dissabte, 28 d’agost de 2010

Un rostre, una expressió.




A principis de mes de juliol, va arribar a casa el número corresponent de la revista del COPC, el col·legi de psicòlegs. Tan mon pare com jo ho som, tot i que no n'exercim (explícitament). Sempre està bé tafanejar la revista per veure si hi ha nous temes interessants, però en aquesta ocasió em va cridar l'atenció la contraportada. Hi sortia una noia de mirada penetrant. Pell blanquinosa, ulls clars, cabell castany (reunia bona part dels meus gustos). Però el que més em va cridar l'atenció va ser la seva expressió. No sabia descriure-la, ben bé, per això vaig intentar dibuixar-la (dibuix que encapçala aquest post). No em va quedar igual que l'original -que era molt més bonica- però l'expressió sí que era una de similar.
M'agradaria saber: quina expressió mostra aquest rostre segons vosaltres?


15 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs no sabria què dir-te... cara potser d'estar fins els pebrots que li fessin fotos? Sembla una expressió molt indiferent, caldria veure l'original.

Manescal ha dit...

L'expressió d'aquest rostre a mi em sorprendia molt més si la fotografia fos més espontànea; que vull dir amb això, que la noia no se n'adonés que estava sent fotografiada. Sabent que som fotografiats, sempre cambiem la nostra expressió facial...

Però sense pensar amb el que he escrit abans...Té una mirada que atrapa l'interès, segons com la mires sembla que estigui rient, segons com sembla que estigui seria. Per altra banda, a mi també em sembla molt maca.

pd: he fet trampes i he mirat la fotografia original. El dibuix del Xitus és força fidel a la fotografia.

LLuNa ha dit...

a mi em sembla que fa cara de sorpresa continguda... els ulls força oberts semblaria que l'han agafat desprevinguda, però la boca tan recte... sembla que vulgui amagar el que sent.

Xitus ha dit...

XeXu, ara he comprovat l'original, seguint les pistes d'en Manescal he vist que es pot trobar per internet en PDF el número corresponent de la revista del COPC. L'original és un xic més somrient. Suposo que jo sense voler li he donat un toc més seriós, o més indiferent...Merci per opinar!

Titi, a mi també em passa això, que segons com la miri sembla que somrigui, o sembla que estigui seriosa. Expressió serena o expressió de contenció? Merci per opinar i per dir que s'assembla a l'original, però per mi l'original és maquíssima jeje.

Podria ser, Lluna, que hi hagués aquesta contenció, justament. Com dient, podria opinar, però no ho faré...
EL link al pdf on es troba l'original és aquest (darrera pàgina): http://www.copc.cat/images/junyjuliol2010.pdf

rits ha dit...

de resistència i contenció.
no sé perquè xò és el que em despren.

Xitus ha dit...

Oh!! Resistència, m'ha agradat molt aquesta interpretació, rits!!:D

maria ha dit...

Ai!No en tinc ni idea...intriga envers el que té al davant?^^

Xitus ha dit...

Intriga? L'apunto!! :)

moonlight ha dit...

a mi em dona la sensació que físicament està present, però té el cap molt lluny del lloc on li estan fent les fotos...

Xitus ha dit...

gràcies moonlight!! Mirada perduda, oi? Estat de suspensió mental... :)

instints ha dit...

a mi em sembla que està com empanada, és a dir, pensativa amb la mirada perduda i fa pinta que el què pensa no és gaire agradable. Ni se n'ha enterat que li tiren la foto. No?

Xitus ha dit...

No és agradable? hmmm curiós, jo penso que està com amb actitud desafiant però serena. Potser sí, afrontant mentalment el futur més immediat...Merci per l'opinió instints!!

ruben.royo ha dit...

Expresa inexpresividad.
Es un momento congelado, que segundos antes o después, no solo nos mostraría expresiones que no relacionarimos con esta foto, sino que seguramente nos mostraría una cara diferente.

Xitus ha dit...

Oh, Ruben, vols dir una cara de pòquer fortuïta? :O (benvingut al blog!)

Núr ha dit...

M'he quedat de pedra perquè la LLuNa i jo hem pensat exactament el mateix: sorpresa continguda. Tot i això, a l'original m'ha semblat una cara força... "no m'agrada que em facin fotos". Té una expressió de seriositat forçada... No sabria com dir-ho...

 
ir arriba