diumenge, 5 de setembre de 2010

Xacres


No sé si us interessen totes aquestes teories energètiques. Si hi creieu, o si bé penseu que són invencions místiques. Jo hi crec perquè ho he sofert, i perquè realment em sembla lògic, i no penso que sigui cap invenció sinó més aviat unes conclusions fruit d'experiència i reflexió. Parlo en general dels xacres, és a dir, els centres energètics principals del cos humà.



N'hi ha 7 al llarg del cos, aliniats des del xacre base, al coxis, fins al més elevat, el de la bòveda del crani o corona; entermig hi trobem de baix a dalt el del melic, el del plexe solar, el del cor, el del coll, i el del tercer ull (entre les celles).



En el post d'avui no m'extendré en les característiques de cadascun d'ells. Potser més endavant en faci una sèrie de posts relacionats, avui no.



Us he escrit tot això perquè moltes vegades he pensat que l'òrgan més emocional no és el cor, sinó l'estómac. De fet, quan parlem de cor, el xacre se situa al mig del pit, és a dir, no es correspon 100% amb l'ubicació de l'òrgan, tot i que sí que hi té a veure. Quan es tanca aquest xacra, notem un dolor al pit: ansietat, estrés...Quan sentim obertura cap a la vida, se'ns eixampla la sensació de llibertat al pit, en aquest mateix punt que anomenem xacra del cor. És evident, per tant, que hi ha una relació entre el que sentim i les energies que o bé flueixen o bé s'estanquen en algun punt. També sembla ser força cert que el cor i les emocions van lligats, però també l'estómac (xacra del melic o xacra sacre).


El xacra del melic es refereix al cos emocional en el plaer, sentir-se bé, la dignitat, el sentiment de felicitat o tristor, i no preocupar-se pel cos físic, i pel que fa al cos mental afavoreix a les actituds de ser i tenir suficient, saber que mereixes la vida que vols, disfrutar i sentir-se bé, disfrutar de la bona salut i no patir.


El xacra del cor fa referència emocionalment a tenir la capacitat d'estimar i de sentir compassió per un mateix i pels demés, i respecte el cos mental, aporta actitud de felicitat, alegria i gaudi, sabent qui i què fa que el nostre cor canti, que ens enganxi a la vida.


Reprenc la meva afirmació d'abans. Pels que sofrim algun tipus d'ansietat, notem amb certa facilitat aquests xacres, especialment el del cor (pit), el del plexe solar i el del melic amb forma de dolor o tensió. No obstant, l'estómac és també un lloc on s'acumulen nervis freqüentment, on se senten papallones quan algú està enamorat, on no hi entra cap aliment quan s'està neguitós (o enamorat) o que se'ns retorça de forma descomunal quan estem davant d'un esdeveniment desconegut.


Creieu-me que darrrerament el meu punt més sensible és l'estómac. El tinc més rebregat que un embolcall de paper de plata d'esmorzar. Tot en un nus, tot en un puny, incapaç d'alliberar-ne energia.


Demà començo una nova etapa desconeguda i no ho puc evitar...

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Per sort, has tocat un tema en el que no podem estar més en desacord, i així avui no t'he de dir que surtis del meu cap.

Jo crec que només hi ha un xacra, aquest s'estén de més o menys sobre el nas fins el clatell, i es sol conèixer com a cervell. Allà passen totes les coses que expliques en el post, sense excepció, i moltíssimes més. Sense el cervell i els seus emissaris no sentiries cap dolor ni ansietat ni res de res. Integració de la informació, xarxes neuronals, dolor social. No crec que a tu, amb la formació que tens, calgui que t'expliqui res de tot això. Al contrari, me'n podries explicar moltes coses tu a mi. Però sopars de duro no, eh, no fotem.

Ara, punts d'energia pel cos? I tant. L'estómac poquet, però el cor, el fetge, el pàncrees i també el cervell (entre d'altres) generen molta energia, tanta, que és això el que ens manté calents i ens deia una temperatura propera als 37ºC. Es creia que la temperatura s'aconseguia de manera diferent, però és per la gran activitat d'aquests òrgans, que no paren mai. Per això les pars més allunyades solen estar més fredes, i segurament el fetge, que és una mala bèstia, està a més de 37ºC. No hi ha xacres a mans i peus, oi? Per alguna cosa serà.

Ho sento, jo de mística, la justa.

Xitus ha dit...

Bé, tranqui home...

ruben.royo ha dit...

