dimecres, 23 de març de 2011

Autodiscurs


Aquest matí anava en cotxe cap a la feina i murmurava balbotejos inintel·ligibles. D'alguna manera em deia a mi mateix el que faria durant el dia. Planificava sobre el terreny i intentava clarificar idees. Ho faig sovint. Cantarelles internes que només sento jo (confio). Mentre ho feia, he pensat de dedicar-li un post. Segurament per a alguns és un fet banal i quotidià, però per a mi és bàsic.

He decidit anomenar-lo autodiscurs. Desconec si existeix aquest terme, ara tampoc ho comprovaré (estic massa cansat per a fer-ho, tot i que sóc mestre, i en teoria no hauria d'estar-ho ja que vivim com a reis*). D'alguna manera, aquest autodiscurs no té per què ser verbalitzat. Pot ser en silenci., en els pensaments. Però és tan fonamental! Ens permet mantenir en contacte amb els nostres sentiments, amb el nostre nucli emocional, i diguem-ne, "no perdre'ns". Com Ariadna teixint per a que Teseu no es perdés al laberint. És sens dubte una de les eines vertebradores del puzzle de la nostra personalitat. Llenguatge és expressió, i tot agafant la morfologia de la paraula, ens permet deixar la pressió enrere i convertir-la en una "ex pressió".

Molts bloquejos emocionals provenen de la pèrdua de contacte amb els propis sentiments. Puc ser-ne testimoni viu. Mal acostumar-se a segons quines formes de sentir. Anar tirant endavant però sense classificar el que ens va ocorrent. Perdre, d'algun mode, el que jo anomeno el principi del celo. Si després no tenim ungles costa recuperar-lo de nou.

I és que la fluïdesa en l'autodiscurs és fluïdesa emocional.


*ironia

PS- Marta!! Espero amb ganes el teu comentari :p!!

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Però això no ho fem tots? Almenys jo sí. Repasso mentalment l'ordre del dia, i no només de feina, també de coses que he de fer en general, per ximples que siguin, és com buscar-los un horari. Ah, i no sempre és tan 'mentalment' aquest exercici, de vegades també el faig en veu alta, o en semi-veu alta, com tu dius.

Xitus ha dit...

Sí, Xexu, tens part de raó. Ara rellegia el post i he començat parlant de la planificació del dia, però al que em volia referir amb més importància és quan aaquest autodiscurs fa referència a les emocions. No només el que he de fer, sinó també per exemple el que m'acaba de passar. La manera com m'ho explico a mi mateix, i si m'ho explico, clar. Merci pel teu comentari.

Markys Flanagan ha dit...

M'ha agradat el terme "autodiscurs" però m'ha agradat molt més el concepte "ex pressió". Sencillament genial! :D

Xitus ha dit...

Markus :) Ja saps que m'agrada també quan deixes anar els teus genials conceptes :)

Marta ha dit...

M'agraden els jocs de paraula que fas i les metàfores que utilitzes.
En moments importants pot ser molt angoixant perdre el principi del celo!

Aprofito per recomanar-te l'entrevista d'avui a Buenafuente d'Emili Duró. Ha parlat, entre d'altres coses, de resiliència i m'he recordat de tu.

Xitus ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, Marta. Per mi és important. Hem de tenir el principi del celo a mà. Quan arriben els moments importants, cal estar preparat. Tot i que de vegades són aquests moments els que ens mentalitzen per a buscar-lo amb certesa. Recordo que haviem parlat de resiliència. És un tema que m'apassiona, ho saps... Avui vespre buscaré l'entrevista, merci! Un petó.

moonlight ha dit...

jo no paro de xerrar amb mi mateixa tot el dia... pero li dic egoconversa ;D

Xitus ha dit...

és molt saludable, moonlight :)!!

 
ir arriba