dijous, 20 d’agost de 2015

El doctor Y.

Com ja vaig comentar en el primer post de reentrada d' aquest estiu, ha estat i per desgràcia empipadora encara és un curs (2014/2015) on he anat de metge en metge des del setembre fins l' actualitat i creuo els dits per a que no duri gaire més la broma, que diu aquell.

Això m'ha fet anar des de la doctora de capçalera fins el substitut de la doctora de capçalera, passant per dues especialistes i algun ecògraf que altre. No m'ha passat per alt la manera de comunicar-se amb els pacients de tots els metges que he anomenat. Si una especialista era més brusca, l'altra era més aviat càlida. Si un ecògraf va ser seriós i formal i vaig haver d'endevinar que cridava el meu nom des del seu despatx, l'altre venia a buscar el pacient de torn a la sala d'espera i fins i tot feia comentaris graciosos mentre t'observava l'interior a través de la pantalleta grisa aquella.

Si la doctora de capçalera és més aviat lineal o dins d'uns cànons que podríem considerar dins la normalitat, el seu substitut, el doctor Y., és excèntric dins la saviesa. El primer cop que el vaig veure, quan li va tocar interpretar les anàlisis i comunicar-me la primera malaltia, vaig pensar que era un personatge del doctor Slump, claríssim. Un "savi distret" adaptant-ho del castellà. Un home amb sobrepès considerable, que amb prou feines podia caminar i per asseure's a la cadira es deixava caure de cop, tot dins una escena amb silenci i estupefacció nipona (goteta de suor). El personatge es comença a perfilar quan parla i veus que el seu estil és proper i que les seves explicacions són del tot entenedores i didàctiques. Potser com a substitut i ja mirant-s'ho des de la seixantena es pot permetre llicències més artístiques - que no populistes, perquè no hi ha cap premeditació en el seu comportament. La naturalitat li raja. Si ha d'incorporar interjeccions que tots diem, com un hòstia o un collons, se li escapen i au (que no és cap malparlat, eh).

Fa uns 10 dies hi vaig anar i com que estem a l'agost, hi era ell. Havia canviat de consultori, ara per tal de no haver d'aixecar-se a cada nou pacient se n'ha buscat un que dóna directament a través d'una porta corredora a la sala d'espera. Així doncs, obria la porta d'esquenes i amb una sola mà, recitava el teu nom, entraves, recordaves de cop aquell rostre proper i aquella personalitat associada campetxanosàvia. Li vaig explicar tot el recorregut des d'aquell primer diagnòstic del setembre, i va exclamar un "collons" amb posterior autotapada de boca com si d' un "emoti-mico" del whatsapp es tractés. Distensió d'ambient necessària. Abans que li digui quina bactèria em fa la guitza i després de sentir el meu relat diu: "deu ser aquesta", i pam, l'encerta. És molt punyetera, diu. Em canvia el tractament i m'explica clarament el perquè. Surto molt més tranquil del que entro (a vegades se surt més nerviós que no pas s'hi entra, en un consultori).

Gràcies doctor "Slump" Y. S'ha guanyat la meva admiració plasmada en un post.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

És important confiar en els metges que et tracten. Si no és així, acabes anant a l'homeòpata, que sempre és molt simpàtic, i t'acabes morint pensant que no entens què ha pogut passar, si aquella aigua que et va receptar anava d'allò més bé.

I a nosaltres no ens el diràs el bacteri? Em tens encuriosit!

maria ha dit...

Hi ha cada doctor ben característic...

El peletero ha dit...

L’Albert sempre diu que si una cosa té solució no cal amoïnar-se i si no la té tampoc. Ja saps que l’Albert pateix el que des de temps immemorials es coneix com a TOC, trastorn d’optimisme compulsiu. A ell li va bé.

Per cert, el meu uròleg és igual al teu doctor Y.

Bona cara al mal temps, la calor no durarà per sempre, a la tomba no en fa gens ni mica!

Susanna ha dit...

Si és qüestió de metges el més important és la frase que dius de sortir més tranquil del que has entrat. Si són secs o sembla que estiguin enfadats però són bons professionals i tu t'enteres del que t'està passant està molt bé, però si no sues abans d'entrar perquè saps que són humans i empàtics i intenten fer la teva estada allà més fàcil, millor que millor.
Espero que vagi molt bé el nou tractament!

rits ha dit...

Primer de tot, endavant i espero que aquest tractament et posi bé del tot!

I si, hi ha personatges pintorescos però que són uns genis, amagats. Trobar un metge que et dóna seguretat i tranquil·litat és molt important, i sovint costa!!

Xitus ha dit...

XeXu, ja et vaig deixar infiltrat el bacteri pel teu blog. I sí, l'homeopatia potser millor com a complement que com a base.

Ben bé sortit del dr Slump, Maria!

M'ha encantat això del TOC peletero, de fet els ho vaig comentar als pares i se sorprenen. hehe! Que per casa corre algun TPC...

Moltes gràcies Susanna pels bons auguris. Certament la calidesa i la comunicació són unes virtuts a tenir quan es treballa amb éssers humans...

Moltes gràcies rits, i sí, ben bé aquest doctor és el que es podria denominar un geni genuí. :)

caterina ha dit...

Vaja! Me pas per aquí després de la tira de temps de no fer-ho perquè me dius que hi tornes a escriure sovint i des de l'estiu de 2015 no hi ha cap post nou, hehe. Bé, era per passar i saludar, que darrerament duc una bona temporada desconnectada de la blogosfera :)

Xitus ha dit...

Doncs jo també he passat i saludat per ca teva!

 
ir arriba