dilluns, 16 d’agost de 2010

Mecanisme versàtil

No us sentiu afalagats,
impulsos químics?
Vestim amb elegants mots
les vostres accions quotidianes.

10 comentaris:

maria ha dit...

Així ens recomanes fer cas dels impulsos?

moonlight ha dit...

necessito reflexionar sobre el que ha escrit...

Xitus ha dit...

ni si ni no,maria. És una mera descripció.Salutacions dsd ben a propet.
Moonlight,no hi reflexionis més dl compte,jaja;)

Manescal ha dit...

Vestits amb elegants mots, però amb descripcions que mai acabarem de perfilar, mai acabarem d'entendre...

Alepsi ha dit...

O_o

Tremendo! Tremendo! Si portés barret me'l treuria i me'l tornaria a posar. I me'l tornaria a treure.

Xitus ha dit...

titi, el que a mi em pot arribar a sorprendre dels impulsos químics és la seva arbitrarietat aparent, de vegades. És un repte intentar entendre'ls jeje.

Alepsi, companya de formació, me n'alegro que hagis disfrutat amb aquesta trajectòria micro-macro que he intentat plasmar de forma VERSàtil ;)

Albert B. i R. ha dit...

Crec que aquests impulsos surten de la raó i és impossible acabar de comprendre'ls. I crec que, un cert control, sí s'ha d'intentar tenir sobre ells!

instints ha dit...

Impulsos químics? serveix comptar fins a 10?
Petonets!!

LLuNa ha dit...

caram... :)

Xitus ha dit...

Les paraules potser itnenten controlar-los, domar-los...

Impulsos quotidians, bons i dolents, invisibles als nosters ulls però visibles al nostre cor.

;)

 
ir arriba