíssim com ho has escrit! :D

Xitus ha dit...

Albanta :)
Sí, de tant en quant recuperar bocins curiosos de la nostra vida està bé :) I he volgut compartir-ho.

Núr, he volgut mantenir l'escriptura original, feta amb un teclat no apte pel català jeje. Jo normalment en faig, de diari de viatge, i hi reflecteixo com em sento, i el moment vital en general. Així després puc veure'n l'evolució.

El peletero ha dit...

T’hauria de dir el què t’hauria de dir, però m’ho callo perquè ja saps el què t’hauria de dir, a més, no puc anar donant lliçons a ningú si jo mateix no les segueixo, però que quedi clar que t’hauria de dir el què t’hauria de dir, però que m’ho callo perquè ja saps el què és i que no et dic perquè jo mateix no segueixo les lliçons que dono.

Una abraçada.

instints ha dit...

Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres. La Núr sempre t'ensenya coses! Un petonàs!!

PD: ja he vist que has passat per casa, tranquil, tu fes bé els exàmens i ja vindràs altra vegada. Sort!!

moonlight ha dit...

rellegir mails de temps enrere pot ser una bonica manera de recordar el passat!

Xitus ha dit...

amic pelleter, l'e-mail no va pas dirigit a qui et penses, segons interpreto pel teu comentari...
Abraçades.

Espero passar-m'hi més sovint, ara, instints , que sempre has estat una clàssica del blog:)

I tant, moonlight. De tant en quant va bé, recordes el moment, com eres, on eres... D'aquí uns anys ens passarà llegint els nostres comentaris de blog a blog :)

El peletero ha dit...

Doncs, disculpa, reconec que ho havia pensat. No es poden fer càbales, sempre ens equivoquem.

Una abraçada.

Manescal ha dit...

Hola Xitus!
A veure quan publiques un nou post.

Una abraçada

 
ir arriba