dimecres, 2 de juny de 2010

La importància dels principis

A veure...Hi va haver masses coincidències al principi, però vam
gaudir d'aquelles converses.
Al principi em vaig il·lusionar... Però potser sense gaire esma.
Dia rere dia m'interesso per seguir amb aquell intercanvi.
A vegades el feedback és dubtós. Un parell de rebutjos i
la cosa es refreda. I lentament torna al tebi, un poc calent...
I què vols que et digui...Tercer intent però tens decidit que no.
A vegades parlàvem sobre el respecte, recordes?
-I ara has tornat...



The Beatles - You won't see me (No em veuràs)

When I call you up (quan et truco)
Your line's engaged (la línia està ocupada)
I have had enough (n'he tingut prou)
So act your age (així que comporta't)
We have lost the time (hem perdut el temps)
That was so hard to find (que ens va costar tant trobar)
And I will lose my mind (i perdré el cap)
If you won't see me (si no em veus)
You won't see me (no em veuràs...)

I don't know why (no sé per què)
You should want to hide (t'hauries d'amagar)
But I can't get through (però no puc fer-hi res)
My hands are tied (tinc les mans lligades)
I won't want to stay (no em voldré quedar)
I don't have much to say (no tinc gaire a dir)
But I can't turn away (però no puc refusar-ho)
And you won't see me (i no em veuràs...)
You won't see me (no em veuràs!)

Time after time (un cop rere l'altre)
You refuse to even listen (refuses fins i tot d'escoltar-me...)
I wouldn't mind (no m'importaria)
If I knew what I was missing (si sapigués el que m'estic perdent)
Though the days are few (tot i que h iha pocs dies)
They're filled with tears (són plens de llàgrimes)
And since I lost you (i des que et vaig perdre)
It feels like years (sembla que fa tant...)
Yes, it seems so long (sí, sembla tant...)
Girl, since you've been gone (des que te'n vas anar)
And I just can't go on (i no puc seguir,)
If you won't see me (si no em veuràs)
You won't see me (no em veuràs)

Time after time (un cop rere l'altre)
You refuse to even listen (refuses fins i tot d'escoltar-me...)
I wouldn't mind (no m'importaria)
If I knew what I was missing (si sapigués el que m'estic perdent)
Though the days are few (tot i que h iha pocs dies)
They're filled with tears (són plens de llàgrimes)
And since I lost you (i des que et vaig perdre)
It feels like years (sembla que fa tant...)
Yes, it seems so long (sí, sembla tant...)
Girl, since you've been gone (des que te'n vas anar)
And I just can't go on (i no puc seguir,)
If you won't see me (si no em veuràs)
You won't see me (no em veuràs)

-Did you see me, hidden in there, my dear?-

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo ja no sé què dir-te, no sé si ja et llegeixo pensant que sóc jo el que escric i per això m'acaba quadrant tot, o és que realment quadra sense esforçar-se, i les relacions humanes, al final s'acaben assemblant. No ho sé noi, a veure si s'escalfa la cosa del tot.

Xitus ha dit...

felicitats, xexu, has comentat un post sense que encara hi hagués la versió definitiva. :) Esteu a la que salta en les publicacions eh jejeje!!
A veure, he descrit un fet real, jugant una mica... Les relacions humanes s'assemblen una mica, o potser les maneres que tenim d'interpretar-les. A veure si s'escalfa i no s'esclafa, després d'aquest post! Salut :)

Núr ha dit...

Em reconec a l'escrit, però en l'altre cantó. Tots dos teniu raó, les relacions humanes, al final, s'assemblen i tot!

moonlight ha dit...

el perro del hortelano, que ni come, ni deja comer...

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Anit era igual??...era més llarg, no?...Tant se val! eixe final és molt esperançador i això és el que compta :)

Xitus ha dit...

jejeje abans que res, us he de comentar que aquest post és una mica un joc...Sí que descriu una situació real, però no és tant trascendent com podria semblar.
Dit això, us responc.

Núr, penso que tots juguem els dos papers de l'auca, algun cop.

Sí, podriem dir moonlight que una mica això, tot i que en aquest cas més suavitzat jeje. Ara, les situacions perro de l'hortelano fortes, que tb n'he viscut, sí que són una putada!!!

Bé, xica, sí, ahir estava fent provatures i no vaig tenir la versió definitiva fins al cap d'un temps. És curiós, tu interpretes el final com a esperançador, jo com a desconcertant. Ara te responc l'altre comment :)

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Si torna, sempre hi ha una possibilitat per a d'una forma o altra tancar les coses, encara que en un principi puga desconcertar, no? ;)

Xitus ha dit...

Mmmmmmmmmm he de dir que aquest post no té relació amb l'anterior... L'anterior sí que suposava tancar bé una ferida. Aquest relata anecdòticament el fet de que hi ha gent que apareix i desapareix a la nostra vida cíclicament... :)

 
ir arriba