dissabte, 4 de juliol de 2015

El passeig del Nard

nard 


m. [AGA] [BOS] [LC] Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears amb canalicles, un xic carnoses, i flors blanques o tenyides de rosa, agrupades en espiga i molt flairoses, originària de Mèxic, cultivada com a ornamental i per extreure’n un oli essencial emprat en perfumeria (Polianthes tuberosa).


Ahir a la nit ens disposàvem la meva xicota russa i jo a assistir a una nit d'estiu amb amics i amigues a casa d'una d' elles a Mira-sol, Sant Cugat. Li tinc un afecte especial a Sant Cugat. Vaig treballar-hi en una escola dels seus veïnats, La Floresta, el curs 2008/2009. Va ser una molt bona experiència. Abans de treballar-hi ja coneixia la població no obstant ja que el meu amic A.R. hi viu. Fa goig passejar-hi pel centre i fer una orxata a la plaça del monestir o un beure al Bohemia a la nit.

Una de les tradicions involuntàries que vaig seguir durant uns quants anys va ser agafar sempre la mateixa sortida errònia del lateral de l' AP7. L' A.R. m'havia indicat una vegada i una altra quina era la que havia d'agafar però jo sempre em precipitava en alguna de les dues sortides anteriors; acabava arribant igualment però fent una mica més de volta. És per això que vaig optar en ocasions per arribar-hi via Cerdanyola, si no em falla la memòria a través de la BV 1413, la del Sincrotró.

Ahir vaig sentir-me orgullós d'haver pogut trobar la sortida correcta i tot augurava un trajecte plàcid fins a casa de na T. La meva intenció, lluny de mirar trajectes de GPS, era "ves fins la primera gran rotonda i segueix les indicacions cap a Mira-sol". Així ho férem. Un cop ja dins el veïnat vam consultar el google maps al mòbil per afinar detalls. Adequació progressiva que progressava adequadament... Fins el Passeig del Nard.

Aquella zona presenta una nomenclatura de carrers molt relacionada amb la natura. Passeig del crisantem, del roser, de l'orquídia, del rossinyol, de l'esparver, del pardal, la rambla del jardí, etc. Tots sonen molt bonics però n'hi ha un que destaca entre tots ells. El Passeig del Nard. Amb majúscula. Tot ell tallat en sentit baixada i per tant tergiversant en un moment la progressió adequada de la nostra aproximació en hora raonable. Toca't el Nard. Múltiples aturades, múltiples intents de trobar un passeig amb nom de flora o fauna que ens acostés a l'altra banda del Passeig del Nard, hinterland inexpugnable, però vam acabar en un bucle dins una jungla de carrers sense asfaltar amb tanques grogues als seus llargs finals. Ens vingueren a rescatar amics amb GPS decent. Van arribar de seguida, tot pujant el Passeig del Nard, però el seu primer intent tot seguint les ordres de navegació de baixar pel, deixeu-m'ho repetir, Passeig del Nard, es va veure frustrat per la realitat, així com el següent intent. Finalment van aconseguir treure'ns d'aquell laberint i dur-nos a casa na T. No cal dir que vam ser els últims en arribar.

I és que com va dir l'amic M., "el Nard només s'agafa cap amunt".

PS- A la matinada per tornar tot molt fàcil...Hi ha un enllaç directe entre el lateral de l'AP7 i Mira-sol, sembla ser.

3 comentaris:

maria ha dit...

Sempre va bé agafar altres sortides, així es coneixen nous camins.
Per cert no em sonava gens el nom d'aquesta planta i menys el del passeig.^-^

XeXu ha dit...

Un 10 en urbanisme, a Mira-sol. Bé, ja no se t'oblidarà. Encara que la propera vegada ja es pugui baixar, el Nard sempre l'agafaràs de pujada.

Xitus ha dit...

Doncs sí Maria, i tant, agafar noves sortides és alliberador, m'ha agradat com ho has descrit. :)

Hehehe XeXu, sempre que hi ha un Nard pel mig els dobles sentits estan a l'ordre del dia.

 
ir arriba