divendres, 9 de juliol de 2010

Lliçó de fraccions

Sense ser-ne conscient,
esmicolava els dies
en mil moments.


PS-Quan ara vull fer-ho, sembla paradoxal que no pugui i els dies a vegades es tornin monocroms. Maleïda consciència...

6 comentaris:

El peletero ha dit...

Tens un punt poètic que sens dubte trenca la monocromia i la isotermia. Això sí, hi ha moments que s’ha de tancar la porta perquè no hi entrin rossetes.

Una abraçada.

XeXu ha dit...

Potser d'alguna manera hauràs de tornar a perdre aquesta consciència. Lluny de fer servir al·lucinògens o hipnòtics, t'aconsello ocupar la ment en alguna cosa que te la distregui, de manera que, ocupat en els teus pensaments, no t'adonis de que no estàs pensant en pensar.

Xitus ha dit...

depenent d quines rossetes,que passin!

Meditacio casolana,xexu,magrada!

Us he respos dsdl mobil nou,disculpeu accents!

rits ha dit...

esmicolar els dies... ara no sé si això és bo o no.
els records dins la memòria, si els poguéssim desar en una capsa i sols recuperar-los quan no fessin mal i en canvi si que ens fésin somriure...

maria ha dit...

Com es fa per esmicolar un dia^-^...?

Xitus ha dit...

Em referia rits a fer-ne múltiples moments en una sola unitat diurna. No com ara en que sembla que visqui compactats monotemàtics de diverses durades supardiàries.

Es fa intentant no controlar el temps i deixant-te envair per les sensacions que experimentes en cada moment...

 
ir arriba