dimecres, 21 d’abril de 2010

Joc de Sant Jordi

He d'agraïr a la Joana que m'hagi parlat d'aquesta iniciativa, i engrescat a participar-hi. Aquí trobareu les bases del concurs. I aquest és el meu micro-relat:

Era com si sortíssin junts a través meu, tot i ser ella la meva parella, i ell el meu professor particular. Els intuïa personalitats semblants, gustos similars, pors compartides...Ell em va parlar de "Kafka a la platja", de Murakami, i acte seguit ella el va devorar en tres dies.

Us animo a participar-hi!


dilluns, 12 d’abril de 2010

Rituals

Em pregunto si consideres el meu silenci un triomf, avui... Voldria que això no fos cert, però ja vaig comprendre fa unes quantes dates ex-senyalades que això era així. La repressió guanyava. La por s'imposava i el model que rebutjaves és el que s'ha reproduït. Voldria poder dir-t'ho sense por, sense haver-me de sentir culpable per intentar establir ponts de forma amable. No obstant, respecto. És quelcom que també he après... Ara, els actes de felicitació els faig en la intimitat, en petits rituals secrets que només conec jo, on et desitjo la màxima prosperitat i felicitat.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Esborranys

Heus aquí una sèrie de posts abortats que es van quedar en paraules, frases, versos i demés durant els anys que porto aquí a blogger.

Subtileses malignes:

No em fa gràcia que parlis amb ella, li desitjo el pitjor

Somniaré i somniaré:

Prenc una frase prestada d'un poema que em van passar fa poc, per a posar-la de títol. "Somniaré i somniaré". Somniaré que algun dia congenio amb algú, sé pas qui, i compartim coses.

Fa un any:

Aquest dia 6 ha fet un any que ma mare i ma germana em deien adéu a l'estació de França, mentre jo era dins el tren que em duia cap a Zurich. El meu primer i últim viatge sol fins el moment. Sí que he viatjat sol en altres ocasions, però

(sense títol):

Quan hi ha pau,

els dies suren,

duren.


Carícies naïfs

amb accions, i veus:

opcions! I creus...


Una vida plàcida

pas àcida.

Lúcida.

Lluïda.


(sense títol:)

Desig,
intenció i
guspira.


(sense títol:)

Amb tu em perdria en el temps...Escoltaria les teves històries, et contaria les meves. La teva mirada m'aportaria aquesta calma necessària, el teu somriure transparent la serenor.


Do you get the picture?

Dues clarors circulars, dos eixos negres que marquen, organitzen radialment, fixen, i fiten. Em desconcerto dins del meu desconcert de base i malgrat els esforços, et busco.

Atròfia:

Primer deixes
 
ir arriba