dijous, 27 de maig de 2010

Els teus ulls

Després de cinc minuts de conversa, he mirat el cel, he agraït a qui sigui aquesta oportunitat.
Abans d'aixecar el cap, t'he atabalat, ho sento. Sóc xerraire, segons com. Potser hauria d'escoltar més. He parlat des del cor, n'he estat capaç.
Al principi de la seqüència, he notat la teva mirada fixa. Els teus ulls de tota la vida clavats en mi. Alerta més que normal que ha durat una estona, però menys que anteriorment. M'ha agradat poder-te mirar als ulls, poder-te desitjar felicitat, la felicitat més gran de les que puguin existir. Estic satisfet d'haver-ho pogut fer en un clima més distès que en d'altres ocasions, sempre positiu...!
Els teus ulls era del que més m'agradava de tu. Avui els he tornat a veure, m'han tornat a mirar per casualitat: desitjo que brillin amb força, senyal del teu benestar.
Gràcies.

dissabte, 22 de maig de 2010

Un desig...

Marxo fora uns dies, fins dilluns, però deixo un desig:

dimecres, 12 de maig de 2010

My English side

A través d'aquests anys que compartim blog, potser alguns heu vist la meva tendència cap al món anglo-saxó. Doncs bé, per fi m'he decidit a iniciar un petit projecte en anglès, un blog que me permeti mantenir viu en aquest idioma i anar practicant, ara que estic a no-res d'acabar el magisteri d'anglès. També pot ser una eina per als que vulgueu practicar. Crítiques i comentaris seran benvinguts, això sí, procureu que siguin en anglès :) Així entre tots crearem un petit clima mentre fem el te jeje.

El blog encara està per a acabar de detallar. Les entrades seran més aviat curtes i quotidianes.

Hi esteu convidats aquí: http://englishxitus.blogspot.com/ :)

dimecres, 5 de maig de 2010

Au vinga, tornem-hi!

Au vinga, tornem-hi!! Si de fet, ja m'ho prenc amb humor. Com ens ho hem de prendre, sinó? Com desfàs un nus, com desfàs un terròs de terra, com estoves quelcom sòlid i dur? Davant de certs pensaments, me'n vaig per la tangent. La seva presència comporta un guió escrit i planejat però no accepto aquest rol. Vull ser lliure. La confiança fa fàstic, diuen, i amb segons quines dinàmiques ja fa massa temps que n'hi ha. Ara, tot és deixar d'imaginar i fer més. O fer i imaginar alhora? Sí. L'acció és motor de la imaginació. La no-acció ho és de caure. I així successivament.
 
ir arriba