Yo ni creo ni dejo de creer.

Pero os voy a contar una experiencia curiosa, que me paso una vez que a tres amigos y a mi nos hicieron una sesión de Reiki para alinearnos los xacras:

Estábamos en una especie de casa rural y y nos enteramos que la mujer que nos lo alquilaba tenia una pequeña sala donde hacia reiki. Nos apuntamos y fuimos entrando uno por uno (yo el último).

Allí, con los ojos cerrados y tumbados encima de unas alfombras, mientras sonaba música ambiental, nos iba pasando las manos por el cuerpo sin tocarnos para canalizar la energía de los xacras y "arreglarlos" en lo posible.

La sesión fue muy relajante aunque nada del otro mundo, pero lo curioso fue después cuando nos sentó a todos para hablarnos de nuestros "males" físicos y psicológicos a trabes de la energía que había sentido en los xacras.

Y sinceramente lo clavó, vale que mi amigo (que esta gordo)acertó que tenia problemas de estomago, pero también acertó que era un líder y como afectaba esa energía a su relación con su pareja allí presente, la cual tenia la autoestima muy baja, y después cuando hablo de mi exnovia que estaba allí también la definió a la perfección y hasta explico unos problemas de salud que había tenido muy concretos.

No se exactamente si serán las energías del los Xacras o simple empatía, pero los definió de pleno.

Lo curioso fue cuando me toco a mí, estaba ansioso por saber que iba a descubrir de mí. Pero simplemente me dijo: "tu sesión a sido muy fácil, porque la energía fuía muy bien entre todos tu xacras"

Y aunque eso es bueno yo quería que me acertara algo,yo que se, algún trapo sucio, pero nada.

"Solo dijo eres como un niño, no hay prácticamente malicia en tí, como mucho alguna rabieta contenida"

Y entonces dije algo con lo que se rieron todos y que me hizo darme cuenta que lo había clavado.

Dije: "pero yo quiero que me digas algo malo!!, no se... seguro que tengo algo xungo como los demás" (solo me falto el jo oooo de los niños que quieren algo)

Cuando se rieron todos yo continuaba intentando explicar mi reacción y cuanto más lo hacia mas se reían. Hasta que me di cuenta del "tono infantil" que estaba utilizando.

No se que conclusiones sacar, a parte de que fue gracioso. Solo os puedo decir que lo probéis algún día.

Bueno lo dejo Aleix, que he escrito una parrafada más grande que la tuya, ni que fuera mi blog.

Vaia ha dit...

Post curiós. Jo com deia el Royo ni crec ni deixo de creure... però si que estic familiaritzada amb el tema perquè faig ioga i hem practicat exercics per despertar els xacres o axò diuen. Jo he de dir que en aquestes sessions no he notat coses extranyes ni místiques... més que més treball o realaxació en la zona treballada... però he de dir que fa temps em vaig trobar en una situació semblant a la del Royo i la veritat és que et fa pensar en la certesa o no d'aquests temes...

LLuNa ha dit...

En tot cas, Xitus, felicitats pel tema de la feina :)
I que circuli l'energia, que no és bo deixar que s'estanqui!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

A les classes de ioga en solem parlar dels xacres i jo, doncs segons el dia...de vegades més excèptica i d'altres no...però bé, al tema...comences nova feina?? molta sort!! ;)

moonlight ha dit...

et desitjo molta sort i sobretot que tots els nusos i mals de panxa siguin per coses bones ;)

instints ha dit...

no en conec gaire el tema, però sí que n'he sentit a parlar i en conec prou gent que els funciona tot el tema de les energies. De moment encara no m'hi he llençat, però m'agradaria provar-ho.

Jo també penso que l'estómac és un xacra importantíssim en el nostre estat emocional. El cor, doncs penso que se li ha donat la importància per un cosa més de cara a l'aparador però no perquè sigui l'òrgan on notem més els estats emocionals. Si tinc gana, em poso de mala llet (no molta, però una mica sí). Més clar no pot ser!!

Jo també estava igual ahir, avui ja estic millor. Tranquil que anirà bé!!!

El peletero ha dit...

Jo, el que vull dir, es que les notes que el meu germà va prendre dels jocs de cartes no els entén ni ell, així doncs si algun dia em vols aclarir els dubtes que em trastornen, els meus xacres se sentiran molt alleugerits d’energia negativa.

Va de debò.

Salutacions.

 
ir arriba