dimarts, 21 de setembre de 2010

Carta

Nowhere, 21 de setembre de 2010



Xitus
Calaix de tarda boirosa


Estimat Xitus,

com et va? Espero que tinguis sort en la teva nova etapa laboral i personal. T'escric perquè fa temps que no sé res de tu. Abans la nostra relació era ben estreta, em tenies en compte de cara a tot el que feies, fins que un bon dia vas deixar-me de banda. Crec que puc entendre'n els motius, però tot i així, crec que em segueixes necessitant. La prova més clara és que no estàs satisfet del tot amb el que vius, em sembla. Que hi ha aquell puntet que et manca, i que crec ser jo, si em permets la llicència.


M'agradaria que tornéssis a comptar amb mi. Per part meva hi posaré tot el que sigui necessari; ho he fet fins l'actualitat, sempre hi he estat. Ara et toca a tu.


Cordialment, i tot esperant resposta,
El vincle.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Xacres


No sé si us interessen totes aquestes teories energètiques. Si hi creieu, o si bé penseu que són invencions místiques. Jo hi crec perquè ho he sofert, i perquè realment em sembla lògic, i no penso que sigui cap invenció sinó més aviat unes conclusions fruit d'experiència i reflexió. Parlo en general dels xacres, és a dir, els centres energètics principals del cos humà.



N'hi ha 7 al llarg del cos, aliniats des del xacre base, al coxis, fins al més elevat, el de la bòveda del crani o corona; entermig hi trobem de baix a dalt el del melic, el del plexe solar, el del cor, el del coll, i el del tercer ull (entre les celles).



En el post d'avui no m'extendré en les característiques de cadascun d'ells. Potser més endavant en faci una sèrie de posts relacionats, avui no.



Us he escrit tot això perquè moltes vegades he pensat que l'òrgan més emocional no és el cor, sinó l'estómac. De fet, quan parlem de cor, el xacre se situa al mig del pit, és a dir, no es correspon 100% amb l'ubicació de l'òrgan, tot i que sí que hi té a veure. Quan es tanca aquest xacra, notem un dolor al pit: ansietat, estrés...Quan sentim obertura cap a la vida, se'ns eixampla la sensació de llibertat al pit, en aquest mateix punt que anomenem xacra del cor. És evident, per tant, que hi ha una relació entre el que sentim i les energies que o bé flueixen o bé s'estanquen en algun punt. També sembla ser força cert que el cor i les emocions van lligats, però també l'estómac (xacra del melic o xacra sacre).


El xacra del melic es refereix al cos emocional en el plaer, sentir-se bé, la dignitat, el sentiment de felicitat o tristor, i no preocupar-se pel cos físic, i pel que fa al cos mental afavoreix a les actituds de ser i tenir suficient, saber que mereixes la vida que vols, disfrutar i sentir-se bé, disfrutar de la bona salut i no patir.


El xacra del cor fa referència emocionalment a tenir la capacitat d'estimar i de sentir compassió per un mateix i pels demés, i respecte el cos mental, aporta actitud de felicitat, alegria i gaudi, sabent qui i què fa que el nostre cor canti, que ens enganxi a la vida.


Reprenc la meva afirmació d'abans. Pels que sofrim algun tipus d'ansietat, notem amb certa facilitat aquests xacres, especialment el del cor (pit), el del plexe solar i el del melic amb forma de dolor o tensió. No obstant, l'estómac és també un lloc on s'acumulen nervis freqüentment, on se senten papallones quan algú està enamorat, on no hi entra cap aliment quan s'està neguitós (o enamorat) o que se'ns retorça de forma descomunal quan estem davant d'un esdeveniment desconegut.


Creieu-me que darrrerament el meu punt més sensible és l'estómac. El tinc més rebregat que un embolcall de paper de plata d'esmorzar. Tot en un nus, tot en un puny, incapaç d'alliberar-ne energia.


Demà començo una nova etapa desconeguda i no ho puc evitar...

divendres, 3 de setembre de 2010

Burrocràcia

Porto una setmana barallant-me amb l'anomenada "burrocràcia". El departament necessita mestres d'anglès. Jo sóc mestre d'anglès. Per què no puc terballar-hi de moment? Perquè un mur de cartró s'interposa entremig.

Tot plegat em recorda això:




No podria descriure-ho millor.

--------

PS- Sembla ser que els miracles també existeixen...I aquest cop tot ha sortit bé. Tinc feina.

 
ir arriba