divendres, 7 d’abril de 2017

Amics per sempre

Amics per sempre és el títol de la darrera novel·la de Lluís-Anton Baulenas. Vaig sentir que en parlaven a la ràdio fa unes setmanes i la temàtica em va atreure immediatament. Serà el llibre que rebré enguany per Sant Jordi. 

El 1992 és un any important a la meva vida, i també per la ciutat de Barcelona. Els Jocs Olímpics, que molts des d'alguns sectors dels que serien "dels meus" van rebutjar, van enxampar-me en una edat en la que no tenia criteri encara per a plantejar-me tantes coses. Després vaig saber de la fastigosa operació Garzón amb la detenció i tortures de militants independentistes. Un cas lamentable, condemnable i que fa poc Brussel·les va sentenciar a favor dels independentistes torturats.

Els Jocs Olímpics van ser un canvi per a la ciutat de Barcelona, com ho va ser el gol de Koeman a Wembley per al cantó blaugrana de la ciutat. De tot allò en fa enguany 25 anys, i era ahir. Jo tenia 11 anys. Tota aquella època, que potser el propi juliol descrigui amb més detall, si és que ja no ho vaig fer amb anterioritat, va marcar-me molt positivament, però alhora va conviure amb un episodi lamentable per a la història d'Europa i de la humanitat: la guerra dels Balcans, incloent la guerra de Bòsnia. 

La primera guerra de la qual vaig ser conscient a la meva vida va ser la guerra del Golf Pèrsic. La segona va ser la guerra dels Balcans. Em va impactar fortament, i encara a la meva habitació, a l'escriptori, hi ha un adhesiu que clama "Catalunya amb Bòsnia". Recordo les impactants imatges que arribaven al TN, ja fossin de l'anomenada "Avinguda dels franctiradors" o la bomba del mercat durant el setge de Sarajevo, com de la matança d' Srebrenica. Brutalitats imperdonables dels inhumans xètnics serbis, que no acceptaven la voluntat lliure del poble bosni de configurar-se en estat independent.

Abans d'ahir el canal 33 emetia dos documentals sobre el setge de Sarajevo: "Bona nit Sarajevo" i "El setge". Aquest segon em va afectar especialment. En les dues s'emfasitza com Sarajevo era una ciutat on convivien pacíficament musulmans, croats catòlics, serbis ortodoxos i ateus. 

Bona nit Sarajevo

El setge

Comentant-ho amb el meu amic J.C.V., em va parlar d'una cançó i videoclip de Brams, basat en una història real de la guerra de Bòsnia, dirigit per en Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom. Val molt la pena.




El meu amic CH. en el seu dia em va deixar un llibre anomenat "Adiós Sarajevo", el relat de dues germanes bòsnies del setge: una fuig de la ciutat cap a Croàcia, l'altra es queda a viure la barbàrie a la capital bosniana. Em va fer plorar aquest llibre quan vaig llegir-lo, ara deu fer uns 2 anys com a molt.




Parlant amb la D., em va dir que la seva família van tenir allotjats a casa els fills de la filla de la cosina de la seva àvia com a refugiats. La filla de la cosina de l'àvia estava casada amb un home croat i vivien a Sarajevo. Ella va morir durant el setge.

Avui 7 d'abril fa 25 anys que la comunitat internacional va reconèixer Bòsnia com a estat independent. Una comunitat internacional que va fer el ridícul en aquell conflicte, va permetre que morís molta gent sense moure un dit, i 25 anys després veiem la mateixa història tristament a Síria. 

Barcelona va ser molt solidària amb Bòsnia, va acollir-ne refugiats, alguns d'ells a Calella, als blocs a tocar de la nacional, va aportar diners per a la reconstrucció de barris i està agermanada amb Sarajevo des del 1996. 

El llibre d'en Baulenas juga molt bé ja d'entrada amb el títol "Amics per sempre" per a lligar la cançó emblema dels Jocs Olímpics (ja bé cantada per en Carreras i la Brightman com pels Manolos) amb la solidaritat amb les víctimes de la guerra dels Balcans. Tinc ganes de descobrir-ne els detalls, de veure com les dues situacions, la de la guerra i la de la Barcelona olímpica, s'entrellacen i de quina manera em transporten a les sensacions de 25 anys enrere.




Escut que alhora configurava la bandera original de Bòsnia sobreposat a la que fou imposada des de la comunitat internacional.



2 comentaris:

caterinacortes ha dit...

Vaja! No coneixia el llibre, ni el de Sarajevo (que ha quedat clar que val molt la pena) ni Amics per sempre. M'han entrat ganes de llegir els dos. M'informaré. Ara ve una època genial per a consumir llibre. Bé, sempre ho és, hehe. Jo no som catalana, com bé saps, però record molt bé les olimpiades de Barcelona: la inauguració, la clausura i els campionats. Crec que mai he tornat a mirar uns Jocs Olímpics com ho vaig fer llavors :)

Xitus ha dit...

Així que t'he fet entrar salivera de llibres eh, m'agrada!

 
ir arriba