dijous, 2 de juny de 2011

A una entelèquia (IV)

Ets...

...Una llum que irradia els imaginaris col·lectius de la gent del teu voltant i una predisposició eterna al somriure; ones que flueixen de forma natural i bidireccional en senyal de seguretat, calma, i repòs; la refusada per naturalesa bandera de la humilitat, una mirada on banyar-s'hi amb sals de forma relaxada, una expressió innata...

...Ets...

...Un dolç petó de bona nit que fa de pont segur cap al món oníric, aquella abraçada desitjada per antics afectes titubejants; una lletra repassada en negreta, uns acords harmònics amb dues línies de veu, un quadre que marca i delimita bé les tonalitats...

...Ets...

...Un codi que es deixa desxifrar, una innocència tolerada, un tacte còmplice...

...Ets...

...Una tarda de juny.

Ets tot això, però alhora no ho ets.





Cançó no apta per a coulrofòbics.

3 comentaris:

maria ha dit...

Quines paraules més boniques...ostres la cançó! Feia temps que no la sentia^^.

ego ha dit...

romanticisme literari en estat pur...

Xitus ha dit...

Gràcies maria :) Una cançó que escoltava sovint quan en tenia 14/15 :)

Moon, moltes gràcies per les teves paraules...Sóc romàntic literari, no ho puc evitar... ;)

 
ir arriba