diumenge, 11 de febrer de 2018

Des/control.

L'estat i les classes dominants tenen pànic de que aquells qui han cedit contínuament al llarg del temps es plantegin què són i què volen realment. Per al poble oprimit mirar-se a si mateix sense por i empoderar-se des del punt de no retorn és un exercici d'honestedat i d'autocreixement alliberador; és precisament la manca de control de la decisió aliena el que fa por. Sense la llibertat d' ésser un mateix, no obstant, no hi ha camí possible ni de portes endins ni enfora.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Que el poble s'enfronti als poders establerts i que a sobre se'n surti, s'ha dit tantes vegades i s'ha escrit tant sobre el tema que gairebé sembla una llegenda urbana.

rits ha dit...

La paraula de l'any hauria de ser apoderament. Crec que tots estem coneixent el seu significat i poquet a poquet, dignificant.

Xitus ha dit...

Moltes gràcies XeXu i Rits per comentar, com en els vells temps!

La veritat és que sovint quan escric sobre política no ho faig només sobre tal, sinó que hi disfresso també relacions personals.

Abraçades als dos ;)

 
ir arriba