dimecres, 21 de març de 2018

Slowin' down

Una forma d'arribar a la feina diferent. Un rol amb records d'"adol-essència". Dues variants de cansament. Punteria autosorprenent. Veure els/les companys/es a càmera lenta (i per tant, llurs matisos). Un "no-adéu".

Un passeig riera avall sota el sol. Un vaivé ferroviari que gronxa el mar -com a l'Osman de Mar i Cel- i un violinista d'aspecte eslau que pinta les ànimes del vagó de color verd "Amélie" amb les seves notes. Un dinar cuinat amb la cura de sempre.

Un vespre sota la manta a quatre cames sense plantejar-se gran cosa com feia anys que no ho feia. Converses telemàtiques còmplices i divertides.

Un sopar fet amb la cura de sempre. L'estranyesa de no preocupació (masses anys on la norma ha estat l'excepció).

Un cor que batega més pausat.

Slowin' down.

diumenge, 11 de febrer de 2018

Des/control.

L'estat i les classes dominants tenen pànic de que aquells qui han cedit contínuament al llarg del temps es plantegin què són i què volen realment. Per al poble oprimit mirar-se a si mateix sense por i empoderar-se des del punt de no retorn és un exercici d'honestedat i d'autocreixement alliberador; és precisament la manca de control de la decisió aliena el que fa por. Sense la llibertat d' ésser un mateix, no obstant, no hi ha camí possible ni de portes endins ni enfora.
 
ir arriba