dimarts, 25 de gener de 2011

A una entelèquia (I)

entelèquia

1 f. [FS] Acte .
2 f. [LC] Persona, cosa, etc., que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva.

Ets...Un vespre de divendres un cop el xip canviat i el corresponent matí de dissabte en esplendor i radiant; uns ulls amb llum pròpia, com fars de qualsevol vehicle; un estímul químic cerebral que t'anuncia la supervivència, el referent boia quan no hi ha estil possible que et motivi a nedar; la barca amb qui navegar en paral·lel. L'Amélie de qui ser-ne en Quincampoix, la confirmació de superació ben resolta, l'exemple màxim de quotidianitat, i per tant immortalitat concentrada en dosis diàries. Una línia traçada amb l'esperit i per a l'esperit, una calma sabuda, pensada, sentida. Ets una pel·lícula significativa, i una decisió encertada. Ets tan a prop i al mateix temps tan lluny i tots els recursos estilístics literaris que s'hi escaiguin; una fantasia a concretar, un sidecar a soldar, una catifa a ser explorada i concebuda com a espai segur per un nen. Uns cabells on olorar de forma evocadora un record recomfortant. Un Jan o un Trencapins (el que jo t'assigni en les meves divagacions), una frase o un text amb una coherència considerable; un cos que em faig meu ( i a l'inrevés); una sobredosi de complicitat, subtilesa, intel·ligència, cura. La garantia d'un bon futur passat. El globus pensatiu de còmic que surt del meu cap en cada vinyeta dels meus dies.

Ets, i alhora no ets.





7 comentaris:

El peletero ha dit...

Per si les necessites:

http://pocatraza.com/2010/bocadillos-y-onomatopeyas-para-tus-comics/

Una abraçada.

moonlight ha dit...

bua... vull tot això!

Audrey ha dit...

Quantes coses és i quants contrastos!, com la vida mateixa...

Pell_de_lluna ha dit...

Genial...mmmmmmmolt genial!

Xitus ha dit...

Ostres pelleter!! La veritat és que cada dia en generem algunes d'aquestes, que podrien aparèixer en un hipotètic còmic d'on en seriem els protagonistes...Esteu bé?Una abraçada :)

Ai, moonlight, jo també. Però crec que estem de sort. Les entelèquies passen a deixar-ho de ser i es concreten, de tan en quant. ;D

Quantes coses és i no és, Audrey...Com la vida mateixa. Un petó :)

Me n'alegro Pell_de_Lluna! T'animo a seguir llegint ja que hi haurà més posts dedicats a aquesta entelèquia.

Nits ha dit...

Si ets un vespre de divendres, una confirmació de superació, una catifa per ser explorada,...,això significa que les coses van bé, hi ha il.lusió i esperança, surt el sol dins teu.
Endavant!!!!

Una abraçada, Xitus!

Xitus ha dit...

Ostres Nits!Em faltava el teu comentari per respondre...No tinc temps per res...Mira el mòbil, per cert :p Crec que surt el sol dins meu, sempre amb prudència, i dins teu, Nits? Qualsevol nit pot sortir el sol, recorda...;) O potser qualsevol tarda!

 
ir arriba