diumenge, 5 de juliol de 2015

Gelat japonès


El barri de Gràcia de Barcelona significa per a mi un espai on tot és possible, des del multiculturalisme ben entès i en totes les seves vessants, destacant-ne la gastronòmica, fins a fires d'artesania en places i un ambient de poble que de moment encara es palpa malgrat el mal que hi fa la invasió turística subtil a través d'Air B'n'B i similars. És un goig sopar-hi i passejar-hi i copsar-ne l'ambient qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora del dia. Normalment m'hi podríeu trobar un divendres o un dissabte al vespre, degustant menjar libanès, hindú, japonès, marroquí o català/mediterrani, entre d'altres gèneres.

Ahir tot baixant la plaça de la Vila en una cantonada hi vam descobrir el "Kakigori", o gelat japonès, o tal i com l'anunciaven, el "gelat de neu". Tota una novetat per mi. Amb curiositat ens hi vam acostar i comprar-ne un per compartir. Amb una màquina activada manualment es talla un bloc de gel en fins encenalls que s'acumulen en la terrina seleccionada (normal 2,5€ gran 3,9€). Prèviament s'han seleccionat d'una llista els sabors a combinar. N'hi ha bastants i alguns d'exòtics. Els sabors són introduïts amb raigs de sirope, alternant-los amb capes de "neu". Sembla una matèria primera ben assequible en relació a treure'n un bon marge, amb aquests preus.

Amb els amics diem a vegades la frase "això només pot passar a Gràcia". Si en algun lloc havia de provar el Kakigori per primer cop, més enllà de si en repetiré gaire, que no ho sé, aquest era Gràcia. És un barri l'existència del qual em fa sentir bé amb el món. Gràcia fa que tot encara tingui sentit. I permeteu-me el joc de paraules: Grècia, aquesta nit, també.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

El que demostri Grècia és una altra cosa, a massa gent d'aquí li agrada posar-se-la a la boca sense tenir ni idea de què va el tema, i no vull jugar a aquest joc. Pel que fa a Gràcia, que la conec més, però segur que no tant com tu, sí que és un barri curiós amb una diversitat molt interessant. Fa bo de passejar-s'hi i de descobrir-hi racons i locals. Generalment em moc més per altres barris, però Gràcia sempre està allà. Segur que hi aniré per festa major, gairebé per obligació, ja que no m'agraden les aglomeracions, però val la pena passar-hi de tant en tant.

maria ha dit...

Una curiositat de que té gust aquest color verd?

Xitus ha dit...

XeXu a mi tampoc m'agraden les aglomeracions i alhora també tinc una cita ineludible cada any amb les festes de Gràcia, per això ja fa anys que tinc estudiat que el millor moment per anar-hi és el dilluns al matí, no falla!

Doncs no ho sé maria, aquesta foto la vaig treure d'internet. Suposo que podria ser menta :) allí a la botiga de Gràcia n'hi havia fins i tot de gingebre amb no sé què.

 
ir arriba