dilluns, 4 d’abril de 2011

A una entelèquia (II)


Imatge agafada de http://silouxa.deviantart.com/


L'observa en silenci i complaença, suspès en el temps. Somriu i es diu mentalment a si mateix que s'hi sent tan a gust que no ho canviaria per res del món. Per fi ha trobat l'harmonia que tant desitjava, però ho ha assumit d'una manera natural, la transició ha estat plàcida.

Van ser tants dies d'enyorar aquella sensació de complicitat infusionada, aquells pressupòsits que l'eganxaven a la vida d'una forma bestial en forma de desig de tot tipus... Aquelles llàgrimes vessades enmig de la incertesa de no saber si mai seria capaç d'alliberar el seu cor per a tornar a deixar-lo sentir sense prejudicis...

I mentre escriu aquestes línies, oscil·lant entre la base del passat, la força del present i la moldejabilitat del futur, es recorda a si mateix allò de:

Ets, però al mateix temps, no ets.

8 comentaris:

moonlight ha dit...

hosti, quina frase més complicada d'analitzar la del final...

Xitus ha dit...

jeje moonlight, aquest escrit va a continuació del que vaig escriure fa unes setmanes. Com el seu títol diu, tot tracta d'una entelèquia. Per tant, alguna cosa que existeix, però alhora no existeix, alguna cosa que existeix en la meva ment.

maria ha dit...

Fes doncs que surti a la realitat...

Xitus ha dit...

Mmmm, pensaré com...!

Marta ha dit...

M'agrada molt Aleix!! Està molt ben escrit, és un plaer llegir-ho!
Ja t'ho he dit, avui estic sensible.
Una segona abraçada,

M.

Xitus ha dit...

Moltes gràcies Marta :)
Em fa il·lusió que comentis. Aquesta descripció no es basa en fets reals. O sí? A vegades cal crear l'espai mental per al que vindrà, sense saber si existeix o no. Però la determinació que prenem ja començarà a moldejar el futur. Una abraçada!

Bocins ha dit...

Xitus, trobo a faltar un post nou!!
Petons!

Bocins ha dit...

No, no ens haviem comentat abans, però fa temps que et segueixo, com a la moon!
Ara fa poc que m'he decidit encetar jo el Bocins!
Suposo que tenir el bolc una mica abandonat deu voler dir està més enfeinat en altres projectes! Sort, doncs i endevant!!

 
ir arriba